Els estilommatòfors (Stylommatophora) són un infraordre, a vegades tipificat com a subordre, de gasteròpodes pulmonats que inclou els caragols i els llimacs terrestres. Els estilommatòfors no tenen opercle; tenen dos parells de tentacles cefàlics retràctils, amb els ulls situats a l'extrem del parell superior. Amb freqüència posseeixen una glàndula suprapodial. L'urèter es llarg i, normalment, tenen un sol gonòpor (obertura genital).[1]
Subinfraordre Orthurethra
Subinfraordre Sigmurethra
- Superfamília Acavoidea Pilsbry, 1895
- Superfamília Achatinoidea Swainson, 1840
- Superfamília Aillyoidea Baker, 1960
- Superfamília Arionoidea J.E. Gray en Turnton, 1840
- Superfamília Buliminoidea Clessin, 1879
- Superfamília Camaenoidea Pilsbry, 1895
- Superfamília Clausilioidea Mörch, 1864
- Superfamília Dyakioidea Gude & Woodward, 1921
- Superfamília Gastrodontoidea Tryon, 1866
- Superfamília Helicoidea Rafinesque, 1815
- Superfamília Helixarionoidea Bourguignat, 1877
- Superfamília Limacoidea Rafinesque, 1815
- Superfamília Oleacinoidea H. & A. Adams, 1855
- Superfamília Orthalicoidea Albers-Martens, 1860
- Superfamília Plectopylidoidea Moellendorf, 1900
- Superfamília Polygyroidea Pilsbry, 1894
- Superfamília Punctoidea Morse, 1864
- Superfamília Rhytidoidea Pilsbry, 1893
- Superfamília Sagdidoidera Pilsbry, 1895
- Superfamília Staffordioidea Thiele, 1931
- Superfamília Streptaxoidea J.E. Gray, 1806
- Superfamília Strophocheiloidea Thiele, 1926
- Superfamília Trigonochlamydoidea Hese, 1882
- Superfamília Zonitoidea Mörch, 1864
- ? Superfamília Athoracophoroidea P. Fischer, 1883 (= Tracheopulmonata)
- ? Superfamília Succineoidea Beck, 1837 (= Heterurethra)
- ↑ Altaba, C. R. et al., 1991. Invertebrats no artròpodes. Història Natural dels Països Catalans, 8. Enciclopèdia Catalana, S. A., Barcelona, 598 pp. ISBN 84-7739-177-7
