Estroncianita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estroncianita

Estroncianita d'Eslovàquia
Classificació
Categoria carbonats
Fórmula química SrCO3
Nickel-Strunz 05.AB.15
Dana 14.01.03.03
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Hàbit cristal·lí prismàtic, acicular, pseudohexagonal, columnar a fibrós, granular, massiu
Estructura cristal·lina a = 5.1 Å, b = 8.4 Å, c = 6.0 Å; Z = 4
Simetria ortoròmbica - dipiramidal
Massa molar 147.63 g
Color blanc, gris, groc, verdós, rosa, violeta
Macles molt comunes, generalment en contacte, rarament penetració, també repetides
Exfoliació gairebé perfecta {110}, pobre {021}
Fractura desigual a semiconcoïdal
Tenacitat fràgil
Duresa 3,5
Lluïssor vítria, grassa
Ratlla blanca
Diafanitat transparent a translúcida
Gravetat específica 3,74 a 3,78 Les peces transparents són més pesants que les altres
Densitat 3,7
Propietats òptiques biaxial(-)
Índex de refracció nα = 1.52, nβ = 1.66, nγ = 1.67
Birefringència 0,15
Angle 2V mesurat 7°, calculat: 12° a 8°
Fluorescència gairebé sempre fluorescent
Referències [1]

L'estroncianita o strontianita[2] és un mineral de la classe dels carbonats. Va ser descoberta l'any 1791 per Friedrich Gabriel Sulzer, i rep el seu nom de la localitat de Strontian (Escòcia). És l'anàleg d'estronci de la witherita. Pertany al grup aragonita de minerals.[3]

Característiques[modifica | modifica el codi]

L'estroncianita és un mineral compost de carbonat d'estronci, normalment de color blanc, verdós o groguenc. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic i generalment es presenta en formes fibroses massiva, però de vegades apareix formant cristalls prismàtics curts o llargs. La seva duresa és de 3,5 a l'escala de Mohs. És soluble en àcids diluïts, presentant efervescència.

L'estroncianita és gairebé sempre fluorescent, i emet fluorescència de color blanc groguenc brillant sota l'ona curta, ona mitjana i la radiació d'ona llarga ultraviolada. La majoria de les estroncianites tenen forta fosforescència de color blanc groguenc després de l'exposició a les tres longituds d'ona. De vegades és també termoluminescent.[4]

Fluorescència
Fluorescència
Strontianite-Celestine-233132.jpg

Es tracta d'una important matèria primera per a l'extracció de l'estronci. És l'anàleg d'estronci de la witherita.

Formació[modifica | modifica el codi]

Es troba en filons hidrotermals de baixa temperatura i en sediments calcaris i argilosos, i com a mineral de ganga als filons de sulfurs. Es troba juntament amb barita, calcita, celestina, harmotoma i sofre.[5]

Varietats[modifica | modifica el codi]

L'emmonita és la única varietat s'estroncianita coneguda. Es tracta d'una varietat càlcica gens extranya, ja que és habitual que l'estroncianita presenti un contingut menor de calci. La seva fórmula és (Sr,Ca)CO3, i és originària del mont Großkogel, Tirol, Àustria.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Strontianite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 juliol 2014].
  2. Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 25 juny 2014]. 
  3. «Aragonite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 juliol 2014].
  4. The Mineralogical Record (2006) 37-1:44
  5. «Strontianite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 15 juliol 2014].
  6. «Emmonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 juliol 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estroncianita