Esteve Albert i Corp

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Esteve Albert i Corp (Dosrius, Maresme, 4 de febrer de 1914 - Andorra la Vella, 1995) fou un poeta, autor teatral, historiador i promotor cultural.

Fill de Miquel Albert Nogueras i Vicenta Corp Fontseca. De grans inquietuds polítiques, milità en diferents organitzacions nacionalistes com Nosaltres Sols! o Estat Català, participant dels fets del sis d'octubre o arribant a col·laborar amb Lluís Companys durant la guerra civil espanyola creant el Comitè de la Salut Pública, organisme que intentava resoldre les penúries entre els infants i la gent gran.

Després d'aquesta continua el seu activisme militant al Front Nacional de Catalunya i va fer d'enllaç a l'exterior amb Pompeu Fabra i Pau Casals. A causa de la persecució policíaca, a partir de 1956 s'establí a Andorra. Promogué espectacles de teatre popular com el Pessebre Vivent d'Engordany, el Retaule de Sant Ermengol o Bandera de Catalunya.

El 1990 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Taula de continguts

Obres[modifica]

Poesia[modifica]

  • Única amor (1945)
  • Petita vall (1946)
  • Poesia: invocació al retrobament (1996)
  • Obra poètica (1996)

Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona[1]

  • A la masia (1931)
  • Oracions (1931)
  • Destí o càstig (1932)
  • Al monument que corona el Passeig de Gràcia començ carrer de Salmeron (1932)
  • Cançó dels horitzons (1934)
  • Passa el temps (1934)
  • A un test de flors (1934)
  • Abril (1934)
  • Tríptic. El pi de les tres branques (1934)
  • Al marge de la llei (1934)
  • Adolescent (1934)
  • La bandera del meu vaixell (1934)
  • Els pollancs (1934)

Teatre[modifica]

  • Muntatges escènics (1997)
  • Camí de ramats. Obra teatral d'ambient muntanyenc (1997)
  • La fi del comtat d'Empúries: bandera de Catalunya (1998)

Assaig[modifica]

  • Missió i destí de Catalunya i Occitània, assaig històric-patriòtic, (premi Rei en Pere 1978, editada el 1998)
  • La vella Andorra vista per Mossèn Cinto (1959)
  • Les abadesses de sant Joan (1965)
  • Isabel Güell i López de Sentmenat (1972)
  • El maresme, de Dosrius estant (1972)
  • Procés i projecció de l'obra de Josep Sebastià Pons (premi Vila de Perpinyà 1983)
  • Argentona i els Argentonins: conceptes bàsics de l'escola del saber viure bé (1999)

Referències[modifica]

  1. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]