Estudiants en Acció

Logos de l'Entitat
Logo d'Estudiants en Acció Primer logo d'Estudiants en Acció Logo d'Acció Estudiantil

Estudiants en Acció, reanomenat després Acció Estudiantil, és un sindicat d'estudiants de Catalunya, d'ideologia esquerrana, que té com a principals objectius l'assoliment d'un ensenyament públic, gratuït, laic, integrador,català i de qualitat.

És considerat com un sindicat proper a les JERC i a ERC.

Sindicat

Estudiants en Acció és un sindicat d'estudiants que neix el dia 18 de febrer del 2006 en un congrés fundacional a Barcelona, on van assistir vora de cent persones. Amb l'objectiu de ser present a mitjà termini tant a totes les universitats dels Països Catalans com als seus instituts, Estudiants en Acció és va definir com "un sindicat català d'estudiants progressistes que comparteixen un model d'educació pública, gratuïta, laica, catalana i de qualitat"; alhora "Estudiants en Acció" feia especial èmfasi en un model d'organització i acció basat en la defensa de les condicions de vida i estudi dels i les estudiants i que deixés els àmbits no estrictament educatius en un segon pla.

En aquesta línia el seu principal eslògan és Fem política d'universitats, no política a les universitats.

El motiu d'aquesta visió és devia a considerar que com més ampli era l'espectre de temàtiques a tocar, més fàcil era que sorgissin discrepàncies entre persones que podien pensar igual en tot allò relacionat amb l'educació. Tenint en compte aquesta premisa, el tema independentista (encara que la majoria de la seva militància ho era) es va solventar defensant que cada govern dels territoris dels Països Catalans havia de ser totalment sobirà al menys en matèria educativa, i considerant els Països Catalans com una realitat nacional innegable i el marc d'actuació de l'entitat.

La seva estructura organitzativa es basa en l'assemblearisme, amb assembles per carreres, per facultats i per universitats, unides totes per una assemblea nacional i una Executiva Nacional.

Principis

Segons la seva definició de principis, el seu principal objectiu és la consecució d'un ensenyament públic, gratuït, laic, integrador, català i de qualitat.

Objectius

1. La consecució d'una ensenyança pública, gratuïta, laica, integradora, catalana i de qualitat.
2. Assolir un marc d'estudis propi pels Països Catalans.
3. La percepció d'una renda vital bàsica o beques dignes a tot l'estudiantat i la compatibilització de la vida universitària amb altres activitats de qualsevol mena.
4. Defensar la total sobirania legislativa en matèria educativa i universitària a cadascun dels territoris dels Països Catalans.
5. Una representació justa i democràtica als òrgans de decisió on hi participen estudiants.
6. L'acolliment i ajuda a la immersió cultural dels estudiants estrangers i d'intercanvi en la cultura catalana.
7. La defensa i col·laboració dels estudiants amb els interessos del PAS
8. Fer que l'Institut Joan Lluís Vives sigui el màxim referent en coordinació interuniversitària de les universitats dels Països Catalans.
9. La participació i cogestió dels estudiants en diversos serveis que ofereix la universitat.
10. L'ensenyança integra en català, i que aquesta sigui la llengua vehicular a les aules.

• 

  Logo

• 

  Educació Pública i Gratuïta

• 

  Laica

• 

  Integradora

• 

  Catalana

• 

  De Qualitat

• 

  Amb Poder pels Estudiants

Història

Fundació (2005-2006)

L'any 2005 un grup d'estudiants que militaven o col·lavoraven a la CEPC van decidir abandonar aquesta organització per discrepàncies amb els mètodes i alguns posicionaments ideològics i crear-ne una de nova provisional, anomenada Acció Sindical Estudiantil. Aquest grup promotor estava encapçalat per: Alexandre Figueres, Roger Fuentes, Daniel Roig i Sanz, Pol Ramentol, Adriana Cubero, Pol Pagès i Arnau Antolí.

Paral·lelament les JERC estaven intentant crear una estructura universitària tant com a partit com amb associacions afins per estendre el seu missatge a instituts i universitats i creen una associació anomenada Aula Rebel, que ha de ser l'embrió del seu sindicat d'estudiants de referència. Aquest projecte és coordinat per l'Eduard Anguita, secretari nacional de comunicació de les JERC aleshores.

En tant que la majoria d'integrants d'Acció Sindical Estudiantil eren també militants de les JERC en aquell moment, són sondejats per a col·laborar en aquest projecte i unir-s'hi. El grup d'Acció Sindical Estudiantil no és reaci a ajudar a estendre la línia ideològica del partit a les aules en tant que hi coincideixen, però diferenciant clarament el sindicat, que ha d'estar obert a tothom i centrat en temes educatius principalment, que sense fer proselitisme partidista mantingui una independència organitzativa, al contrari del propi partit o d'una associació creada amb aquesta finalitat que sí pot actuar a les aules en termes més genèrics i amb una clara línia partidista. Per tant, aquest grup defensava col·laborar ambdues organitzacions (sindicat i partit) on poguessin i distanciant-se on no hi hagués acord.

Finalment s'arriba al consens entre els dos grups (Acció Sindical Estudiantil i Aula Rebel) de crear una sola organització que actuarà com a sindicat d'estudiants tradicional, tocant tots els temes possibles. Encara que a la primera executiva s'hi presenten barrejats membres dels dos grups, les àrees més fortes recauen sobre els membres d'Aula Rebel, amb l'Eduard Anguita ocupant el càrrec de secretari nacional d'organització i finances i la Marta Vilalta, que el 2012 serà diputada per ERC, el càrrec de Portaveu Nacional. N'Alexandre Figueres, principal promotor del grup d'Acció Sindical Estudiantil, ocupa la secretaria nacional de formació en aquesta primera executiva, juntament amb en Roger Fuentes i en Daniel Roig i Sanz, que també hi entren.

Sota aquest acord, es celebra el 18 de febrer del 2006 al matí, (el mateix dia que a la tarda va tenir lloc la històrica manifestació en favor del dret a decidir del poble català convocada per la Plataforma pel Dret a Decidir) una assemblea constituent on assisteixen més de cent persones. Aquesta assemblea ratifica la primera executiva, els estatuts provisionals i un nou nom: Estudiants en Acció.

Segona Executiva. Redefinició i Consolidació (2006-2007)

Un més després de l'elecció de la primera Executiva Nacional d'Estudiants en Acció, el secretari d'organització i finances, Eduard Anguita, és qüestionat per una gran part de la militància del sindicat, especialment la que milita a les JERC. Aquesta situació neix arrel d'un conflicte que n'Eduard Anguita té al partit polític i que li fa perdre el suport de la militància de les JERC, organització d'on és expulsat. Davant d'aquest fet, abandona voluntàriament la direcció d'Estudiants en Acció en veure que hauria de treballar amb moltes de les mateixes persones que l'havien qüestionat i expulsat a les joventuts d'Esquerra.

Davant d'aquesta situació, el grup que provenia d'Acció Sindical Estudiantil decideix que cal remarcar molt més la separació entre sindicat i partit encara que molta gent tingui doble militància. En un congrés extraordinari, n'Alexandre Figueres assumeix la secretaria nacional d'organització i finances, substituint n'Eduard Anguita. Poc després, la Marta Vilalta dimiteix com a Portaveu Nacional per manca de temps per dedicar-hi, i s'escull com a Portaveu Nacional a Joan Hornos, un estudiant d'institut del País Valencià.

A partir d'aquesta elecció, s'estableix un pacte informal pel qual el Portaveu Nacional s'intentarà que sigui sempre un valencià, i que aquest porti la gestió directa de l'entitat al País Valencià, i que la secretaria d'organització i finances sigui per algú del Principat, i gestioni directament l'acció del sindicat a Catalunya, solventant així les dificultats d'una sola direcció nacional per a dos territoris amb marcs legislatius i socials diferents.

A partir de la configuració d'aquesta segona executiva nacional, es pren una línia on es remarca que el sindicat havia de ser una associació oberta a qualsevol militància política, com de fet ja passava amb el 30% dels associats, que pertanyien a altres partits o a cap. Les JERC decideixen mantindre al seva declaració de tenir Estudiants en Acció com el seu referent en el sindicalisme estudiantil, fet que va ser agraït per Estudiants en Acció, com segons va remarcar l'entitat, agrairien vingués d'on vingués qualsevol ajut. Tanmateix el sindicat no va establir mai cap organització política com a referent.

A finals de l'any 2006 es va celebrar un altre Congrés Nacional que va ratificar l'executiva que hi havia ne aquell moment i en va avalar la gestió amb el 96% de vots favorables. Aquesta executiva es va mantenir fins al setembre del 2007.

El febrer del 2007 el sindicat ja s'havia expandit al País Valencià, amb més de 50 militants a nivell d'instituts. Per celebrar el primer aniversari de l'entitat i a la vegada consolidar i animar l'estructura valenciana es va fer una paella amb tota la militància i altres convidats al Casal Jaume I de Sueca, amb una posterior xerrada sobre l'entitat.

Durant aquesta etapa el sindicat treu el que seran els millors resultats de la seva història a les eleccions universitàries. Quan només feia dos mesos que s'havia creat, guanya en vots a les eleccions de la UB del 2006, a 199 vots de distància de la segona força, i esdevé la segona associació en nombre de claustrals. A la UPF aquell mateix any 2006 queden segona força per darrere de la coalició CEPC-Alternativa Estel, que al cap de poc esdevindria el SEPC (Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans).

L'any 2007 es van celebrar eleccions a la UAB, on Estudiants en Acció van treure 3 claustrals.

Durant aquest període hi ha una força activitat en campanyes i creixement que consolida l'entitat com un dels grans sindicats d'estudiants de Catalunya. En destaquen especialment les que es van fer per la LOU (Ley Orgánica de Universidades) i contra la tercera hora de castellà, i un primer posicionament sobre el Procés de Bolonya. En aquest període l'entitat és acceptada com a membre del CNJC (Consell Nacional de la Joventut de Catalunya).

El període d'estabilitat (2007-2009)

El setembre del 2007 es celebra un nou congrés nacional de l'entitat, on el fins llavors secretari d'organització, n'Alexandre Figueres deixa per raons personals el càrrec a l'executiva, que és assumida per en Bruno Díaz, fins llavors coordinador de la UPF, el mandat del qual dura fins juny de l'any 2008. Joan Hornos segueix com a Portaveu Nacional. Durant aquest període l'entitat augmenta molt la seva presència mediàtica i social. Tanmateix a les eleccions de la UB i la UPF s'experimenta un cert descens. A la UPF, tot i augmentar-se la representació en un claustral, el major augment de les altres forces estudiantils releguen el sindicat de la segona a la cinquena força. A més el sindicat intenta entrar a l' ESU (European Students Union), la federació europea de sindicats d'estudiants, amb la intenció de que els Països Catalans tinguessin un representant nacional propi en aquesta federació. Tanmateix el procés va quedar interromput per divergències dins d'Estudiants en Acció sobre la postura que mantenia l'ESU respecte al Pla de Bolonya. Quan el procés es va reactivar, diversos problemes pressupostaris i de tempos per sol·licitar l'ingrés van deixar el projecte en suspens.

El juny del 2008 es celebra a Sants (Barcelona) el Congrés Nacional que escull una nova executiva, en la qual Joan Hornos segueix de Portaveu Nacional, i en Jordi Domènech assumeix el càrrec de secretari d'organització i finances. Durant aquest nou mandat l'associació agafa un caire més social. S'implica a fons en moviments federatius i de treball unitari en diferents àmbits com la PMDUP (Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública) i opta per potenciar campanyes unitàries del teixit social, com ara sobre la laïcitat amb la Fundació Ferrer i Guàrdia i una major implicació al Consell nacional de la Joventut de Catalunya i als Consells Locals de Joventut.

Tensions internes i refundació (2009-2010)

Durant aquesta etapa tornen a ressorgir les tensions entre la militància d'Estudiants en Acció que també ho feia a les JERC. Diversos factors van produir aquestes tensions:

• El fet que ERC ocupés les Conselleries d'Educació i d'Universitats coincidint amb la implantació del Pla Bolonya i un fort augment de les taxes universitàries entre d'altres, va crear divisió entre els qui volien suavitzar les crítiques a àrees controlades per ERC i els qui defensaven mantenir una línia d'acció més dura (l'executiva nacional i la majoria de la militància del sindicat) independentment de qui controlés les conselleries.

• El segon tripartit va crear dins d'ERC diversos sectors. Va coincidir que tots els membres de l'executiva nacional d'Estudiants en Acció que tenien militància a Esquerra Republicana, de fet els principals càrrecs, eren dels sectors crítics, la qual cosa va traslladar l'enfrontament del partit a dins del sindicat entre els qui tenien doble militància.

• Estudiants en Acció fa un comunicat on demana que cap entitat política s'immiscueixi en els assumptes del sindicat i que es separin clarament els diferents àmbits d'acció per part de les persones que militin a més d'un lloc.

• Les JERC deixen de considerar Estudiants en Acció com el seu referent estudiantil, i molta militància de les JERC deixa el sindicat.

Aquesta situació, que va durar diversos mesos, va fer que algunes àrees de l'entitat quedessin desateses, especialment el relleu generacional. D'altra banda durant aquest període les diverses assemblees de facultat van agafar molta més autonomia i van acabar poc coordinades entre elles, el que va donar lloc a resultats molt dispars en les eleccions d'estudiants del 2010 segons les facultats. Moltes assemblees van desaparèixer per manca de relleu generacional i altres es van mantenir però únicament connectades amb l'executiva nacional, però amb poca relació amb la resta d'assemblees de la mateixa universitat. A la UAB Estudiants en Acció va entrar dins de la candidatura ÈPICA, on hi havia gent provinent de diverses associacions d'estudiants, entre elles l'AEP i la FNEC. Aquesta candidatura va treure 21 claustrals.

Aquesta situació d'inestabilitat genera un debat intern que promou un canvi total en l'estructura del sindicat, buscant una fórmula que permeti en primer lloc facilitar el relleu generacional amb menys esforços per part de la militància activa, i també que doni més flexibilitat organitzativa.

El setembre del 2010, davant la crisi organitzativa del sindicat, en un congrés celebrat de nou a Sants es demana a n'Alexandre Figueres, que tornava a ser estudiant universitari, que assumeixi el càrrec del Portaveu Nacional, trencant així la tradició que fos un valencià, i en Jordi Domènech passava a ser secretari d'organització, per tal de mirar de reformular l'entitat completament.

En aquest congrés l'entitat aprova uns nous estatuts, un nou sistema de funcionament i canvia de nom, passant a anomenar-se Acció Estudiantil.

Acció Estudiantil (2010-2012)

Un mes després de la celebració del Congrés, el secretari d'organització i finances, en Jordi Domènech, mor en un accident de trànsit i va ser substituït pel fins llavors secretari de formació, en Jaume Miquel. La seva mort va precipitar encara més la transformació del sindicat en una entitat molt diferenciada, però també en va afeblir les possibilitats de rellançament.

Acció Estudiantil no pretenia ser un sindicat d'estudiants, si no una associació ideològica que fos a la vegada un "Think Thank" que generés discurs sobre el model educatiu per aprofitar l'experiència acumulada fins llavors per bona part de la militància i en una central de serveis que oferís suport logístic i material a assemblees que funcionarien de forma totalment autònoma sempre i quan respectessin els principis d'Acció Estudiantil, que no diferien dels d'Estudiants en Acció.

Acció Estudiantil pivotava doncs sobre aquests eixos:

1. La creació de discurs sobre el model educatiu
2. La col·laboració total i desinteressada amb qualsevol entitat que promogués campanyes en el mateix sentit que els principis d'Acció Estudiantil.
3. Treballar per a la creació d'una federació de diversos sindicats d'estudiants dels Països Catalans, que treballessin de forma coordinada en l'àmbit educatiu i diferenciada en els temes més ideològics.
4. A nivell intern, donar total autonomia a les assemblees, que podien ser promogudes i formades per gent no associada a Acció Estudiantil. En aquest cas, l'assemblea en qüestió informava periòdicament a l'executiva nacional de qui era el seu interlocutor i aquest es responsabilitzava de que es complirien els principis de l'entitat. A canvi, Acció Estudiantil proporcionaria al grup suport jurídic, logístic, material i d'imatge.

Durant el període 2011 van desaparèixer les assemblees de la UPF i la UAB, però es van mantenir fortes diverses assemblees de la UB, sobretot la de la facultat d'econòmiques, i a nivell d'instituts dos d'ells es van acollir a la fórmula de creació d'assemblees no militants o associades externament a l'entitat.

Dissolució d'Acció Estudiantil (2012)

Tot i això, diversos factors personals dels membres de l'executiva i la manca d'associats directes que permetessin un relleu en les tasques de l'executiva nacional van fer més raonable instar a la dissolució formal de l'associació, fet que va tenir lloc el maig del 2012.

Executives Nacionals

Grups promotors previs (impulsors)

Impulsor	Acció Sindical Estudiantil	Aula Rebel
2005-2006	Alexandre Figueres	Eduard Anguita

Estudiants en Acció (principals càrrecs)

Període	Càrrec	Persona
2006-2007	Portaveu Nacional	Marta Vilalta / Joan Hornos
2006-2007	Sec. Organització	Eduard Anguita / Alexandre Figueres
****	****	****
2007-2008	Portaveu Nacional	Joan Hornos
2007-2008	Sec. Organització	Bruno Díaz
****	****	****
2008- 2010	Portaveu Nacional	Joan Hornos
2008-2010	Sec. Organització	Jordi Domènech
****	****	****
2010- 2012	Portaveu Nacional	Alexandre Figueres
2010-2012	Sec. Organització	Jordi Domènech / Jaume Miquel

Estructura habitual de l'Executiva Nacional

Càrrecs
Portaveu nacional
Sec. Nacional d'Organització i Finances
Sec. Nacional de Formació i Acció Electoral
Sec. Nacional de Comunicació i Imatge
Sec. Nacional d'Instituts
Sec. Nacional de Serveis Jurídics
Sec. Nacional de Moviments Socials al Centres Educatius
Sec. Nacional de Màsters i Postgraus
Coordinadors d'Universitat

Expansió territorial

Catalunya

Universitats. Estudiants en Acció es va implantar en poc temps en les tres principals universitats de Barcelona: La UB, la UPF i la UAB. El nucli més fort era el de la universitat de Barcelona, especialment a les facultats de dret i econòmiques. A la UPC mai es va arribar a implantar. A la universitat de Girona hi tenia militància, que treballava integrada en un sindicat unitari sota una altra marca.

Instituts. Estudiants en Acció va arribar a tenir durant el període 2006-2008 en 20 instituts de Catalunya, amb un mínim de tres persones a cada un d'ells i diversos representants als consells escolars.

País Valencià

Al País Valencià es va arribar a tenir presència en 15 instituts de secundària i una cinquantena de militants. La joventut d'aquesta militància, cap dels quals estava en època universitària, va marcar un debat sobre si el sindicat havia d'intentar o no fer el salt a les universitats valencianes en el futur. Finalment, Estudiants en Acció, valorant la situació social i estudiantil del País Valencià, va considerar contraproduent fer el salt a les universitats, i va buscar un referent al qual donar suport sense perdre la idea d'organització de Països Catalans.

País Valencià. El BEA com a referent

Després d'un llarg debat, es va decidir donar suport al BEA (Bloc d'Estudiants Agermanats) a partir de l'any 2008. L'acord amb aquest sindicat incloïa:

• La continuïtat d'Estudiants en Acció als instituts, si calia en convivència amb el BEA.
• La recomanació als militants d'Estudiants en Acció de militar al BEA un cop arribessin a la universitat.
• Que el BEA faria una crida perquè les persones que hi militin o simpatitzin i visquin al Principat o a Ses Illes participin a Estudiants en Acció. Així mateix, Estudiants en Acció promouria que la seva militància i els i les seves simpatitzants al País Valencià col•laboressin amb el BEA.
• La realització de campanyes independents per part d'Estudiants en Acció
• Permetre les dues associacions la doble militància en l'etapa universitària.
• El suport d'Estudiants en Acció al BEA en les eleccions universitàries i l'assistència de recursos que fos possible.
• Un treball conjunt en aquells temes que afectin l'estudiantat de tots els Països Catalans.

Entre d'altres militants, el Portaveu Nacional, Joan Hornos, es va integrar al BEA amb doble militància i va esdevenir claustral a la UV pel BEA.

A partir del 2009 i arrel de la satisfacció a Estudiants en Acció del desenvolupament del pacte i de les accions del BEA, el sindicat rebutja completament estar present com a organització al País Valencià.

Illes Balears i Pitïuses

Estudiants en Acció va intentar establir-se a Mallorca l'any 2008 a partir d'un nucli de deu militants que havien expressat la seva voluntat de constituir-se a les illes a través de la campanya "Aquí estudiem, aquí decidim. Les beques d'estudis, a les Illes". Tanmateix, no es va assolir un nucli militant prou fort com per consolidar-hi l'organització.

Militància

A l'època de més militància, en el període 2007-2008, el sindicat va arribar a tenir més de 200 militants.

Campanyes

Estudiants en Acció va realitzar diverses campanyes durant la seva existència. Les més destacades van ser:

• Per una renda bàsica estudiantil
• Aquí estudiem, aquí decidim. Pel traspàs de les beques d'estudis als governs dels PPCC.
• UAB zona 1'5. Abaratim el transport públic als estudiants
• Bolonya Confidencial.
• Fora militars del Quarter del Bruc. Canviem militars per habitatge social.
• Primeres Jornades de Joves Periodistes dels Països Catalans
• No a la tercera hora de castellà. Accions davant la Conselleria d'Ensenyament.
• Welcome to the catalan Countries. Rebuda en català als estudiants Erasmus.
• Pren apunts en català! No caviis de llengua a classe.
• Queixa davant el síndic de greuges pel dret a fer exàmens en català.
• En quina llengua m'ensenyaràs? A la UB, volem saber la llengua de cada classe abans de matricular-nos.
• Esmena la LOU. Per una llei d'universitats decent.
• Pla Horitzó 2020 - UB. per un veritable Campus a la Diagonal.
• Campanya OCÉ. Per uns serveis universitaris dignes.
• Serveis jurídics gratuïts pels estudiants oferts directament pel sindicat.

Eleccions Estudiantils

2006

Al 2006 es presentaren a dos comicis universitaris —a la UB i a la UPF—. A la UB foren la segona força en claustrals i la més votada. A la UPF foren la tercera força, per darrera del SEPC i la FNEC.

UB 2006

Resultats eleccions al Claustre

1. CEI (Candidatura de l'Esquerra Independentista) - 17 claustrals, 455 vots *
2. ESTUDIANTS EN ACCIÓ - 13 claustrals, 656 vots*
3. FNEC (Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya) - 13 claustrals, 457 vots*
4. AEP (Associació d'Estudiants Progressistes) - 11 claustrals, 439 vots
5. EUEE (Escola Universitària d'Estudiants d'Empresarials) - 4 claustrals, 57 vots*
6. 4 Gats - 3 claustrals, 135 vots
7. PIG (Partit Independent de Geologia) - 2 claustrals, 97 vots
8. Kronopios - 2 claustrals, 82 vots
9. AIFOS-OLIF - 2 claustrals, 47 vots
10. ED (Estudiants de Dret)- 1 claustral, 159 vots*
11. ULD (Universitarios Liberal Democratas) - 1 claustral, 134 vots*
12. AJEC (Associació de Joves Estudiants de Catalunya) - 1 claustral, 74 vots
13. PPDU (Plataforma Pro Drets Universitaris) - 1 claustral, 59 vots
14. Olatz (candidat independent de 3er cicle) - 1 claustral, 1 vot

Participació del 6,68% i 2067 vots vàlids.

• L'asterisc vol dir que si enlloc de claustrals es miressin vots canviarien la seva posició a la llista.

Per vots el guanyador fou Estudiants en Acció, amb 199 vots de diferència respecte al segon, que seria la FNEC, i la CEI, seria el tercer més votat.

UPF 2006

Resultats eleccions al Claustre

1. CEPC-Alternativa Estel - 9 claustrals
2. Estudiants en Acció - 4 claustrals
3. Universitaris Liberal Demòcrates - 4 claustrals
4. AEP (Associació d'Estudiants Progressistes) - 3 claustrals
5. PUC (Plataforma Universitària pel Català)- 2 claustrals
6. AJEC - Nexe Socialista (Associació de Joves Estudiants de Catalunya)- 1 claustral
7. *Candidats Independents (no associats) - 19 claustrals

Participació del 18,09%

2007

Als comicis del 2007 de la UAB tregueren 3 representants.

UAB 2007

Resultats eleccions al Claustre

1. Assemblearis de Tercer Cicle - 5 claustrals
2. Assemblea de Filosofia i Lletres - 9 claustrals
3. Assemblea d’Econòmiques - 8 claustrals
4. Assemblea de Ciències - 6 claustrals
5. Assemblea de Comunicació - 6 claustrals
6. Assemblea de Psicologia - 6 claustrals
7. Assemblea de Biociències - 5 claustrals
8. Assemblea de Polítiques - 5 claustrals
9. Assemblea de Dret - 5 claustrals
10. Assemblea de Traducció - 4 claustrals
11. Assemblea EUI - 4 claustrals
12. Col•lectiu d’Estudiants de Veterinària - 4 claustrals
13. AJEC (Associació de Joves Estudiants de Catalunya) - 4 claustrals
14. REC (Revolució Estudiantil de Catalunya) - 4 claustrals
15. Estudiants en Acció - 3 claustrals
16. Assemblea EUIE - 1 claustral
17. Candidats Independents - 12 claustrals

2008

Als comicis universitaris del 2008 experimentaren una forta baixada tant a la UB com a la UPF convertint-se en cinquena força en ambdues universitats.

UB 2008

Resultats eleccions al Claustre'

• Falten dades

UPF 2008

Resultats eleccions al Claustre'

1. SEPC - 17 claustrals
2. AEP - 9 claustrals
3. Nexe Socialista - 7 claustrals
4. Associació de Joves Estudiants de Catalunya–AJEC - 6 claustrals
5. Estudiants en Acció (5 claustrals)
6. Plataforma Universitària pel Català - 4 claustrals
7. Universitarios Liberal Demócratas - 3 claustrals

Participació general del 14 %.

2010

Als comicis universitaris del 2010 Estudiants en Acció no es presenta a la UPF ni a la UB. A la UAB es presenta dins de la candidatura de coalició ÈPICA, juntament amb l'AEP i la FNEC.

Aquesta candidatura obté 21 claustrals.

UAB 2010

Resultats eleccions al Claustre'

1. Assemblees - 46 claustrals
2. ÈPICA - 21 claustrals
3. Estudiants UAB - 16 claustrals
4. Altres - 8 claustrals

Enllaços externs

• Estudiants en Acció
• Acció Estudiantil
• Escola Republicana
• Bolonya Confidencial
• AURECA - Associació Universitària Republicana de Catalunya