Puszta
| ||||
| Tipus | Formació vegetal i plana  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Hongria | |||
| ||||
Puszta o estepa panònica (aquest segon terme inclou també les vegetacions estèpiques que es troben en parts d'Eslovàquia i d'Àustria) és un bioma de praderia[1] que es troba a la Gran Plana d'Hongria al voltant del riu Tisza a l'oest d'Hongria i també al Burgenland d'Àustria. La puszta d'Hongria és un enclavament de l'Estepa euroasiàtica, una part aïllada de la gran "Estepa de Rússia".[2]
Ocupa una superfície d'un 50.000 km² sota un clima continental. El seu paisatge característic el componen planes sense arbres, estepes salines i llacs salins, i inclou dunes de sorra disperses, boscos humits i zones d'aiguamolls d'aigua dolça al llarg de planes d'inundació d'antics rius.[3]
Nom[modifica]
La paraula puszta significa "planes" en hongarès i prové de l'adjectiu que significa "estèril, buit". Panònica fa referència a la regió històrica del Danubi de Pannònia.
Fauna[modifica]
Hi ha 300 espècies d'ocells.[3]
Història[modifica]
La puszta és un paisatge estepari d'origen antròpic format a partir dels boscos que l'ocupaven en temps prehistòrics, com mostren l'anàlisi dels sòls (amb restes de cendres de fusta d'espècies arbòries) i els registres històrics on es pot seguir l'aclariment progressiu.[4] Ja els pobladors prehistòrics i de l'edat antiga van artigar els boscos a gran escala, i a la caiguda de l'Imperi Romà la migració de pobles ramaders va crear les primeres estepes veritables a la zona, ja que el bosc que creix sobre la sorra no es pot renovar en zones pasturades.[4] Cap al segle xiii la tendència s'inverteix, amb la plantació i el conreu de boscos per obtenir-ne fusta, però als segles xvi i xvii, durant el domini turc, es produeix un gran creixement de l'estepa, en despoblar-se el país i dedicar-se a la pastura.[4] Finalment, al segle xviii, es van construir dics a les ribes dels rius per evitar inundacions i es van drenar els pantans i els aiguamolls desapareguts es van afegir a la puzsta.[4] Actualment la major part està dedicada al conreu i l'estepa només es pot veure en pocs llocs, com per exemple al parc nacional d'Hortobágy.
Vegeu també[modifica]
- Estepa eurasiàtica
- Estepa kazakh
- Estepa pòntica
- Grans planes
- Pampa, a Argentina, Uruguai, Brasil
Referències[modifica]
- ↑ Ward Chesworth, Encyclopedia of Soil Science, Springer, 2008, p. 66
- ↑ Kai Curry-Lindahl, Europe, a natural history, Random House, 1964, p. 138
- ↑ 3,0 3,1 Peter Haggett, Encyclopedia of World Geography: Eastern Europe, page 1781
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Ralph de Soo «Die Vegetation und die Entstehung der Ungarischen Puszta». Journal of Ecology, 17, 2, Agost 1929, pàg. 320-350 [Consulta: 4 novembre 2013].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Puszta |