Estrella de la Mort

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'Estrella de la Mort, altrament dit Estel de la Mort és una estació espacial fictícia de la saga la Guerra de les Galàxies. Els seus orígens remots datarien de l'època de les Guerres Clone, quan els facciosos separatistes del Comte Dooku pensaven crear una nova arma que posés en escac el Govern de la República Galàctica. Acabada la guerra i instaurat el Nou Ordre imperial, Palpatine va ordenar reprendre el disseny d'aquesta arma al governador militat Grand Moff W. Tarkin que, després de nombrosos prototips, va construir la primera Estrella de la Mort divuit anys després del final de les Guerres Clone. Darth Vader, lord sith i executor de la Purga Jedi, la va qualificar de Terror Tecnològic.

Fitxa tècnica[modifica | modifica el codi]

Història[modifica | modifica el codi]

Durant el contenciós entre la República i els Grups Separatistes instigats pel comte Dooku i la Federació de Comerç, els geonosians, aliats de Dooku, van iniciar el disseny de l'arma definitiva, una estació espacial cuirassada amb una potència de foc mai vista que podia destruir tot un planeta. Això no obstant, a la batalla de Geonòsis, que va desembocar en les guerres Clone, es va destruir la capacitat tecnològica dels Separatistes per bastir l'Estrella de la Mort. Per aquesta raó, Dooku es va endur els plànols, lliurant-los al seu mestre Darth Sidious autèntic cervell dels Separatistes i identitat secreta del Canceller Palpatine, president de la República. Els plànols de l'Estrella de la Mort van restar en possessió secreta de Palpatine fins que establert l'Imperi Galàctic persuadí a Tarkin perquè construís la temible estació de combat.

Època de la Guerra Civil[modifica | modifica el codi]

Poc temps després es formà la rebel·lió encapçalada per Moth Momma i Bail Organa amb l'objectiu de desemmascarar en Palpatine i restaurar l'Antiga República. Això no obstant, quan s'assabentaren de l'existència de l'Estrella de la Mort, les forces rebels se cregueren imprescindible destruir-la. Aparentment invulnerable a qualsevol atac, l'estratègia Rebel de coordinar atacs a gran escala va fracassar. Desesperats per descobrir-hi un punt feble que els permetés destruir-la, la rebel·lió va provar de robar els plànols de l'Estrella de la Mort. Acomplerta la missió amb èxit, sa altesa reial d'Aldeeran, la princesa Leia organa, membre del Senat imperial i -secretament- líder de la Rebel·lió, fou l'encarregada de transportar la valuosa informació a bord de la nau consular Tantive IV.

Durant el viatge, la nau fou interceptada pel destructor imperial Avenger, comandat per Darth Vader, que acomplia la nova missió de perseguir i eliminar la Rebel·lió. Malgrat el contratemps, la princesa Leia aconseguí de salvaguardar els plànols introduint-los a la memòria d'una unitat R2 a la que assignà la missió de trobar el vell mestre jedi Obi-Wan Kenobi, supervivent de la Purga Jedi. L'R2-D2 abandonà la Tantive IV acompanyat del droide de protocol C-3PO. Amb tot, els droides no arribaren directament al mestre Kenobi. Capturats per una partida de Jawas, foren venuts al granger Owen Lars i al seu nebot Luke Skywalker. Aquest, mentre netejava l'R2 descobrí part d'un missatge hologràfic dirigit a l'Obi-Wan Kenobi. Convençut que havia de tractar-se del vell Ben Kenobi decidí, una mica empès per les circumstàncies, a portar el droide al seu possible amo.

Poc després, novament les circumstàncies empenyeren en Luke a portar personalment els droides a Alderaan amb l'ajuda dels contrabandistes Han Solo i Chewbacca.

Destrucció d'Alderaan[modifica | modifica el codi]

Abans que Luke i Obi-wan arribessin a Alderaan, a l'Estrella de la Mort tenien com a ostatge la princesa Leia, a qui havien amenaçat de destruir el seu planeta natal, Alderaan, si no revelava on es trobava la base oculta de la rebel·lió, ella va negar-se a trair la Rebel·lió i el planeta va ser destruït.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estrella de la Mort Modifica l'enllaç a Wikidata