Estivella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estivella
Escut  d'Estivella
(En detall)
Localització

Localització  d'Estivella respecte del País Valencià Localització  d'Estivella respecte del Camp de Morvedre


Municipi del Camp de Morvedre
Estivella des de l albarda.jpg
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Camp de Morvedre
Sagunt
Gentilici Estivellenc, estivellenca
Predom. ling. Valencià
Superfície 20,92 km²
Altitud 125 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.384 hab.
66,16 hab/km²
Coordenades 39° 42′ 33″ N, 0° 20′ 54″ O / 39.70917,-0.34833Coord.: 39° 42′ 33″ N, 0° 20′ 54″ O / 39.70917,-0.34833
Distàncies 31 km de València
10,4 km de Sagunt
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcaldessa:

1
4 PP, 4 PSPV, 1 BLOC-C.M. Compromís
María Jesús Ra­món (PP) (2011)
Codi postal 46590
Codi territorial 46120
Festes majors Segona quinzena d'agost
Patró/Patrons Santa Creu del Garbí i Sant Josep
Web

Estivella és un municipi de la Comunitat Valenciana que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.

Limita amb Torres Torres, Albalat dels Tarongers, Sagunt, Segart i Serra (a la comarca del Camp de Túria).

Geografia[modifica | modifica el codi]

Es troba situada al bell cor de la serra Calderona amb un a gran complexitat en el relleu: petites valls i barrancs en orientacions variades, ràpides vessants que enllacen amb nombroses cimes, una de les quals, El Garbí, de 601 m d'altitud, és una de les més emblemàtiques de les comarques centrals, ja que constitueix una magnífica talaia sobre tota la comarca del Camp de Morvedre i del golf de València a la qual es pot accedir amb bicicleta o caminant i parar a refrescar la gola en la font de Barraix; també són interessants els paratges de Beselga, el Pla, Linares i la Carrasca; la flora i la fauna mediterrània estan suficientment representades.

Història[modifica | modifica el codi]

Al terme s'han trobat deixalles d'èpoques prehistòriques, el jaciment de Sabato mostra el pas dels ibers i l'aqüeducte dels Arcs, el dels romans; la fundació actual, però, és d'origen musulmà i es creu que estigué primerament en el poblet o castell de Beselga. Documentat des de 1248; el primer document referit al terme és del 1376 amb el seu primer senyor conegut, mossèn Guillem Colom, la primera carta pobla d'Estivella, Beselga i Arenes va ser del 16 de juny de 1382, donada per Guillem Moliner; fou comprada el 1501 per Berenguer Martí Torres d'Aguilar després d'haver passat per diverses mans; fins el 1535 pertanyé a Morvedre; l'expulsió dels moriscs, en 1609, deixà el lloc gairebé despoblat; en 1610 Jeroni de Monsoriu va concedir carta de població; al casar-se Francesca Monsoriu i Mompalau amb Onofre Escrivà d'Híjar, comte de l'Alcúdia, passà a aquesta família; interrompuda la successió va pertànyer al marquesat de Nules i després als Saavedra; a finals del segle XIX el llogaret annex al castell va romandre definitivament despoblat.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006
1.104 1.092 1.122 1.097 1.076 1.114 1.125 1.164 1.199 1.235

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia es basa en l'agricultura, fonamentalment de cítrics; s'ha perdut l'artesania de la seda, de les estores fetes a mà i de les pintes de banya de bou. La proximitat a València i la benignitat del seu clima fan d'Estivella un poble d'estiueig i donen alguna importància al sector serveis. Disposa del parc d'esbarjo El Pla dedicat a la multiaventura infantil i d'un petit polígon industrial.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Rafael Blasco Renau Grup Independent
1983 - 1987 Rafael Blasco Renau AP
1987 - 1991 Robert Renau i Ramon PSPV
1991 - 1995 Robert Renau i Ramon PSPV
1995 - 1999 Robert Renau i Ramon PSPV
1999 - 2003 Robert Renau i Ramon PSPV
2003 - 2007 Robert Renau i Ramon PSPV
2007 - 2011 Robert Renau i Ramon PSPV
Des del 2011 María Jesús Ra­món Beltrán PPCV

Monuments[modifica | modifica el codi]

  • Església dels sants Joans. 1675. Presenta un campanar d'estil barroc (1725- 1730) que ha estat encertadament restaurat en 2001.Presenta complet el joc de campanes dels segles XVIII i XIX restaurades l'any 2011.
  • Ermita de Sant Roc de Beselga. Segle XX.
  • Ermita de la Santa Creu. Al cim del Garbí.
  • Aqüeducte romà dels Arcs.
  • Castell de Beselga. D'epoca musulmana, fou destruït pels agermanats de Morvedre; reeedificat posteriorment per Gracià de Monsoriu i abandonat definitivament en el segle XVII; va ser restaurat fa uns anys després del desmoronament del seu llenç nord.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment les Festes Majors de la població se celebraven a la fi del mes d'octubre i estaven dedicades a la Santa Creu i a Sant Josep. Estan datades en el poble en 1784 (quan es va aprovar popularment el patronatge local de Sant Josep) i de 1787 (quan s'instal·la en el Garbí la Santa Creu que actualment està en el temple parroquial).

En l'actualitat la Santa Creu del Garbí i Sant Josep s'han passat al mes d'agost (després d'un referèndum popular de 1979) i s'han ajuntat amb les celebracions de La nostra Senyora d'Agost i de Sant Roc, que també tenen molta tradició en la població.

Com a acte preparatiu de la festa de Sant Roc (16 d'agost), una setmana abans es baixa la imatge del Sant des de l'ermita de Beselga a l'església dels Sants Joans a Estivella, en processó amb torxes. I el dia 16 es torna a pujar el Sant a Beselga, on se celebra un romiatge.

A l'hivern destaca la festivitat de San Blai (3 de febrer), al voltant del quin apareix una gastronomia típica caracteritzada per les calderes, i per les coquetes de Sant Blai, al costat de celebracions religioses (missa i processó).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estivella