Stefan Dušan
 Fresc mural de l'emperador Dusan de Sèrbia. |
|
| rei | |
|---|---|
| Nom secular | Стефан Урош IV Душан, Stefan Uroš IV Dušan |
| Naixement | 1308 Sèrbia |
| Defunció | 20 de desembre de 1355 Devoll (Sèrbia) |
| Enterrament | Sant Marc (Belgrad, Sèrbia) |
| Commemoració en | Església Ortodoxa Sèrbia |
| Lloc de pelegrinatge | Belgrad |
| Festivitat | 2 de desembre |
| Fets destacables | Tsar de Sèrbia |
| Iconografia | Com a rei |
Stefan Dušan,en llengua sèrbia:Стефан Урош IV Душан, en grec: Στέφανος Ντουσάν (1308 a 20 de desembre de 1355) va ser el rei de Sèrbia de 1331 a 1345 i emperador dels serbis i dels grecs de 1346 a 1355, pertanyia a la dinastia dels Nemanjić i era fill del rei Stefan Uroš III Dečanski.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Stefan Dušan va ser coronat rei de tots els serbis el 8 de setembre de 1331 (altres fonts indiquen el 21 de setembre). Sota el seu regnat Sèrbia va atènyer el seu apogeu territorial i el seu imperi era un dels grans estats d'aquella època. Va fer aplicar un sistema universal de lleis anomenat el codi de Dusan.
Stefan Dusan es va aprofitar de les lluites internes dins l'Imperi Bizantí i a vegades hi participà mitjançant aliances i així aconseguí eixamplar els seu regne en direcció de Macedònia, Albània, Épir, Etòlia i Tessàlia. Gràcies al seu casament amb la filla del tsar de Bulgària també es feu amb el control d'aquest territori. El 1346, a Skoplie, es va fer coronar emperador del Serbis i del Romans, és a dir dels grecs bizantins.
Maldà per apoderar-se de Constantinopla mitjançant una aliança amb els venecians. Va patir una derrota el 1352 a Dimòtica contra els turcs. Morí misteriosament als 48 anys, en 1355, i heretà el tron el seu fill inexpert, Oroch, que no pugué evitar la dissolució de l'imperi.
Veneració [modifica]
Fou sebollit a l'església que havia fet construir al monestir dels Sants Arcàngels a Prizren, avui en ruines. Avui les seves restes són a l'església de Sant Marc de Belgrad. És venerat com a sant per l'Església Ortodoxa Sèrbia.
Fonts [modifica]
- Dusan Batakovic, "Histoire du peuple serbe", éditions L'âge d'homme (ISBN 282511958X)
- Georges Castellan, Histoire des Balkans, XIV-XX siècle, éditions Fayard (ISBN 2213605262)
- Donald M. Nicol, Les Derniers siècles de Byzance, 1261-1453, éditions les Belles Lettres (ISBN 2251380744)
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Stefan Dušan |
- Vladimir Ćorović : l'Histoire des serbes
- Istorijska biblioteka:Stefan Dušan
- Medieval Serbia, l'Ordre du Dragon Rouge
Notes i referències [modifica]
