Esther Williams

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Esther Williams
Esther Williams el 1950
Esther Williams el 1950
Nom real: Esther Jane Williams
Naixença: 8 d'agost de 1922
Inglewood, Califòrnia (EUA)
Defunció: 6 de juny de 2013 (als 90 anys)
Los Angeles, Califòrnia (EUA)
Origen: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Leonard Kovner (1940-1944)
Ben Gage (1945-1959)
Fernando Lamas (1969-1982)
Edward Bell (1994-)
Papers importants: Bathing Beauty
Million Dollar Mermaid
Pàgina web: www.esther-williams.com

Pàgina sobre Esther Williams a IMDb

Esther Williams (Inglewood, Califòrnia, 8 d'agost de 1921 - Los Angeles, Califòrnia, 6 de juny de 2013)[1] fou una artista de cinema i nedadora estatunidenca. Va ser campiona de natació i estrella del cinema de Hollywood a les dècades de 1940 i 1950. L'èxit li va arribar amb Bathing Beauty i es va retirar a la dècada del 1960.[1]

La sirena assetjada[modifica | modifica el codi]

Als productors de Hollywood, Esther Williams degué semblar-los quelcom així com la versió femenina de Johnny Weissmuller, el protagonista de la saga de Tarzan, quan la fitxaren pensant en les jactàncies físiques que podia desplegar en la pantalla partint de llur pròpia experiència com a nedadora. Ella encapçala, junt amb Weissmüller i la patinadora Sonja Henie (campiona noruega de patinatge als 14 any i amb diverses medalles olímpiques de l'assumpte en el seu haver), el llistat d'estrelles que foren fitxades per al cinema partint de talents previs i aliens al seu baptisme de foc davant les càmeres. Amb l'alies "la Sirena d'Amèrica", Esther treia el màxim partit de llur capacitat per a moure en l'aigua llurs 1'73 d'estatura i durant 10 anys superà en popularitat a altres estrelles de l'estudi MGM pel que treballava, malgrat comptar amb molt menys desplegament publicitari d'aquelles. Hi ha hui qui la considera a més com peça essencial en la història i desenvolupament de les modes de les pin-up amb banyador, precursora a més de les belleses exposades en les pàgines de la revista Playboy.

Cinquena filla d'una família modesta sotmesa als rigors de l'era de la depressió econòmica què esclatà en l'any 1929, trobà el camí vers la fama nedant a la piscina del Club Atlètic de Los Angeles, que li va permetre ser una de les competidores en l'esport de la natació, iniciar una carrera esportiva que li facilità la fama i la fortuna, inclòs abans de posar-se per primer cop davant d'una càmera cinematogràfica. Però ella no era la primera de la família que havia cercat el futur en el món de l'espectacle, ja que el seu germà gran, Stanton Williams, havia estat descobert per l'actriu Marjorie Rambeau i havia aparegut en un parell de films el 1920. Lamentablement el jove morí als 16 anys víctima d'una obstrucció en el colon.

La casualitat i el desenvolupament de les modes cinematogràfiques entre les estrelles també es posaren de la seva part quan accedí al món del cinema. El seu físic de nedadora guanyadora de medalles li permetia posar un banyador sense complexos en un moment en què les estrelles femenines més veteranes de Hollywood havien decidit explotar llur atractiu de manera més recatada en les postals col·leccionades per les fans. Això no obstant, el públic seguia interessat a veure a les estrelles en postures més alleugerades de la roba de vestir, de manera que Esther acabà emportant-se el gat a l'aigua, doncs apareixia reiteradament com il·lustració de revistes on, sota el pretext de glossar llurs èxits esportius, aprofitaven per incloure-la en les seves pàgines com nova pin-up. Això acabà convertint-la en objectiu dels caça-talents del cinema, als quals no obstant s'anticipà l'empresari Billy Rose, que ajudat per Johnny Weissmüller l'elegí entre 75 candidates i l'oferí un lloc protagonista en el seu espectacle pisciner Aquacade, organitzat a San Francisco. Fou el baptisme d'Esther en el món de l'espectacle amb cents de banyistes, efectes especials, muntatges musicals, i Weissmüller com a company de número aquàtic (ella era Aquabelle i ell Aquadonis). Malgrat tot no quedà massa satisfeta de l'experiència, a jutjar que li dedicava en llur autobiografia, La sirena del milió de dòlars, on posà de manifest els episodis d'assetjament sexual que va tenir de suportar en aquesta primera etapa com estrella del món de l'espectacle prèvia a llur incursió a Hollywood. Rose l'havia descrit com "la més bella campiona de natació de la història, amb l'excepció d'Eleanor Holm", nedadora olímpica de 1936 que casualment era també esposa de l'empresari.

Tan desagradable li resultà aquella experiència que va estar a punt apartar-la definitivament del món de l'espectacle. Esther decidí retirar-se inclòs abans de començar per no convertir-se en carn de canó de les fantasies masculines, i acceptà un treball en uns grans magatzems, disposada a fer la vida d'una mestressa de casa normal i corrent, que ja posats, tampoc és mala cosa.

Pin-up amb moral en la MGM.

Esther Williams el 1945

No obstant, la sirena assetjada trobà un obstacle per portar a bon fi aquests plans, en l'interès que sobre ella manifestava un dels principals estudis del Hollywood clàssic, Metro Goldwyn Mayer (MGM), que presumia de tenir en llur plantilla "més estrelles que el firmament".

Per a MGM l'ocasió era perfecta. El públic volia pin-ups per a poder contemplar el físic femení de les estrelles, però la moralina impedia que tal cosa pogués fer-se obertament. Per altra part una empresa de la competència, Fox, havia aconseguit bons resultats en la taquilla amb una sèrie de films absurds i barats rendibilitzant la popularitat de Sonja Henie com a Campiona de patinatge sobre gel. Dos i dos són quatre, als executius de l'estudi poder contar amb Esther Williams com a actriu els hi semblà l'equació perfecta per a donar al públic l'exhibició de corbes que desitjava contemplar sense contravenir els principis morals, ja que en definitiva la noia era nedadora i, clar, tenia d'aparèixer en pantalla la major part del temps en banyador. No en va Esther havia format part de l'equip olímpic que anava a participar en els jocs de Tòquio de 1940 quan esclatà la guerra i llurs somnis de glòria restaren fets pedaços.

Per a convèncer-la de deixar els seus plans de vida normal i corrent MGM li va fer una prova en la que va tenir de company ni més ni menys que en Clark Gable, una de les principals estrelles masculines de l'estudi. Esther va convèncer no tan sols en Gable, sinó també als executius de l'estudi, als càmeres i al director que rodà la prova, de manera que acabà signant contracte amb MGM i fou sotmesa al mateix test que seguien totes les estrelles femenines de l'estudi: acompanyar en Mickey Rooney en un dels films de la nissaga d'Andy Hardy (personatge que inexplicablement a Espanya fou rebategat com Andrés Harvey). Seguint així la pista de Judy Garland, Lana Turner i Donna Reed, la novella Esther assolí convèncer també al públic, el que li facilità el paper femení protagonista en la que està considerada com el primer film de natació produït per Hollywood, també la més taquillera: Bathing Beauty. Dirigida per George Sidney, aquesta comèdia musical que comptava amb l'humorista Red Skelton com a protagonista masculí i amb el català Xavier Cugat acompanyat de la seva orquestra com invitat especial, el film aconseguí situar-se en el seu moment com la tercera més taquillera entre les produïdes fins aquell moment per MGM, seguint la versió muda de Ben-Hur (1925), i Allò que el vent s'endugué (1939). Per rodar-la es construí un decorat amb una piscina de sis metres de profunditat a l'estudi nº. 30 de la MGM. El coreògraf Busby Berkeley s'ocupà de concebre les seqüències musicals de ballet aquàtic amb fonts, flames, fum, en un espectacle musical que marcà tendència dintre i fora del cinema. A partir d'aquest moment llurs posteriors films aquàtics foren més aparatoses, però no assoliren emular la taquilla a tant rendible precedent, de forma què arribà una etapa en la que els musicals en l'aigua passaren a millor vida i Esther va intentar de seguir el camí de papers dramàtics allunyats de la piscina, però el públic era poc partidari d'acceptar-la en aquesta nova etapa de llur carrera i no valorà en el que mereixien els seus esforços dramàtics, de manera què finalment finalment acabà retirant-se de la indústria del cinema en els anys seixanta. Ni tan sols pogueren convèncer-la perquè aparegués com a estrella invitada en dues de les pel·lícules de catàstrofes que marcaren el cinema de la dècada del 1970: L'aventura del Posidó i El colós en flames.

Vida privada[modifica | modifica el codi]

Al marge del cinema, Esther Williams es guanyà a pols el passeig per les pàgines de la premsa de xafarderies mercès a diferents afers de la seva vida privada. Es casà en quatre ocasions. El seu primer marit (entre 1940 i 1944) Fou Leonard Kovner. L'any següent de divorciar-se d'aquest, va contraure matrimoni amb l'actor Ben Gage, cantant que com a actor estigué afincat sobretot en la TV i s'ocupava de doblar a actors com Victor Mature, Dana Andrews, George Montgomery i Cornel Wilde quan tenien de cantar en algun film. Amb ell i va romandre unida fins a llur divorci l'abril de 1959. Tingueren tres fills, Benjamin el 1949, Kimball el 1950 i Susan el 1953. El seu següent marit fou el també actor Fernando Lamas, amb el que va contraure matrimoni el 1969, i al que va pertànyer unida fins a la mort d'ell, el 1982. El seu tercer marit fou Edward Bell, un altre actor, amb el que va contraure matrimoni l'octubre de 1994. A més, ella mateixa parlà en la seva biografia de les seves relacions sentimentals amb un altre actor, Jeff Chandler, i de com havia consumit LSD sota supervisió mèdica per consell de Cary Grant. Junt amb el judici que entaulà contra MGM per utilitzar escenes dels seus films en el taquiller resum del cinema musical que fou Va ser una vegada a Hollywood (1974), l'actriu, que calculava que hauria nedat quasi 2.000 km. tan sols en els seus films i que avui és incapaç d'explicar-se com va poder posar-se dins aquells vestits de bany quan estava embarassada, continua contestant amb un rotund sí a la mateixa pregunta ximple que li venen fent des que assolí l'estrellat fins a l'actualitat: "Vostè segueix nedant?.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Fiesta (1947)

Premis[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Mor Esther Williams, la sirena del cinema, als 91 anys». Diari Ara, 6 de juny de 2013.
  • Revista de cinema ACCIÓN, 30-2-2008

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esther Williams Modifica l'enllaç a Wikidata