Estivella
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | província de València | ||||
| Comarca | Camp de Morvedre  | ||||
| Capital | Estivella | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 1.598 (2023) (76,46 hab./km²) | ||||
| Gentilici | Estivellenc, estivellenca | ||||
| Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 20,9 km² | ||||
| Altitud | 125 | ||||
| Limita amb | |||||
| Patrocini | Josep de Natzaret | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 46590 | ||||
| Codi INE | 46120 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46120 | ||||
| Lloc web | estivella.es | ||||
Estivella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.
Limita amb Torres Torres, Albalat dels Tarongers, Sagunt, Segart i Serra (a la comarca del Camp de Túria).
Geografia
Està situada al bell cor de la serra Calderona amb una gran complexitat en el relleu: petites valls i barrancs en orientacions variades, ràpits vessants que enllacen amb nombrosos cims, un dels quals, el Garbí, de 601 m d'altitud, és un dels més emblemàtics de les comarques centrals, ja que constitueix una magnífica talaia sobre tota la comarca del Camp de Morvedre i del golf de València, al qual es pot accedir amb bicicleta o caminant i parar a refrescar la gola en la font de Barraix; també són interessants els paratges de Beselga, el Pla, Linares i la Carrasca; la flora i la fauna mediterrània hi estan suficientment representades.
Història
Al terme s'han trobat deixalles d'èpoques prehistòriques: el jaciment de Sabato mostra el pas dels ibers i l'aqüeducte dels Arcs, el dels romans; la fundació actual, però, és d'origen musulmà i es creu que estigué primerament en el poblet o castell de Beselga. Documentat des de 1248, la primera font referida al terme és del 1376 amb el seu primer senyor conegut, mossèn Guillem Colom; la primera carta pobla d'Estivella, Beselga i Arenes va ser del 16 de juny de 1382, donada per Guillem Moliner; fou comprada el 1501 per Berenguer Martí Torres d'Aguilar després d'haver passat per diverses mans; fins al 1535 pertanyé a Morvedre; l'expulsió dels moriscs, el 1609, deixà el lloc gairebé despoblat; el 1610, Jeroni de Monsoriu va concedir carta de població; en casar-se Francesca Monsoriu i Mompalau amb Onofre Escrivà d'Híjar, comte de l'Alcúdia, passà a aquesta família; interrompuda la successió, va pertànyer al marquesat de Nules i després als Saavedra; a finals del segle XIX, el llogaret annex al castell va romandre definitivament despoblat.
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.104 | 1.092 | 1.122 | 1.097 | 1.076 | 1.114 | 1.125 | 1.164 | 1.199 | 1.235 |
Economia
L'economia es basa en l'agricultura, fonamentalment de cítrics; s'ha perdut l'artesania de la seda, de les estores fetes a mà i de les pintes de banya de bou. La proximitat a València i la benignitat del clima fan d'Estivella un poble d'estiueig i donen alguna importància al sector de serveis. Disposa del parc d'esbarjo El Pla dedicat a la multiaventura infantil i d'un petit polígon industrial.
Política i govern
Composició de la Corporació Municipal
El ple de l'ajuntament està format per 9 regidors: 4 del Partit Socialista del País Valencià, 3 del Partit Popular, 1 de Ciutadans i 1 de Compromís.
| ||||||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE | 
|
Rafael Mateu Mateu | 328 | 35,93% | 4 ( )
| |
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana | 
|
Maria José Correcher Domingo | 244 | 26,73% | 3 ( -1)
| |
| Ciutadans - Partit de la Ciutadania | 
|
José Ramon Mateu Valls | 149 | 16,32% | 1 ( +1)
| |
| Compromís per Estivella | Fitxer:Bob compromis.png | Francesc Mateu i Bolos | 131 | 14,35% | 1 ()
| |
| Altres candidatures[1] | 
|
47 | 5,15% | 0 | ||
| Vots en blanc |
|
14 | 1,53% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 913 | 100 % | 9 | |||
| Vots nuls | 27 | 2,87% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 940 | 84,38%** | ||||
| Abstenció | 174* | 15,62%** | ||||
| Total cens electoral | 1.114* | 100 %** | ||||
| Alcalde: Rafael Mateu Mateu (PSPV) (13/06/2015) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (5 vots: 4 de PSPV i 1 de Compromís[2]) | ||||||
| Fonts: Ministeri de l'Interior.[3] Junta Electoral de la Zona de Sagunt.[4] Periòdic Ara.[5] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Alcaldes
Des de 2015 l'alcalde d'Estivella és Rafael Mateu Mateu de PSPV.[6][7]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Rafael Blasco Renau | Independent | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Rafael Blasco Renau | AP-PDP-UL-UV | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Robert Renau i Ramon | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Robert Renau i Ramon | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Robert Renau i Ramon | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Robert Renau i Ramon | PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Robert Renau i Ramon | PSPV-PSOE | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Robert Renau i Ramon | PSPV-PSOE | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | María Jesús Ramón Beltrán | PP | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Rafael Mateu Mateu | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | n/d | n/d | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[7] | ||||
Monuments
- Església dels sants Joans. 1675. Presenta un campanar d'estil barroc (1725- 1730) que ha estat encertadament restaurat el 2001. Presenta complet el joc de campanes dels segles XVIII i XIX, restaurades l'any 2011.
- Ermita de Sant Roc de Beselga. Segle XX.
- Ermita de la Santa Creu. Al cim del Garbí.
- Aqüeducte romà dels Arcs.
- Castell de Beselga. D'epoca musulmana, fou destruït pels agermanats de Morvedre; reeedificat posteriorment per Gracià de Monsoriu i abandonat definitivament en el segle XVII; va ser restaurat fa uns anys després de l'ensorrament del seu llenç nord.
Llocs d'interés
- Serra Calderona. Parc Natural.
Festes i celebracions
Tradicionalment, les Festes Majors de la població se celebraven a la fi del mes d'octubre i estaven dedicades a la santa Creu i a sant Josep. Estan datades en el poble el 1784 (quan es va aprovar popularment el patronatge local de sant Josep) i de 1787 (quan s'instal·la en el Garbí la santa Creu que actualment està en el temple parroquial).
En l'actualitat la santa Creu del Garbí i sant Josep s'han passat al mes d'agost (després d'un referèndum popular de 1979) i s'han ajuntat amb les celebracions de Nostra Senyora d'Agost i de sant Roc, que també tenen molta tradició en la població.
Com a acte preparatiu de la festa de sant Roc (16 d'agost), una setmana abans es baixa la imatge del sant des de l'ermita de Beselga a l'església dels Sants Joans a Estivella, en processó amb torxes. I el dia 16 es torna a pujar el sant a Beselga, on se celebra un romiatge.
A l'hivern, destaca la festivitat de sant Blai (3 de febrer), al voltant de la qual apareix una gastronomia típica caracteritzada per les calderes, i per les coquetes de sant Blai, al costat de celebracions religioses (missa i processó).
Personatges destacats
- Lluís Mesa i Reig, cronista oficial del municipi des del 28 de gener de 2011.
Referències
- ↑ També hi participaren EUPV-EV-ERPV-AS (AC) (38 vots, 4,16%) i España 2000 (9 vots, 0,99%).
- ↑ Redacció «El PSPV-PSOE vuelve a la alcaldía de Estivella tras una legislatura gobernada por el PP» (en castellà). eleconomico.es, 13-06-2015 [Consulta: 3 setembre 2015].
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ Junta Electoral de la Zona de Sagunt «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Sagunto sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Sagunt], 79, 28-04-2015, pàg. 152 [Consulta: 3 agost 2015].
- ↑ Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Estivella», 24-05-2015. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Estivella. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estivella |
- Ajuntament d'Estivella.
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on s'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
