Estoma

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Imatge d'un estoma a una fulla de tomatera presa amb un microscopi electrònic de rastreig.

L'estoma és una estructura vegetal que regula l'intercanvi de gasos. Està format per un mínim de dues cèl·lules especialitzades de l'epidermis de les fulles dels organismes vegetals que s'anomenen cèl·lules oclusives i que deixen una obertura entre elles anomenada ostíol. L'ostíol és un porus que condueix a un ampli espai intracel·lular (la cambra subestomàtica) fent possible així la comunicació entre l'aire exterior i aquests espais entre cèl·lules. Aquests conjunts estan envoltats en molts casos per un altre tipus de cèl·lules anomenades annexes, acompanyants o subsidiàries que estan associades funcionalment als estomes, poden tenir diferents formes i són cèl·lules epidèrmiques poc especialitzades i que formen la majoria dels òrgans vegetals.

L'aire, que conté diòxid de carboni i oxigen, entra a la planta mitjançant l'obertura dels estomes i s'utilitza en la fotosíntesi i la respiració. La planta transpira vapor d'aigua que surt també pels estomes.

La forma, el nombre d'estomes i la seva disposició en les fulles és una característica de cada espècie i és molt variable. Generalment es troben a les parts aèries de les plantes superiors riques en clorofil·la (parts verdes) i també en alguns òrgans de les plantes inferiors com ara molses o plantes hepàtiques.

La majoria de les plantes obren els estomes durant el dia, cosa que fa que simultàniament a la captura de diòxid de carboni tinguin altes pèrdues d'aigua. Les plantes del tipus "CAM" (sigles en anglès que corresponen a Crassid acid metabolysm o Metabolisme àcid de les plantes crasses) obren els estomes només durant la nit i així minimitzen les pèrdues d'aigua però amb això tenen un creixement molt baix i lent; com a conseqüència, aquest metabolisme només és competitiu en les condicions molt àrides del desert i el semidesert.

El mecanisme d'obertura i tancament estomàtic no és completament conegut però hi intervé la regulació de la pressió osmòtica amb l'ús de l' de potassi i també altres factors com ara els nivells de diòxid de carboni, la presència i intensitat de la llum, les condicions atmosfèriques com ara la temperatura, el pH del medi i sobretot els nivells d'aigua.

Tipus d'estomes segons disposició de cèl·lules[modifica | modifica el codi]

Els estomes són molt freqüents en les parts verdes de les plantes, particularment a les fulles. Les arrels i les parts aèrees d'algunes plantes sense clorofil·la no tenen però els rizomes sí que en tenen. A les plantes submergides acostumen a localitzar-se en la cara superior de la fulla. Els pètals de les flors sovint tenen estomes, de vegades no funcionals. En les fulles verdes es presenten a les dues cares (amfistomàtiques) o en una sola cara, ja sigui la superior o la inferior.

A la majoria de les plantes es troba més quantitat d'estomes en el revers que en la cara superior, això s'interpreta com una defensa per evitar que els estomes s'obstrueixin per la pols.

  • Anomocític o Ranunculaci: No té cèl·lules annexes, és el més freqüent en dicotiledonis i també el més antic.
  • Paracític o Rubiaci: té dues cèl·lules annexes, disposades paral·lelament respecte a les oclusives.
  • Anisocític o Crucífer: té tres cèl·lules annexes, una més petita. També en solanàcies.
  • Tetracític: té quatre cèl·lules subsidiàries. Comú en diverses famílies de monocotiledònies com Araceae, Commelinaceae, Musaceae
  • Diacític o Cariofil·laci: té dues cèl·lules annexes perpendiculars a les oclusives. En poques famílies, Cariofil·làcies, Acantàcies.
  • Ciclocític : Té nombroses cèl·lules subsidàries, disposades en un o dos cercles al voltant de les cèl·lules oclusives.
  • Helicocític: Té diverses cèl·lules subsidiàries disposades en espiral al voltant de les oclusives.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estoma