Esteticisme
L'esteticisme va ser un moviment artístic anglès de finals del segle XIX, basat en la doctrina que l'art existeix per a benefici de la seva exclusiva bellesa i que aquesta ha de ser elevada per sobre de la moral i dels temes socials. Representa les mateixes tendències que el simbolisme, i en particular el decadentisme, nascuts a França de manera que podria ser considerat com la branca anglesa d'aquests moviments. Es va originar com oposició a la filosofia utilitarista imperant, i contra la lletjor i materialisme aparents de l'època industrial. Els seus fonaments filosòfics van ser assentats per Immanuel Kant, qui va proposar que les normes estètiques podien ser separades de la moralitat, la utilitat o el plaer. Els escriptors britànics decadents van ser influenciats per Walter Pater i els seus escrits, en els que va establir que la vida ha de ser viscuda intensament, seguint com a ideal la bellesa. Els seus estudis en la història del renaixement es van convertir en la bíblia dels joves cercadors de l'art. James McNeill Whistler, Oscar Wilde i Stéphane Mallarmé, van avivar el patró de refinament del corrent amb delicada sensibilitat potser, fins al seu punt més alt. És la concepció de l'Art per l'Art.
Referències [modifica]
- Eduardo Subirats, Esteticisme i decadentisme a la fi de segle
- Eliseu Trenc, Esteticisme i Modernisme a les arts del llibre
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esteticisme |
