Esteve Bathory I

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Esteve Báthory I

Pintura del rei Esteve Bathory I de Lituània
Naixement 27 de setembre de 1533
Szilágysomlyó Sólyom- Hongria
Defunció 12 de desembre de 1586
Grodnó - Lituània
Nacionalitat Polònia Polònia
Altres noms Príncep de Transilvania
Ocupació Rei de Polònia
Cònjuge de Polònia
Pares Esteve Báthory de Somlya (1477-1535) i Katalina Tegledi (1492-1547)
Signatura

Esteve I Báthory de Somlya (Szilágysomlyó, Sólyom, Hongria, 27 de setembre de 1533 - Grodnó - Bielarús, 12 de desembre de 1586) fou un rei polonès.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El seu pare morí el 17 de març de 1534, alguns mesos després del seu naixement, pel qual l'arquebisbe, Esztergom, Pau Várdai s'ocupà de la seva educació, i després en la dècada de 1540 Esteve fou a parar a la cort de Ferran I d'Habsburg. Esteve rebé una profunda educació humanista, malgrat que mai estudià en la universitat de Pàdua, la més reconeguda de la seva època. A aquesta universitat i assistia el nebot d'esteve, el pare del futur Príncep transilvà Gabriel Bathory,

Com a príncep de Transilvània succeí a Joan Segimon Szapolyai 1571 i a Enric de Valois, com a rei de Polònia 1576, després de fugir aquell príncep de Varsòvia. Part de la noblesa polonesa l'elegí com a rei, imposant-li el casament amb Anna Jagellón, germana de Segimon August. Marxà a Cracòvia sense pèrdua de temps, i abans de l'arribada de Maximilià I se celebrà el matrimoni, aconseguint que els mateixos partidaris del seu rival el reconeguessin com a sobirà. Aclamat en la Lituània i reconegut per Prússia, només la ciutat de Danzig li negà l'obediència, però aquesta rebel·lia fou de curta durada, sotmetent aquesta ciutat rebel a la seva autoritat 1577.

Regnat brillant[modifica | modifica el codi]

Armadura d'Esteban Báthory. Dibuix fet per Jan Matejko (1838-1893)

Aquest regnat fou un dels més brillants que registra la història de Polònia. Amb l'ajuda de Johann Zamoïski, casat amb la seva neboda Griselda, reorganitzà l'exèrcit, creant la cavalleria polonesa per contindre les ambicions del Tsar Ivan V de Rússia, el terrible, que amenaçava les seves fronteres i que ja havia envaït part de la Livònia. Al front de dos cossos d'exèrcit perfectament armats i equipats i convenientment dotats d'artilleria, que assolien a uns 80.000 homes, penetrà a Rússia, i després d'apoderar-se de Pólotsk 1579 i de Vielije, Usviata i Vielki-Luki, arribà davant els murs de Pskov 1581. El tsar sol·licità el concurs del papa Gregori XIII per assolir la pau, que negocià el jesuïta Antonio Possevino (1534-1611), i Bathory signà, asegurant-se l'annexió de Pólotsk, i Vielije, i quasi tota la Livònia.

Poc temps després tingué de reprimir la sublevació d'alguns nobles, capitanejada per Zbigniew Zborowski, al que va vèncer i menà decapitar 1584. Entaulades negociacions amb Sixte V i Felip II d'Espanya per annexionar-se Moscovia. El 12 de desembre de 1586 morí sobtadament en la ciutat lituàna de Grodnó.

Dat que no va tenir fills barons que heretessin el seu tron, el dret passà directament al nebot de la seva esposa, el rei Segimon III Vasa de Suècia. Esteve Bathory fou soterrat en la cripta de la catedral de Wawel a Cracòvia.

Analisi d'Esteve Bathory[modifica | modifica el codi]

El seu regnat està considerat com el segle d'or de la literatura polonesa, doncs l'il·lustraren homes com Maciej Stryjkowski (1547-1593) i Barlomiej Paprocki (1543-1614), el literat Lukassz Gornicki (1527-1603) i el publicista Jakub Wujek (1541-1597, primer traductor de la Bíblia al polonès. Reformà l'administració de justícia, creant dos tribunals de primera instància; regularitzà la hisenda i fundà l'escola superior de Vílnius, que confià als jesuïtes, orde a la qual afavorí des que, per pujar al tron, abraçà el catolicisme.

El 1886 les províncies poloneses, austríaques i alemanyes, celebraren per primera vegada el tres-cents aniversari secular de la seva mort.

Pels polonesos resta considerat com un dels reis més importants, malgrat que fins al final de la seva vida, Bathory es va mantenir cultural-ment identificat com a hongarès. Molts dels següents prínceps transilvans continuaren amb la seva postura amb el qual intentaren reunificar el regne hongarès partint de de Transilvània contra els Habsburg.

Esteve era oncle de la famosa comtessa Elisabet Bathory (filla de la seva germana Anna) de la qual sorgiren nombroses llegendes sagnants.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esteve Bathory I