Estudi op. 10, núm. 7 (Chopin)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalEstudi op. 10, núm. 7
Títol originalÉtude, en do majeur, pour piano Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalestudi Modifica el valor a Wikidata
Àudio Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatdo major Modifica el valor a Wikidata
Indicació de tempoVivace Modifica el valor a Wikidata
CompositorFrédéric Chopin Modifica el valor a Wikidata
Llenguacontingut no lingüístic Modifica el valor a Wikidata
Creació1832 Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióB. B 68
catàleg Chomiński C 20 Modifica el valor a Wikidata
Instrumentaciópiano Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Estudis, Op. 10
IMSLP: Études,_Op.10_(Chopin,_Frédéric) Allmusic: mc0002492855 Modifica el valor a Wikidata
Fragment de l'Estudi op. 10, núm. 7

L'«Estudi op. 10 núm. 7», en do major, és un dels dotze Estudis op. 10 per a piano compostos per Frédéric Chopin al voltant dels anys 1830-1832; foren publicats el 1833.[1] El tempo, vivace, indica una velocitat de reproducció animada/ràpida.

Estructura[modifica]

Com en la majoria dels altres estudis, el núm. 7 consta de tres seccions. El primer tema, en do major, és seguit per un segon tema curt en re major, que retorna al primer tema. És un exercici d'intervals, amb la mà dreta en constant canvi de terceres menors a sisenes augmentades, en un ritme ràpid de semicorxeres, mentre que la mà esquerra executa un senzill baix que fa l'acompanyament harmònic.

Tècnica[modifica]

Aquest estudi fa treballar sobretot la mà dreta. Fent-li practicar bàsicament terceres, sisenes i quartes, convinades/alternades fet que demana exercir uns bons i precisos moviments de canell. Per arribar a ser melòdicament agradable, aquest estudi exigeix una tècnica especial, ja que la interpretació de la seva línia melòdica no és tan fàcil com en els estudis més populars de Chopin. En conseqüència, no és una peça que s'interpreti habitualment en el repertori de concerts. No obstant això, hi ha experts com Abby Whiteside, que destaquen aquest estudi per la seva estructura i una execució desafiant. Afirma que és impossible interpretar-lo sense seguir la tècnica que exigeix la seva execució; exigeix que cada nota s'interpretarà amb l'acció dels braços.[2]

Referències[modifica]

  1. [enllaç sense format] http://www.allmusic.com/work/etude-for-piano-no-7-in-c-major-op-10-7-ct-20-c355423/description
  2. Whiteside, Abby. Mastering the Chopin Etudes and Other Essays. Nova York: Charles Scribner's Sons, 1969. ISBN 978-0-684-10654-0. 

Enllaços externs[modifica]