Estret de McClure

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Estret McClure)
Infotaula de geografia físicaEstret de McClure
Imatge
Imatge espectroradiomètrica mostrant l'estret de McClure (L'illa de Banks, es troba al centreesquerra i l'illa Victòria està a la dreta. Al centre hi ha el golf d'Amundsen, en blau brillant. A la part inferior, el Gran Llac dels Ossos, congelat, i la tundra que està començant a perdre la seva coberta de neu hivernal (juny de 2002).
TipusEstret Modifica el valor a Wikidata
EpònimRobert McClure Modifica el valor a Wikidata
Part deCanal de Parry Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaTerritoris del Nord-oest (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Map
 74° 42′ N, 117° 00′ O / 74.7°N,117°O / 74.7; -117
Mapa indicant la situació de l'estret de McClure

L'estret de McClure (en anglès, McClure Strait o a vegades M'Clure Strait)[1] és un estret que es troba a l'Arxipèlag Àrtic Canadenc[2] i que constitueix l'extrem més occidental del Pas del Nord-oest. Administrativament, les seves costes pertanyen als Territoris del Nord-oest, Canadà.[3]

Geografia[modifica]

L'estret connecta el mar de Beaufort, a l'oest, amb el canal del vescomte Melville, a l'est. Es troba comprès entre l'illa del Príncep Patrick, l'illa Eglinton i l'illa de Melville, al nord i l'illa de Banks al sud. Té una llargada d'uns 330 km i una amplada d'uns 95 km.[4]

L'estret està quasi permanentment bloquejat per una gruixuda banquisa, que el sol fer infranquejable als vaixells.

Història[modifica]

L'estret pren el nom de Robert McClure, un explorador irlandès de l'Àrtic, que va ser el primer home a travessar el Pas del Nord-oest, emprant vaixell i trineu.[5]

El 1969, el vaixell estatunidenc SS Manhattan va ser alliberat dels gels per un trencaglaç canadenc, i obligat a viatjar a través de les aigües territorials canadenques per completar el seu pas cap a l'oest. Això va provocar un conflicte entre els dos països per la disputa de les aigües territorials de les illes de l'Àrtic.

L'estret de McClure quedà totalment obert, sense gel, a principis d'agost de 2007, i novament l'agost de 2008. Això va fer que la ruta a través del nord d'America entre Europa i Àsia, històricament intransitable, fos una realitat.

Referències[modifica]

  1. ↑ «Sea Ice in McClure Strait» (en anglès). visibleearth.nasa.gov, 18-08-2010. [Consulta: 5 novembre 2023].
  2. ↑ Adams, Peter; Maxwell J. Dunbar. «Arctic Archipelago» (en anglès). Canadian Encyclopedia, 2015. [Consulta: 5 novembre 2023].
  3. ↑ Zorzetto, Alicia. «The Dispute over the Northwest Passage». The Dispute over the Northwest Passage. ICE Case Studies,, maig 2006. [Consulta: 5 novembre 2023].
  4. ↑ Cavell, Janice «Who Discovered the Northwest Passage?». Arctic, 71, 3, 2018, pàg. 292–308. ISSN: 0004-0843.
  5. ↑ Neatby, Leslie H.; Daniel Panneton. «Sir Robert John Le Mesurier McClure». The Canadian Encyclopedia, 2015. [Consulta: 5 novembre 2023].

Vegeu també[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estret_de_McClure&oldid=32645858»