Estructura social

De Viquipèdia

L'article necessita algunes millores en la redacció de la introducció. (Coŀlaboreu!) Cal una introducció breu i precisa per contextualitzar el subjecte.

Segons la seva etimologia, el terme estructura, d'origen llatí, prové del verb struere, que significa construir. La imatge que suggereix aquesta arrel és, doncs, la d'un edifici, amb el plànol de la seva planta, la seva elevació, les seves proporcions i les funcions de les seves parts. La noció d'estructura no es pròpia ni de la sociologia ni de la ciència històrica, sinó que és emprada en diversos graus per totes les ciències. Es tracta del reconeixement d'una evidència^{[cal citació]}: l'esperit humà tan sols pot actuar sobre les coses en la mesura que és capaç de reconstruir i d'expressar en un llenguatge lògic ‘com estan fetes'.

El concepte d'estructura social constitueix una de les nocions centrals de la sociologia. Aquest concepte sembla haver estat manllevat de la física, especialment de la mecànica clàssica, d'una banda, i de la biologia (especialment, de la morfologia dels animals i plantes), de l'altra. A nivell elemental es pot conceptualitzar l'estructura social com el conjunt permanent d'articulacions entre les diverses parts de què es compon una societat. El conjunt resultant és quelcom més que la suma d'aquestes parts, entre les quals es compten posicions i grups socials, institucions i altres unitats producte de la divisió del treball entre els membres de la població. Dit això, existeixen grans desacords sobre la seva naturalesa i sobre les seves propietats entre els diferents autors ^{[cal citació]}. Aquestes divergències comporten importants conseqüències teòriques, atès que la forma en què es conceptualitza l'estructura social porta a enfocaments molt diferents en sociologia.

Per què les societats estan estructurades? Émile Durkheim ja intuí molt clarament la necessitat psicològica de posar límits a l'acció social. Segons aquest autor^{[cal citació]}, l'absència de límits produeix angoixa i neurosi. L'anomia no fóra més que una de les conseqüències d'aquesta condició social. En segon lloc, una societat estructurada facilita que la vida social discorri de forma ordenada i que els individus abordin d'esma la gran majoria de les seves tasques i obligacions. La rutina té l'avantatge de permetre als membres de la societat concentrar-se en la solució de nous problemes.

Segons Callinicos^{[cal citació]} les societats es conceben en termes de les seves estructures socials a causa de diverses raons:

• A causa de la interdependència de l'acció i del seu caràcter sistèmic.
• Les societats persisteixen en el temps.
• És característic de les relacions socials que la seva natura i existència no depenguin de la identitat particular dels agents involucrats. Les relacions socials són conjunts de caselles buides.
• Les relacions socials impliquen regularitats la comprensió o fins i tot la consciència de les quals escapen als agents que hi participen.
• Per últim, dir que una societat té una estructura significa afirmar que existeixen límits de la mesura en què pot canviar sense convertir-se en una societat d'un tipus distint.

Els estudiosos socials que han fet aportacions a la idea d'estructura social han hagut de tractar de donar resposta a diversos interrogants i dilemes, que constitueixen el nucli fonamental de la teoria sociològica. Les estructures, per definició, tenen la propietat de persistir en l'espai i en el temps. Per a alguns sociòlegs,^{[cal citació]} l'estructura és un procés i no pas una cosa o una entitat: són els individus els qui produeixen i reproduïxen l'estructura en la interacció amb els altres. Les estructures no poden ser estàtiques sinó dinàmiques. Una teoria de l'estructura que sigui acceptable no tan sols hauria d'especificar quines són les condicions de la seva reproducció sinó també de la seva potencial transformació.^{[cal citació]}

[edita] Diferents concepcions de l'estructura social

El concepte d'estructura social forma part del patrimoni de totes les tradicions sociològiques. No fóra correcte tractar d'assimilar el concepte d'estructura amb determinats paradigmes sociològics com ara l'estructural-funcionalisme o l'estructuralisme ni tampoc d'oposar el seu ús a l'acceptació de l'individualisme metodològic.

Segons Porpora^{[cal citació]}, un autor d'inspiració marxista, existeixen quatre conceptes distints d'estructura social:

• Pautes de comportament agregat estables al llarg del temps.
• Regularitats sotmeses a lleis que governen el comportament dels fets socials.
• Sistemes de relacions humanes entre posicions socials.
• Regles i recursos col·lectius que estructuren el comportament.

La primera concepció se basa en l'individualisme metodològic i correspon a teòrics de l'intercanvi com ara George C. Homans, alguns interaccionistes simbòlics i conflictivistes como ara Randall Collins. ^{[cal citació]}

La segona adopta un enfocament holístic i és sostinguda per sociòlegs estructuralistes com ara Peter M. Blau, Jonathan H. Turner o Neil J. Smelser^{[cal citació]}. Per a aquest darrer els trets genèrics del concepte d'estructura són els següents:

1. La idea d'estructura exigeix l'especificació de les unitats d'anàlisi bàsiques, que constitueixen les parts o elements d'allò implicat lògicament per la multielementalitat del concepte de estructura.
2. La noció d'estructura també implica que les unitats bàsiques mantenen entre si una relació especial o no aleatòria.
3. Estretament connectat amb l'anterior hi ha la implicació que les interaccions entre els elements bàsics de l'anàlisi es repeteixen en l'espai i en el temps.
4. La noció d'una relació recurrent per mitjà de processos entre les unitats bàsiques implica que les relacions dins una estructura són diferents de les relacions amb altres unitats situades fora d'ella.
5. La noció de diferència respecte a l'exterior dóna lloc a la noció de l'estructura en la seva situació i en el seu ambient, així com a la noció del grau en què l'estructura es troba tancada o oberta a les influències o iteraccions amb unitats o forces situades fora d'ella.
6. Moltes versions del concepte d'estructura fan referència a les seves raons o causes, això és, a les raons per les quals es manté unida i continua diferenciant-se del seu ambient.

La tercera interpreta l'estructura social com un mecanisme causal constituït per relacions entre posicions socials que explica els fenòmens socials en termes de les tendències, tensions i forces inherents a l'articulació de les dites relacions. Es troba associada amb les variants més tradicionals de l'anàlisi marxiana, si bé també té simpatitzants entre els interaccionistes simbòlics i els teòrics de les xarxes. ^{[cal citació]}

Finalment, la quarta no conceptualitza tant l'estructura social en termes de les propietats organitzatives dels sistemes socials com en termes de regles compartides entre els actors socials. Tradicionalment predominava entre etnometodòlogs, alguns interaccionistes simbòlics i tots aquells sociòlegs que empren models lingüístics per comprendre l'estructura social^{[cal citació]}. A les dècades de 1970 i 1980 fou també incorporada a la teoria de l'estructuració d'Anthony Giddens, el qual en l'actualitat constitueix el seu exponent més conegut.^{[cal citació]}

[edita] Bibliografia

Falta contextualitzar les referències en el cos de l'article. Aquest article té una llista de referències o d'enllaços externs, però les fonts no queden clares. Podeu millorar aquest article precisant les citacions i referències a frases i paràgrafs concrets.

• Beltrán Villalva, M. (2001). ‘Sobre la noción de estructura social'. Revista Internacional de Sociología. Nº 30: 7-28.
• Blau, P. M. (ed.) (1976). Approaches to the Study of Social Structure. London: Open Books.
• Callinicos, A. (1987). Making History: Agency, Structure and Change in Social Theory. Cambridge: Polity Press.
• Porpora, D. V. (1987). The Concept of Social Structure. New York: Greenwood Press.
• Porpora, D. V. (1989). ‘Four Conceptions of Social Structure'. Journal for the Theory of Social Behaviour 19: 195-211.
• Sewell, W. H., Jr. (1992). ‘A Theory of Structure: Duality, Agency, and Transformation'. American Journal of Sociology 98 (1): 1-29.
• Smelser, N. J. (1988). ‘Social Structure'. In N. J. Smelser (ed.). Handbook of Sociology. Newbury Park: Sage. pp. 103-129.

Aquest article és un esborrany sobre sociologia. Podeu ajudar la Viquipèdia ampliant-lo.