Estragó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Estragó
Artemisia dracunculus1.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Subclasse: Asteridae
Ordre: Asterals
Família: Asteraceae
Subfamília: Asteroideae
Tribu: Anthemideae
Gènere: Artemisia
Espècie: A. dracunculus
Nom binomial
Artemisia dracunculus
L.

L'estragó (Artemisia dracunculus), és una planta de la família de les asteràcies utilitzada com a condiment culinari.

Artemisia dracunculus[modifica | modifica el codi]

Planta arbustiva que reb el nom de dragonet , estragó , badiana i herba vinagrera . De la família de les Asteràcies podem trobar altres espècies equivalents: Artemisia aromatica, Artemisia cernua, Artemisia dracunculoides, Artemisia dracunculus subsp. glauca, Artemisia glauca, Artemisia inodora, Artemisia pamirica, Artemisia redowskii, Artemisia simplicifolia, Draconia dracunculus, Oligosporus condimentarius.

Artemisia dracunculus

Descripció morfològica[modifica | modifica el codi]

Dicotiledònia herbàcia de tipus perenne. La seva alçada mai supera el metre però tampoc és menor de 50 centímetres. L'arrel en forma de rizoma serà la seva forma vegetativa durant la reproducció. Té tiges verdes fines i llargues, molt ramificades. Les fulles són de color verd fosc, llargues primes i acabades en punxa. Es troben disposades de forma alterna i amb pecíol curt. Podem observar un limbe de color verd brillant, sencer i lanceolat. Trobem que les fulles tenen dimension diferents segons la zona de la planta; així doncs, fulles petites a les puntes dels talls, mentre que les fulles del peu són llargues i poden arribar a fer 7,5cm. A les fulles conté elements epidèrmics com pèls secretors. Aquests seran responsables de la sortida a l'exterior un aroma fort i resistent i amb gust agre.

Sexualitat de la planta: podem observar un flòscul perifèric femení i un d'intermig hermafrodita. La inflorescència és capítols globulosos i petits. La corol·la conté cinc pètals soldats que donen a la flor una forma tubular.

El fruit d'aquesta planta és un aqueni de color marró fosc. La seva forma vital de Raunkjaer és sense la seva part aèria.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Aquest arbust no el trobarem a la península a menys que no sigui en cultiu per a indústria. Tot i això és una planta molt distribuïda per diferents zones del planeta. Trobem, llavors, al sud d'Anglaterra, França, Rússia, algunes zones dels Estats Units, Mèxic i, fins i tot, algunes zones del Canadà.

Farmacologia[modifica | modifica el codi]

És coneguda aquesta "herba" com a espècia en cuina, donant aroma i gust suau a diferents plats, molt utilitzat en la gastronomia mexicana i mediterrània. És també un dels ingredients imprescindibles de la salsa bearnesa. Però no només té aquesta activitat aromatitzant sinó que s'han descobert diferents principis actius que aporten a l'estragó diferents qualitats per al seu ús en farmacologia.

Estragol

Com a droga s'utilitzen les fulles. Aquestes es componen d'olis essencials:

Té accions eupèptiques, carminatives i emenagogues. El que té usos en digestions pesades, regulació dels períodes menstruals, en meteorisme, singlot, anorèxia i inapetència alimentaria.

L'arrel també ha estat utilitzada de forma tòpica en mossegades de gossos i serps. I les fulles fresques tenen ús en dolors artrítics i prevenció d'accidents vasculars.

Es troba en forma de diferents preparats per a l'administració com cataplasmes, banys per a peus i mans en dolor artrítics, envoltat de gases per a dolor de queixals i infusions.

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

Cal tenir en compte que un excés o sobredosificació té activitat neurotòxica. Aquesta neurotoxicitat comporta paràlisi reversible dels músculs.

Cal evitar l'estragol en embarassades, ja que té efectes carninogènics en el fetus. També s'ha d'evitar durant la lactància degut a que pot anar a la llet materna provocant també efectes carcinogènics sobre el nounat.

Cultiu de l'estragó[modifica | modifica el codi]

És un planta que suporta bé el sol. El terra cal que no sigui gaire humit i més aviat arenós. També es pot cultivar a casa en test i es pot usar com a planta ornamental en jardins.

Té una moderada resistència al fred i el reg s'ha de fer cada 2-3 dies a l'estiu evitant que quedi anegada. Cal un adob mineral a la primavera. Les seves arrels no són resistents així que cal atenció especial. Per a aconseguir una planta robusta i amb moltes ramificacions cal una poda a la tardor des de la base deixant gairebé només el peu.

Cada dos anys i durant el període de primavera serà necessari treure-la d'arrel, dividir-la i tornar-la a plantar per esqueixos.

La multiplicació es dóna per esqueix de l'estoló tallant una part de l'arrel. A l'estiu apareixeran les seves flors verdoses.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]