Esteve Terradas i Illa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Esteve Terradas i Illa

Cartell de l'entrada de L'Exposició en homenatge a Terradas a l'Escola d'Enginyeria i Arquitectura de la Salle (Barcelona) l'any 2004. La fotografia antiga del cartell, correspon a la construcció de la volta sota la plaça Catalunya, obra d'Esteve Terradas
Naixement 15 de setembre de 1883
Barcelona
Defunció 9 de maig de 1950 (als 66 anys)
Madrid
Ocupació Doctor en física i enginyeria

Esteve Terradas i Illa (Barcelona, 15 de setembre de 1883 - Madrid, 9 de maig de 1950) fou Doctor en Ciències Exactes i en Ciències Físiques; Enginyer de Camins, Canals i Ports; Enginyer Industrial (1909), entre moltes altres.[1]

Estudià a Charlottenburg (Berlín), Barcelona i Madrid. Alumne prodigi, va ingressar a la universitat amb 15 anys. Es doctorà també en ciències exactes i físiques, l'any 1904, i fou professor de les universitats de Saragossa (Espanya), Barcelona i Madrid. S'especialitzà en ciències físico-matemàtiques, publicà nombrosos articles sobre aquests temes i el 1909 llegí a l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona una memòria destacada: "Emisión de radiaciones por cuerpos fijos o en movimiento".

Fou Catedràtic de Física matemàtica i anteriorment, d'Anàlisi Matemàtica, tercer curs (Equacions Diferencials), a la Universitat Central i, per oposició, d'Acústica i Òptica l'any 1907, Electricitat i Magnetisme i Mecànica Racional a la Universitat de Barcelona, i de l'ultima assignatura a la Universitat de Saragossa i de les Universitats de Buenos Aires i La Plata (Argentina) i Montevideo (Uruguai). L'any 1914 va guanyar la càtedra d'Automobilisme de l'Escola del Treball.

Va ser membre de la Reial Acadèmia Espanyola, Individu de número de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals l'any 1911, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1909), i honorari de la de Medicina de la mateixa capital. També va ser distingit com a Doctor Honoris causa de les universitats de Buenos Aires, de Santiago de Xile i de Tolosa de Llenguadoc; membre honorari de l'Associació d'Enginyers Argentins, i de la Societat d'Enginyers del Perú entre moltes altres. L'any 1911 fou el primer president de la Societat Astronòmica de Barcelona.

Té dedicada una placa en llatí a l'estació de metro Espanya de Barcelona, en homenatge al seu treball de disseny de les voltes catalanes de l'estació.[2]

Fou pare de l'arquitecte Robert Terradas i Via. Va morir a Madrid, el 9 de maig de 1950.

Pedagog i científic[modifica | modifica el codi]

També exercí una activitat pedagògica important. Publicà articles a la "Revista de la Academia de Ciencias", de Madrid, i al butlletí de l'Institut de Ciències de Barcelona. Fundà un seminari físico-matemàtic, on aplegà els científics més valuosos del seu temps. Fou membre fundador de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans el 1911. També fou col·laborador de la Col·lecció Minerva, on publicà "El radi".

El 1919 fundà l'Institut d'Electricitat i Mecànica Aplicades[3] i en fou director; també fou professor de la secció d'electrotècnia de l'Escola del Treball.

Molt interessat per les teories dels quanta i de la relativitat, féu venir a Barcelona professors com Jacques Hadamard) (1921), Hermann Weyl (1921), Arnold Sommerfeld (1922), Tullio Levi-Civita (1922) i Albert Einstein (1923), amb el darrer dels quals tingué converses científiques que complagueren molt el savi alemany,[4][5] i altres, en el marc dels Cursos Monogràfics d'Alts Estudis d'Intercanvi promoguts per la Mancomunitat de Catalunya. Dirigí una sèrie de monografies científiques que eren una recopilació d'aquestes conferències i de pròpies i d'altres, com Julio Palacios, Julio Rey Pastor, Jacques Hadamard, entre altres, editades per l'Institut d'Estudis Catalans dins la sèrie "Cursos de Física i Matemàtica".

Com a resultat de la invitació de Terradas, Albert Einstein va visitar Barcelona entre el 22 i el 28 de febrer de 1923, com a part dels cursos monogràfics d'Alts Estudis i d'Intercanvi organitzats per la Mancomunitat de Catalunya i dirigits per Rafael de Campalans.

Fotografia[modifica | modifica el codi]

Mètode alemany: esquema d'avanç per galeries
Estació del metro a plaça Catalunya (Barcelona), construïda per Terradas
Parada del metro a plaça Espanya (Barcelona), on es pot apreciar la volta original, construïda per Terradas

S'interessà per la fotografia des del començament del segle XX. L'utilitzà tant per il·lustrar els seus treballs tècnics i científics, com a suport de la seva activitat professional, com a la seva vida personal, destacant els retrats i les fotografies dels seus viatges per Espanya, Europa i Sud-amèrica. L'Arxiu Històric Fotogràfic de l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya conserva un fons fotogràfic format per 3.458 imatges(3.282 negatius + 176 positius) preses per Terradas entre 1910 i 1936.[6]

L'Obra de la Mancomunitat[modifica | modifica el codi]

El 1916 guanyà el concurs per ocupar la direcció de la Secció de Telèfons de la Mancomunitat de Catalunya,[7] que havia de fer arribar el telèfon fins a tots el racons de Catalunya. Instal·lant l'any 1924 la primera central automàtica a Balaguer.

L'any 1918, Terradas va ser triat per dirigir la Secció de Ferrocarrils Secundaris de la Mancomunitat, que havia de descentralitzar el territori, tasca que no es va arribar a completar per que el 13 de setembre de 1923 va esclatar la dictadura de Primo de Rivera.

També fou director d'obres dels Ferrocarrils de la Mancomunitat de Catalunya, dirigí (1923-25) i projectà la construcció del Ferrocarril Metropolità Transversal de Barcelona, inaugurat l'any 1926, i d'altres línies de ferrocarrils de Catalunya. En ell introduí al nostre país el mètode alemany de construcció de túnels.[8]

Es diu que el President de la Mancomunitat de Catalunya, Josep Puig i Cadafalch, va encarregar-li un estudi sobre l'estabilitat de la volta de maó de pla, coneguda com a "Volta catalana", estudi que es conserva a l'arxiu de l'Institut d'Estudis Catalans.

Conferències i publicacions[modifica | modifica el codi]

Féu conferències a diverses universitats sud-americanes i fou professor a les de Buenos Aires i Rio de la Plata (Uruguai) (1936-39). L'any 1929 dirigí la Compañía Telefónica Nacional de España. Guanyà a Madrid la càtedra d'equacions diferencials, de nova creació, l'any 1932. També fou membre del Consejo Superior de Investigaciones Científicas des de la seva fundació, l'any 1940.

Publicà "Els elements discrets de la matèria i la radiació" (1910), "Corrientes marinas" (1941) i, en ingressar a la Real Academia de la Lengua Española, el volum "Neologismos, arcaísmos en plática de ingenieros" (1946). Com a enciclopedista és autor de nombroses entrades de l'Enciclopèdia Espasa com ara Aviació, Mecànica celeste, Lluna, Relativitat, Ferrocarril i Telefonia, entre moltes altres.

Reconeixements[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sella, Antoni; Pujol, Enric. «La construcció d'un país modern» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.135, Octubre 2013, p.24-32. ISSN: 1695-2014.
  2. http://quark.prbb.org/31/031008.pdf
  3. [enllaç sense format] http://www.iecat.net/institucio/presidencia/Gabinet/membres/numeraris/esteveterrades.htm
  4. Correspondència de Terradas a Einstein a Einstein Archives Online
  5. Carta de Einstein a Terradas a Einstein Archives Online
  6. Col·lecció Terrades a l'Arxiu Històric Fotogràfic de l'IEFC
  7. La Vanguardia 28-8-1919. pàg. 4
  8. Roca Rosell, Antoni: Esteban Terradas (1883-1950) : ciencia y técnica en la España contemporánea; Antoni Roca Rosell, José Manuel Sánchez Ron; pròleg d'Enric Trillas.- Barcelona : Serbal : INTA, 1990.- 358 p.
  9. «Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial Esteban Terradas». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. Locomotores de Castella i Lleó

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]