Esteve Aragó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Esteve Aragó
Esteve Aragó
Esteve Aragó

Mandat
4 de setembre de 1870 (1870-09-04) – 15 de novembre de 1870 (1870-11-15)
Precedit per Armand Marrast
Succeït per Jules Ferry

Naixement 1802
Estagell
Mort 1892
París
Professió Dramaturg i polític

Esteve Aragó (Estagell, 1802 - París, 1892) fou un polític i dramaturg nordcatalà, potser el més cèlebre dels germans Aragó després del cèlebre científic i també polític Francesc.[1] Va escriure un gran nombre d'obres de teatre entre 1822 i 1847.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill del liberal Francesc Bonaventura Aragó, que havia participat en la revolució francesa a la Catalunya Nord, i de Maria Roig, tenia per germans:

Va escriure un gran nombre d'obres de teatre entre 1822 i 1847 i, segons es diu, va col·laborar amb Honoré de Balzac en l'escriptura de l'Héritière de Birague. El 1829 fou nomenat director del famós teatre de Vaudeville.[1]

No obstant Esteve Aragó fou conegut pel seu activisme polític. Perseguit per la policia de la monarquia el juliol de 1830, seria amnistiat el 1836.[1] Durant les jornades revolucionàries del febrer de 1848 va lluitar a les barricades de París, i moments després de l'abdicació del rei Lluís Felip I el dia 24 va anar a la direcció general de correus i va ocupar l'edifici.[1] Amb l'adveniment de la segona república (de la qual el seu germà Francesc n'era ministre) seria confirmat com a director de l'entitat, des de la qual va crear el segell de correus.[1] Contrari al president Lluís Napoleó[1] des que aquest fou elegit el 10 de desembre de 1848, va renunciar al càrrec aquell mateix mes. Des del 1849 va haver de viure a Bèlgica, i no va poder tornar fins al 1859,[1] quan hi hagué una amnistia.

Amb la revolució del 4 de setembre de 1870 Esteve Aragó va esdevenir alcalde de París, i l'any següent fou elegit diputat pel departament dels Pirineus Orientals (a on hi ha la Catalunya del Nord),[1] tot i que hi va renunciar aviat.

Va deixar la política quan ja era vell. El 1879 fou nomenat conservador del Museu de Luxemburg.[1]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Stanislas, o La Suite de Michel et Christine, vodevil amb Saint-Alme en 1823;
  • L'Anneau de Gygès, vodevil amb Desvergers en 1824;
  • Le Pont de Kehl, o Les Faux Témoins, melodrama en 3 actes amb Cuvelier i Desvergers en 1824;
  • Un jour d'embarras, vodevil amb Saint-Alme en 1824;
  • L'Amour et la guerre, vodevil amb Varin et Charles Desnoyers en 1825;
  • Le Compagnon d'infortune, o Les Prisonniers, comèdia-vodevil en 1 acte amb Théaulon (Varietats el 19/1/1825)
  • C’est demain le treize o Le Sentiment et l'almanach amb Desvergers en 1826;
  • Lia ou Une nuit d'absence, vodevil amb Desvergers en 1826;
  • Le Départ, séjour et retour, comèdia-vodevil en 3 actes amb Desvergers i Varin en 1827;
  • La Fille du portier, drame en 3 actes amb Anicet-Bourgeois en 1827;
  • La Fleuriste, vodevil amb de Villeneuve en 1827;
  • Gérard et Marie, vodevil amb de Villeneuve en 1827;
  • L'Avocat, melodrama en 3 actes amb Desvergers en 1827;
  • Mandrin, melodrama en 3 actes amb Benjamin Antier en 1827;
  • Pauvre Arondel, o els 3 talismans, vodevil en dos actes de de Villeneuve en 1827 o 1828;
  • Les Quatre Artistes ou Les Lettres et les Portraits, 1827
  • Le Rabot et le cor de chasse, o Le Cousin et le voisin, comèdia amb Anicet-Bourgeois i d'Estagel (Étienne Arago) en 1828;
  • Le Malade par circonstance, vodevil amb Varin i Desvergers en 1829;
  • Paul Morin, drama en 3 actes amb Marie Aycard en 1829;
  • Le Cousin Frédéric, o La Correspondance, comèdia-vodevil amb Rougemont i Alexandre Basset en 1829;
  • Cagotisme et liberté o Les Deux Semestres, vodevil amb Duvert i Ancelot en 1830;
  • Arwed ou Les Représailles, amb Varin i Desvergers en 1830;
  • Vingt-sept, 28 et 29 juillet, retaule episòdic de tres dies amb Duvert en 1830;
  • Madame Dubarry, vodevil en 3 actes amb Ancelot en 1831;
  • Les Chemins en fer, vodevil-revista amb Maurice Alhoy en 1832 ou 1833;
  • La Vie de Molière, vodevil en 3 actes amb Dupeuty en 1832;
  • Le Prix de folie, vodevil amb el seu germà Jaume Aragó en 1833 o 1834;
  • Les Malheurs d'un joli garçon, vodevil amb Varin i Desvergers en 1834;
  • Théophile, o Ma vocation, vodevil amb Varin i Desvergers en 1834;
  • Les Pages de Bassompierre, amb Varin i Desvergers en 1835;
  • Paris dans la comète, revista-vodevil amb Rougemont i Dupeuty en 1835;
  • Arriver à propos, vodevil amb Lubize en 1836;
  • Le Démon de la nuit, vodevil en 2 actes amb Bayard en 1836;
  • Casanova au fort St André, vodevil amb Varin et Desvergers en 1836; dont Albert Lortzing tira un òpera còmica en 3 actes : Casanova, creat el 31 de desembre de 1841 a Leipzig;
  • Le Mari à la ville et la femme à la campagne, vodevil amb Varin i Desvergers en 1837
  • Le Secret de mon oncle, vodevil amb Varin i Desvergers en 1837;
  • Le Cabaret de Lustucru, vodevil amb Jaime en 1838;
  • Les Maris vengés, vodevil amb Decomberousse i Roche en 1839;
  • Les Mémoires du diable, vaudeville en 3 actes avec Paul Vermond en 1842;
  • Brelan de troupiers, amb Dumanoir en 1843;
  • Une Invasion de grisettes, amb Charles Varin en 1844;
  • Les Aristocraties, comèdia en cin actes i en vers, estrenada en 1847 al Théâtre-Français (Mme Judith dans le rôle de Laurence Verdier).

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esteve Aragó Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 53; entrada: "Aragó"