Estepa ladanífera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Estepa ladanífera
Jara en flor.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Malvales
Família: Cistaceae
Gènere: Cistus
Espècie: C. ladanifer
Nom binomial
Cistus ladanifer
L.
Cistus ladanifer - MHNT

L'estepa ladanífera (Cistus ladanifer) és una espècie de planta amb flors de la família de les cistàcies. És nativa de la zona occidental de la regió mediterrània i s'estén a les brolles àrides des del sud de França fins a Portugal així com al nord-oest d'Àfrica; és força abundant a les parts silíciques del sud de la península Ibèrica, si bé es pot considerar força rara al conjunt dels Països Catalans.

És un arbust que pot arribar fins a 1-2.5 m d'alçada. Les fulles, com les de la resta d'estepes, són perennes, sèssils o amb el pecíol molt curt, soldades a la base, lanceolades, amb el marge una mica revolut, de 3 a 10 cm de longitud i 1-2 cm d'amplada, amb l'anvers glabre de color verd fosc i el revers més pàlid, recobert amb pèls i amb un nervi central conspicu. Les flors són molt grans i vistoses, solitàries i terminals, amb un diàmetre entre 5-10 cm. Tenen 5 pètals blancs amb l'ungla de color porpra. Els pètals embolcallen els pistils i els estams, de color groc.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

A la península Ibèrica hi ha tres subespècies:

  • subesp. ladanifer
  • subesp. africanus
  • subesp. sulcatus

Usos[modifica | modifica el codi]

Tota la planta està impregnada d'una substància enganxosa i olorosa de la qual se n'extreu el làdan, una mena de resina emprada en medicina popular com a calmant i també en perfumeria.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Història natural dels Països Catalans Vol. 6: Plantes superiors. P. 165. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986. ISBN 84-7739-015-0
  • Bolòs, Oriol de [et al]. Flora manual dels Països Catalans. 2a ed. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3. 
  • Flora ibérica: plantas vasculares de la Península ibérica e Islas Baleares Vol. III: Plumbaginaceae-Capparaceae. P. 328-331. Madrid: Servicio de Publicaciones del CSIC. ISBN 84-00-06221-3.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estepa ladanífera
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.