Esterlet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Esterlet
Acipenser ruthenus.jpg
Acipenser ruthenus1.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Acipenseriformes
Família: Acipenseridae
Gènere: Acipenser
(Linnaeus, 1758)[2][3]
Espècie: A. ruthenus
Nom binomial
Acipenser ruthenus
(Linnaeus, 1758)[4]
Sinònims
  • Acipenser gmelini (Fitzinger, 1836)
  • Acipenser kamensis (Lovetsky, 1834)
  • Acipenser kankreni (Duméril, 1870)
  • Acipenser kostera (Fitzinger, 1832)
  • Acipenser lovetzkyi (Duméril, 1870)
  • Acipenser marsiglii (Brandt, 1833)
  • Acipenser pygmaeus (Pallas, 1814)
  • Acipenser ruthensis (Linnaeus, 1758)
  • Acipenser ruthenus alba (Antipa, 1909)
  • Acipenser ruthenus albinea (Brusina, 1902)
  • Acipenser ruthenus birostrata (Brusina, 1902)
  • Acipenser ruthenus erytraea (Antipa, 1909)
  • Acipenser ruthenus grisescens (Brandt, 1853)
  • Acipenser ruthenus leucotica (Brandt, 1853)
  • Acipenser ruthenus obtusirostris (Brusina, 1902)
  • Acipenser ruthenus rutzskyi (Johansen, 1946)
  • Acipenser ruthenus ruzskyi (Johansen, 1946)
  • Acipenser ruthenus septemcarinata (Brusina, 1902)
  • Acipenser sterlet (Brusina, 1902)
  • Sterledus ruthenus sibiricus (Dybowski, 1874)[5]
Il·lustració del 1858
Segell d'Hongria de l'any 1967
De dalt a abaix: Acipenser sturio, Acipenser ruthenus i Huso huso
Exemplar en un aquàrium de Praga

L'esterlet (Acipenser ruthenus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels acipensèrids.[6]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Pot arribar a fer 125 cm de llargària màxima (normalment, en fa 40) i 16 kg de pes.
  • 13 espines i 28 radis tous a l'aleta dorsal.
  • 9 espines i 14-18 radis tous a l'aleta anal.
  • El llom i els costats són de color beix.[7][8][9]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix d'aigua dolça i salabrosa, demersal, potamòdrom[10] i de clima temperat (72°N-40°N, 12°E- 103°E).[7]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a Euràsia: Sibèria (des del riu Obi fins al Ienissei) i els rius que desguassen al mars Negre, Azov i Caspi. A més, ha estat introduït a Alemanya, Letònia, Lituània i Suècia.[11][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31]

Longevitat[modifica | modifica el codi]

Pot assolir els 20 anys.[32]

Estat de conservació[modifica | modifica el codi]

A nivell general, la sobrepesca (sobretot, per la seua carn) i la construcció de preses (la qual es va iniciar a la dècada del 1930 i que va comportar la pèrdua de zones de fresa al llarg de tota la seua àrea de distribució) són les principals amenaces d'aquesta espècie. A més, la contaminació de l'aigua (produïda pel petroli, els fenols, els bifenils policlorats i el mercuri) a les conques del Volga i siberianes és també un problema.[1]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu per als humans.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 IUCN (anglès)
  2. Linnaeus, C., 1758. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - pp. (1-4), 1-824. Holmiæ. (Salvius). «Enllaç».
  3. uBio (anglès)
  4. Linnaeus, C., 1758. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - pp. (1-4), 1-824. Holmiæ. (Salvius). «Enllaç».
  5. Catalogue of Life (anglès)
  6. The Taxonomicon (anglès)
  7. 7,0 7,1 7,2 FishBase (anglès)
  8. Birstein, V.J., 1993. Sturgeons and paddlefishes: threatened fishes in need of conservation. Conserv. Biol. 7:773-787.
  9. Muus, B.J. i P. Dahlström, 1968. Süßwasserfische. BLV Verlagsgesellschaft, Munic. 224 p.
  10. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  11. FishBase (anglès)
  12. Berg, L.S., 1962. Freshwater fishes of the U.S.S.R. and adjacent countries. volum 1, quarta edició. Israel Program for Scientific Translations Ltd, Jerusalem, Israel.
  13. Blanc, M., J.-L. Gaudet, P. Banarescu i J.-C. Hureau, 1971. European inland water fish. A multilingual catalogue. Fishing News (Books) Ltd., Londres. Gran Bretanya.
  14. Ermolin, V.P., 1977. Feeding of common bream, sterlet, white bream and roach in Saratov Reservoir Lower Volga and its reservoirs. Tr. Saratov. Otd. GosNIORKh 15: 75-78.
  15. Flajshans, M., O. Linhart, V. Slechtová i V. Slechta, 1999. Genetic resources of commercially important fish species in the Czech Republic: present state and future strategy. Aquaculture 173(1-4):471-483.
  16. Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172.
  17. Hanel, L., 2003. The ichthyofauna of the Czech Republic: development and present state. Matthias Belivs Univ. Proc. 3(1): 41-71.
  18. Holcík, J., 1991. Fish introductions in Europe with particular reference to its central and eastern part. Can. J. Fish. Aquat. Sci. 48 (Suppl. 1):13-23.
  19. Keith, P. i J. Allardi (coords.), 2001. Atlas des poissons d'eau douce de France. Muséum national d’Histoire naturelle, París. Patrimoines naturels, 47:1-387.
  20. Kottelat, M., 1997. European freshwater fishes. Biologia 52, Suppl. 5:1-271.
  21. Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007. Handbook of European freshwater fishes. Publications Kottelat, Cornol, Suïssa. 646 p. ISBN 978-2-8399-0298-4.
  22. Lusk, S. i L. Hanel, 2000. The Red List of lampreys and fishes in the Czech Republic - Version 2000. Biodiverzita ichtyofauny CR(III):5-13.
  23. Lusk, S., L. Hanel i V. Lusková, 2004. Red List of the ichthyofauna of the Czech Republic: development and present status. Folia Zool. 53(2):215-226.
  24. Ma, X., X. Bangxi, W. Yindong i W. Mingxue, 2003. Intentionally introduced and transferred fishes in China's inland waters. Asian Fish. Sci. 16(3&4):279-290.
  25. Reshetnikov, Y.S., N.G. Bogutskaya, E.D. Vasil'eva, E.A. Dorofeeva, A.M. Naseka, O.A. Popova, K.A. Savvaitova, V.G. Sideleva i L.I. Sokolov, 1997. An annotated check-list of the freshwater fishes of Russia. J. Ichthyol. 37(9): 687-736.
  26. Shorygin, A.A., 1952. Feeding and trophic relations of fishes of the Caspian Sea. Moscou, Pishchepromizdat. 268 p.
  27. Sokolov, L.I. i L.S. Berdicheskii, 1989. Acipenseridae. p. 150-153. A J. Holcík (ed.) The freshwater fishes of Europe. Vol. 1, Part II. General introduction to fishes Acipenseriformes. AULA-Verlag Wiesbaden. 469 p.
  28. Svetovidov, A.N., 1964. Handbook of the fauna of the USSR, fishes of the Black Sea. Izdatel'stvo Nauka, Moscou, Rússia, 550 p.
  29. Walker, K.F. i H.Z. Yang, 1999. Fish and fisheries in western China. FAO Fish. Tech. Pap. 385:237-278.
  30. Winkler, H.M., K. Skora, R. Repecka, M. Ploks, A. Neelov, L. Urho, A. Gushin i H. Jespersen, 2000. Checklist and status of fish species in the Baltic Sea. ICES CM 2000/Mini:11, 15 p.
  31. Zakora, L.P., 1978. Feeding of sterlet Acipenser ruthenus L. in Volgograd Reservoir and utilization of forage resources by it in these waters Voprosy Ikhtiologii 18(6): 1065-1071.
  32. Muus, B.J. i P. Dahlström, 1968.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Arefjev, V.A., 1989. Karyotype variability in successive generations after hybridization between the great sturgeon, Huso huso L., and the sterlet, Acipenser ruthenus L. J. Fish Biol. 35(6):819-828.
  • Baillie, J. i B. Groombridge (eds.), 1996. 1996 IUCN red list of threatened animals. UICN, Gland, Suïssa. 378 p.
  • Birstein, V.J. i V.P. Vasiliev, 1987. Tetraploid-octoploid relationships and karyological evolution in the order Acipenseriformes (Pisces): karyotypes, nucleoli and nucleolus-organizing regions in four acipenserid species. Genetica 72:3-12.
  • Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  • Bristow, P., 1992. The illustrated encyclopedia of fishes. Chancellor Press, Londres.
  • D'Ancona, U., 1937. La croissance chez les animaux méditerranéens. Rapp. P.-V. Reun. CIEM 10:162-224.
  • Fontana F., D. Jankovic i S. Zivkovic, 1977. Somatic chromosomes of Acipenser ruthenus L. Arh. Biol. Nauka 27:33-35.
  • Fontana, F., 1994. Chromosomal nucleolar organizer regions in four sturgeon species as markers of karyotype evolution in Acipenseriformes (Pisces). Genome. 37(5): 888-892.
  • Fritzsch, B. i P. Moller, 1995. A history of electroreception. p. 39-55. A: P. Moller (ed.) Electric fishes: history and behavior. Fish and Fisheries Series 17. Chapman & Hall, Londres.
  • Garibaldi, L., 1996. List of animal species used in aquaculture. FAO Fish. Circ. 914. 38 p.
  • Lucas, M.C. i E. Baras (eds.), 2001. Migration of freshwater fishes. Oxford: Blackwell Science. 440 p.
  • McDowall, R.M., 1988. Diadromy in fishes: migrations between freshwater and marine environments. Croom Helm, Londres.
  • Mikhailova, N.A., I.B. Lobov, O.I. Podgornaya i V.J. Birstein, 1995. Restriction analysis of the nuclear DNA of three species of Acipenser. The Sturgeon Quarterly. 3(3):8-9.
  • Nikoljukin, N.I., 1966. Some questions of cytogenetics, hybridization and systematics of the Acipenseridae Genetika (Genetics). 2(5):25-27. Moscou.
  • Pauly, D., 1978. A preliminary compilation of fish length growth parameters. Ber. Inst. Meereskd. Christian-Albrechts-Univ. Kiel (55):1-200.
  • Privolnev, T.I., 1947. Changes in respiration during ontogeny of fishes at various partial pressure of oxygen. Izvestiia VNIORKH 25:57-112.
  • Rab, P., 1986. A note on the karyotype of the sterlet, Acipenser ruthenus (Pisces, Acipenseridae). Folia Zool. 35:73-78.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  • Vasil'ev, V.P., 1980. Chromosome numbers in fish-like vertebrates and fish. J. Ichthyol. 20(3): 1-38.
  • Welcomme, R.L., 1988. International introductions of inland aquatic species. FAO Fish. Tech. Pap. 294. 318 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esterlet
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.