Estil tipogràfic internacional
L' Estil Tipogràfic Internacional, també conegut com a Estil Suís, és un estil de disseny gràfic desenvolupat a Suïssa a la dècada de 1950. Està caracteritzat per la seva claretat, llegibilitat i objectivitat. Els trets fonamentals de l'estil són els dissenys asimètrics, l'ús d'una malla tipográfica, tipus de lletra sans-serif (com per exemple, l'Helvetica o l'Akzidenz Grotesk), marges esquerres anivellats i drets irregulars.[1]
L'Estil Suís utilitza preferentment la fotografia en lloc d'il·lustracions o dibuixos. Molts dels treballs inicials d'aquest estil presentaven la tipografia com a element principal del disseny, a part del seu ús com a text.
El nou estil va encaixar perfectament al mercat de la postguerra, cada vegada més global. Les barreres lingüístiques presents a Suïssa (amb tres idiomes oficials en un país geogràficament petit) feien necessària una forta claredat en paraula i símbol. Amb la globalització aquest problema comunicatiu es fa cada cop més evident arreu del món. Les corporacions multinacionals van necessitar ser conegudes a nivell internacional, i esdeveniments globals tals com les Olimpíades requerien solucions universals que aquest estil tipogràfic podia proporcionar.[2] D'aquesta manera es va convertir en un dels estils gràfics predominants del disseny al món en els 70 i continua exercint la seva influència avui.[3]
[modifica] Referències
- ↑ Meggs, Philip B. A History of Graphic Design. Fourth. John Wiley & Sons, Inc., 2006, p. 357. ISBN 978-0471699026.
- ↑ Meggs, Philip B. A History of Graphic Design. Fourth. John Wiley & Sons, Inc., 2006, p. 370. ISBN 978-0471699026.
- ↑ Meggs, Philip B. A History of Graphic Design. Fourth. John Wiley & Sons, Inc., 2006, p. 372. ISBN 978-0471699026.
