Estereograma

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lestereograma és una il·lusió òptica basada en la capacitat que tenen els ulls de captar imatges des de diferents punts de vista. Aquestes perspectives diferents són captades de tal forma pel cervell, que sembla que és una imatge tridimensional.

Els estereogrames s'han fet durant anys, sobreposant dues fotografias preses des angles lleugerament diferents. Actualment, però, s'han popularitzat, gràcies als RDS (estereograma de punts aleatoris) creats amb programes d'ordinador.

Per veure un estereograma, el més important és entendre el resultat esperat. La idea és desenfocar la vista de la imatge, de tal manera que siguin captades ambdues perspectives. Alguns recomanen mirar a l'infinit, és a dir, fixar la vista en un objecte distant i sense desenfocar, tractar de mirar la imatge. Altres prefereixen fixar la vista en un dit mentre s'acosta lentament cap a la imatge, o tractar d'observar el reflex de la imatge en un vidre, depèn de cadascú i de la seva condició visual.

Com dibuixar un estereograma.

Dibuix d'un estereograma[modifica | modifica el codi]

La figura representa un mètode per dibuixar estereogrames. Es mostra, en un pla perpendicular al paper, la superfície que volem representar, que és la línia blava, el paper, que és la línia verda, i els dos ulls (OD, ull dret i OI, ull esquerre).

Com la profunditat es percep en funció de la disparitat entre els dos ulls, necessitem dibuixar una cosa que cada un d'ells interpreti de diferent manera. Per això escombrem la superfície amb línies horitzontals que representarem en el paper una a una.

  1. Comencem amb la primera. Triem un punt arbitrari de la superfície, a la figura l'1. Traçant una recta entre l'ull esquerre i el punt, talla al paper en 1 i , que és on l'ull esquerre veu el punt 1. Dibuixem aquest punt.
  2. A continuació tracem la recta entre el punt 1 i l'ull dret, que ens dóna 1 d i dibuixem aquest nou punt, que és on l'ull dret veu el punt 1.
  3. Però com que no podem impedir que l'ull esquerre també ho vegi, ho aprofitarem com 2 i per dibuixar el següent punt de la superfície. Per a això tracem una recta entre l'ull esquerre i 1 d i la prolonguem fins a tallar la superfície. Això ens dóna el punt 2.
  4. Repetint el pas 2, obtenim 2 d , que dibuixem en el paper i prosseguim fins a finalitzar la línia.

Igual que s'ha descrit per dibuixar d'esquerra a dreta, s'ha de fer també de dreta a esquerra. Com que aquest mètode ens dóna punts molt dispersos, es parteix de diversos punts pròxims, situats entre 1 i 2, que ens donen altres tantes famílies per dibuixar la línia completa.

A continuació es repeteix el procés per a la línia següent fins a completar la superfície d'una manera regular i licita.

Com es veu, l'estereograma depèn de paràmetres físics que no són arbitraris: distància interpupilar, distància dels ulls al paper i profunditat de la imatge. Abans de dibuixar un objecte complex, convé ajustar aquests valors amb figures simples (un con va molt bé) fins a aconseguir que la percepció de profunditat l'abasti fàcilment.

Es pot posar el paper tant abans com després de la superfície. Si es tracta d'un objecte (una esfera per exemple) és molt curiós posar el paper darrere, ja que en l'estereograma es veurà una esfera surant en l'aire, amb la sensació de gairebé poder-se tocar.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: estereograma