Estrona
|
Estrona
|
|
| · | |
|
|
|
| 3-hydroxy-13-methyl- 6,7,8,9,11,12,13,14,15,16- decahydrocyclopenta[a]phenanthren- 17- one | |
|
|
|
| Nombre CAS | 53-16-7 |
| Codi ATC | G03CA07 G03CC04 |
| PubChem | 5870 |
| DrugBank | DB00655 |
| ChemSpider | 5660 |
|
|
|
| Fórmula | C18H22O2 |
| Pes mol. | 270.366 g/mol |
| SMILES | eMolecules & PubChem |
| Dades físiques | |
| Punt de fusió | 254.5°C (527.5K) |
|
|
|
| Biodisponibilitat | ? |
| Unió proteica | >95% |
| Metabolisme | ? |
| Vida mitjana | 19 hours |
| Excreció | ? |
|
|
|
| Cat. d'embaràs | ? |
| R. dispensació | |
| Administració | ? |
Estrona (E1, i també oestrone) és una hormona estrogènica secretada per l'ovari com també pel teixit adipós.[1]
L'estrona és un dels diversos estrogens naturals els quals també inclouen l'estriol i l'estradiol. L'estrona és la menys abundant d'entre les tres hormones; l'estradiol és present gairebé sempre en el cos reproductiu de la femella i l'estriol és abundant principalment durant l'embaràs.
L'estrona és rellevant per la salut i els estats de malaltia per la seva conversió a sulfat d'estrona, un derivat de llarga vida. El sulfat d'estrona actua com a reservori que es pot convertir segons la necessitat en el més actiu estradiol.
L'estrona és l'estrogen predominant en la dona postmenopàusica.[2]
Biosíntesi [modifica]
L'estrona es sintetitza via l'aromatasa de l'androstenediona, un derivat de la progesterona. La conversió consisteix en la desmetilació del carboni 19 i l'aromaticitat de l'anell A. Aquesta reacció és similar a la de conversió de la testosterona a estradiol.
Imatges [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ «Estrone -PubChem». National Center for Biotechnology Information. [Consulta: 2009-09-06].
- ↑ Helen Varney, Jan M. Kriebs, Carolyn L. Gegor. Varney's midwifery, Fourth Edition. Jones and Bartlett Publishers, 2004, p. 340.