Estil tipogràfic internacional

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Univers
Univers mostra1b.jpg
Classificació

Thibaudeau: Pal sec
Novarese: Lineal
Vox-ATypI: Neogrotesca


DIN 16518: Lineal
Dissenyadors Adrian Frutiger
Editor/distribuïdor Linotype
Data de creació 1957
Helvetica
Helvetica tipografia.svg
Classificació Thibaudeau: Pal sec
VOX-ATypI: Lineal
PANOSE:1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4
Dissenyadors Max Miedinger
Editor/distribuïdor Haas'sche Schriftgießerei
Linotype
Data de creació 1957
Akzidenz Grotesk
AkzidenzGroteskspecAIB1.svg
Classificació Thibaudeau: Pal sec
Dissenyadors Günter Gerhard Lange
Editor/distribuïdor H. Berthold AG
Data de creació 1896
Architype Bayer
ABayer.png
Classificació Thibaudeau: Pal sec
Dissenyadors Freda Sack, David Quay, Herbert Bayer
Editor/distribuïdor The Foundry
Data de creació 1997

L'Estil Tipogràfic Internacional, també conegut com a Estil Suís, és un estil de disseny gràfic desenvolupat a Suïssa i Alemanya a la dècada de 1950. Els seus inicis es remunten al De Stijl, la Bauhaus i les tipografies dels anys 20 i 30 del segle XX. Molts dels treballs inicials d'aquest estil presentaven la tipografia com a element principal del disseny, a part del seu ús com a text.

Característiques[modifica | modifica el codi]

  • Claredat, llegibilitat i objectivitat.
  • Ordre
  • Assimetria.
  • Reducció geometrica.
  • Arees àmplies amb colors plans.
  • Ús d'una malla tipográfica matemàtica.
  • Tipus de lletra de pal sec.
  • Marges esquerres anivellats i marges drets irregulars.[1]
  • Fotografia en blanc i negre en lloc d'il·lustracions o dibuixos.
  • Collage i muntatge fotogràfic
  • Simbols universals (icones).

Principals tipogràfies de l'estil[modifica | modifica el codi]

  1. Univers
  2. Neue Hass Grotesk  (Helvetica)

Història[modifica | modifica el codi]

Antecedents[modifica | modifica el codi]

El moviment es va iniciar a Suissa, al centre de Zurich i Basilea i també Alemanya i va exercir una gran influencia en el disseny dels anys seixanta i setanta que es realitzaven als Estats Units, fet que va impulsar el moviment per tot el món i que va fer que la paraula internacional acabes definint l'estil

El gran responsable de les característiques d'aquest moviment va ser Ernst Keller, profesor de la Kunstgewerbeschule (Escola de Zurich d'Arts i Oficis) desde l'any 1918 que va ensenyar els principis de la Bauhaus i de la Nova Tipografia de Jan Tschichold. Keller creia que les solucions als problemes de disseny s'havien de trobar mitjançant el contingut.

Anys 50 del S.XX[modifica | modifica el codi]

Els dissenyadors suïssos Josh Krlos, Théo Ballmer i Max Bill, estudiants de la Bauhaus, varen crear el nexe d'unió entre l'inici del constructivisme en el disseny gràfic i l'Escola Suïssa. Ballmer, alumne de Keller va introduir la idea de l'ús de la malla tipogràfica per organitzar la pàgina, mentre que Bill va contribuir a la tipografia Architype Bayer (Herbert Bayer), al disseny asimètric, els contrastos harmònics i a les relacions de complementarietat en un tot ordenat.[2]

L'Escola Suïssa va ser acceptada a nivell nacional, gràcies en part al patrocini publicitari governamental, derivat principalment de campanyes turístiques que va començar a principis de segle.

Aquest entusiasme per al nou disseny gràfic va alimentar l'economia en expansió de la postguerra. Basilea, per exemple, va ser el centre de l'important indústria química suïssa. Va ser a través d'aquestes indústries que l'escola suïssa va ser llençada internacionalment als 50. Durant aquesta decada va sorgir dos de les fonts mes simboliques de l'estil suis, la tipografia Univers dissenyada per Adrian Frutiger i la Neue Hass Grotesk coneguda popularment com Helvetica i reviscuda per Max Miedinger com la succesora de l'Akzidenz Grotesk de l'editor H. Berthold AG. Durant els anys 60 l'Helvetica va ser una de les tipografies mes utilitzades a Europa.

L'estil tipogràfic internacional va experimentar una major difusió després de l'aparició el 1959 de la revista "New Graphic Design". Els seus editors van ser Richard P. Lohse, Josef Müller-Brockmann, Hans Neuberg i Carlo L. Vivarelli. Quatre dissenyadors que van jugar un paper important en l'evolució de l'estil. Aquesta revista va cristal·litzar la filosofia i la pràctica de l'escola suïssa.

El nou estil va encaixar perfectament al mercat, cada vegada més global. Les barreres lingüístiques presents a Suïssa (amb tres idiomes oficials en un país geogràficament petit) feien necessària una forta claredat en paraula i símbol. Amb la globalització aquest problema comunicatiu es va fer cada cop més evident arreu del món.[2] Les corporacions multinacionals van necessitar ser conegudes a nivell internacional, i esdeveniments globals tals com les Olimpíades requerien solucions universals que aquest estil tipogràfic podia proporcionar.[3]

Anys 60 del S.XX fins a l'actualitat[modifica | modifica el codi]

Als anys 60 alguns dissenyadors suïssos, com Siegfried Odermatt, Rosemarie Tissi i Wolfgang Weingart, van començar a trencar l'austeritat general de l'estil, amb l'introducció d'un major dinamisme en la composició.

En altres llocs l'estil va experimentar una major investigació i desenvolupament fins als anys 1980, per exemple, en l'obra de Wim Crouwel a Amsterdam i April Greiman a Los Angeles.

D'aquesta manera es va convertir en un dels estils gràfics predominants del disseny al món i continua exercint la seva influència en l'actualitat.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Meggs, Philip B. A History of Graphic Design. Fourth. John Wiley & Sons, Inc., 2006, p. 357. ISBN 978-0471699026. 
  2. 2,0 2,1 Julier, Guy. Dictionary of 20th-century design and designers. The Thames and Hudson, p. 184-185. ISBN 0-500-20269-9. 
  3. Meggs, Philip B. A History of Graphic Design. Fourth. John Wiley & Sons, Inc., 2006, p. 370. ISBN 978-0471699026. 
  4. Meggs, Philip B. A History of Graphic Design. Fourth. John Wiley & Sons, Inc., 2006, p. 372. ISBN 978-0471699026.