Estrona
 | |
| Malaltia objecte | carcinoma endometrial i menopausal and postmenopausal disorder (en)   |
|---|---|
| Dades clíniques | |
| Grup farmacològic | estrane steroid (en) |
| Codi ATC | G03CC04 i G03CA07 |
| Dades químiques i físiques | |
| Fórmula | C18H22O2 |
| Massa molecular | 270,162 Da |
| Punt de fusió | 259 °C |
| Identificadors | |
| Número CAS | 53-16-7 |
| PubChem (SID) | 5870 |
| IUPHAR/BPS | 2818 |
| DrugBank | 00655 |
| ChemSpider | 5660 |
| UNII | 2DI9HA706A |
| KEGG | D00067 |
| ChEBI | 17263 |
| ChEMBL | CHEMBL1405 |
| PDB ligand ID | J3Z |
| AEPQ | 100.000.150 |
Estrona (E1, i també oestrone) és una hormona estrogènica secretada per l'ovari com també pel teixit adipós.[1]
L'estrona és un dels diversos estrogens naturals els quals també inclouen l'estriol i l'estradiol. L'estrona és la menys abundant d'entre les tres hormones; l'estradiol és present gairebé sempre en el cos reproductiu de la femella i l'estriol és abundant principalment durant l'embaràs.
L'estrona és rellevant per la salut i els estats de malaltia per la seva conversió a sulfat d'estrona, un derivat de llarga vida. El sulfat d'estrona actua com a reservori que es pot convertir segons la necessitat en el més actiu estradiol.
L'estrona és l'estrogen predominant en la dona postmenopàusica.[2]
Biosíntesi[modifica]
L'estrona se sintetitza via l'aromatasa de l'androstenediona, un derivat de la progesterona. La conversió consisteix en la desmetilació del carboni 19 i l'aromaticitat de l'anell A. Aquesta reacció és similar a la de conversió de la testosterona a estradiol.
Imatges[modifica]
-
Androstenediona que es converteix en estrona. -
Referències[modifica]
- ↑ «Estrone -PubChem». National Center for Biotechnology Information. [Consulta: 6 setembre 2009].
- ↑ Helen Varney, Jan M. Kriebs, Carolyn L. Gegor. Varney's midwifery, Fourth Edition. Jones and Bartlett Publishers, 2004, p. 340.