Estic (hoquei)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El pal o estic és el principal equip utilitzat en l'hoquei. Aquest pot ser de fusta, de plàstic o de fibra de carbó.

Antigament els adults jugaven amb pals de 36 polzades. Posteriorment van començar a aparèixer altres mides com ara 37,5 polzades

Mides[modifica | modifica el codi]

En l’hoquei sobre herba les mides i el pes están estricatmant codificades en el Reglament de la Federació Internacional d'Hockei. La seva mida és aproximadament d’un metre de llargada, 15 centímetres de base i 5 centímetres de gruix. El pes no excedeix els tres o quatre quilos. L’estic ha de pasar a través d’una aro de cinc centímetros per ser apte per la competició.

Materials[modifica | modifica el codi]

Al principi l’únic material acceptat era la fusta. Els pals es fabricaven principalment a l’Índia i al Pakistan, països que a més a més eren líders mundials en l’esport. La fusta provenia d’una ribre anomenat mulberry. La fusta de l’arbre es curvava en grans premses de vapor per fabricar la part inferior de la “J”, anomenada formalment “pipa”.

Durant els anys 80 es va començar a substituir la fusta pel material sintètic. Els pals es comencen a compondre d’una mescla de fibra de vidra, kevlar i carbó. A diferencia dels pals de fusta tradicionals, aquests són més durs i lleugers, de tal manera que es  pot golpejar la pilota més ràpidament. L’energia cinètica d’una pilota depèn del quadrat de la velocitat, això obliga a reforçar les mesures de seguretat, especialment a protegir millor als porters.

Per altra banda els pals de sintpetic no pateixen variacions de fabricació. Tanmateix es poden trencar i están exposats al desgast de la curva (com els de fusta), tot i que en dimensions menors.

Geometries[modifica | modifica el codi]

S’han desenvolupat pals especials per a porters, sobre tot per evitar que en una para de revés amb el pal ras a terra, la pilota passi per sota de la curva de la “J”.

Una altra evolució ha estat el radi de curvatura de la “J”.Cap el 1940 el radi de curvatura era d’uns vint centímetres. A partir dels anys 80, el radi de curvatura el va anar reduint progressivament, sobre tot a causa de la introducció dels terrenys de joc sintètics. Des de finals de 1990 s’utilitzen radis de curvatura que oscil·len al voltant dels cinc centímetres.