Esturió oscietra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Esturió oscietra
Acipenser gueldenstaedti.jpg
Waxdick (Acipenser gueldenstaedtii ) - crop.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Acipenseriformes
Família: Acipenseridae
Gènere: Acipenser
(Linnaeus, 1758)[2][3]
Espècie: A. gueldenstaedtii
Nom binomial
Acipenser gueldenstaedtii
(Brandt & Ratzeburg, 1833)[4]
Sinònims
  • Acipenser aculeatus (Lovetsky, 1834)
  • Acipenser gueldenstaedti (Brandt & Ratzeberg, 1833)
  • Acipenser gueldenstaedti colchicus (Marti, 1940)
  • Acipenser gueldenstaedti colchicus danubicus (Movchan, 1967)
  • Acipenser gueldenstaedti golis (Antipa, 1909)
  • Acipenser gueldenstaedti longirostris (Antipa, 1909)
  • Acipenser gueldenstaedti scaber (Antipa, 1909)
  • Acipenser gueldenstaedti tanaica (Marti, 1940)
  • Acipenser gueldenstaedtii scobar (Antipa, 1909)
  • Acipenser guldenstadti (Brandt & Ratzeberg, 1833)
  • Acipenser guldenstaedti (Brandt & Ratzeberg, 1833)
  • Acipenser güldenstaedti (Brandt & Ratzeberg, 1833)
  • Acipenser güldenstädti (Brandt & Ratzeberg, 1833)[5]
Esturió oscietra
Segell de Moldàvia del 2007

Acipenser gueldenstaedtii és una espècie de peix pertanyent a la família dels acipensèrids.[6]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Pot arribar a fer 236 cm de llargària màxima (normalment, en fa 145) i 115 kg de pes.
  • 27-48 radis tous a l'aleta dorsal.
  • 16-35 radis tous a l'aleta anal.
  • L'esquena és de color gris olivaci, els costats més clars i el ventre blanc.[7][8][9][10]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja mol·luscs bentònics, crustacis i peixets.[7][11]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix d'aigua dolça, salabrosa i marina; demersal, anàdrom i de clima temperat (10°C-20°C; 61°N-35°N, 26°E-54°E).[7][12][13]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a Euràsia: és autòcton d'Albània, l'Azerbaidjan, Bulgària, Geòrgia, l'Iran, el Kazakhstan, Romania, Rússia, Turquia, el Turkmenistan i Ucraïna, incloent-hi la mar Negra, el mar d'Azov, la mar Càspia i llurs afluents (com ara, els rius Don, Kuban, Danubi, Dnièper i Dnister). Ha estat introduït a la Xina, Letònia, Lituània i Suècia, i va esdevindre extint a Àustria, Alemanya i Sèrbia.[14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31]

Longevitat[modifica | modifica el codi]

Pot assolir els 46 anys.[32]

Estat de conservació[modifica | modifica el codi]

La majoria de les seues àrees de fresa s'ha perdut a causa de la construcció de preses (per exemple, la conca de la mar Càspia n'ha perdut un 70% des del 1950). A més, la pesca il·legal (la qual sembla anar en augment) i els alts nivells de contaminació (tant a les conques del mar Negre i del Caspi, la qual cosa ha alterat l'equilibri hormonal i fet augmentar el nombre de peixos hermafrodites) són també una amenaça per a l'espècie.[1]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu per als humans.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 IUCN (anglès)
  2. Linnaeus, C., 1758. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - pp. (1-4), 1-824. Holmiæ. (Salvius). «Enllaç».
  3. uBio (anglès)
  4. Brandt, J. F. & J. C. T. Ratzeburg, 1833. Medizinische Zoologie, oder getreue Darstellung und Beschreibung der Thiere, die in der Arzneimittellehre in Betracht kommen, in systematischer Folge herausgegeben. Medizinische Zool. v. 2: i-iv + 1-364, Pls. 1-36 + 1.
  5. Catalogue of Life (anglès)
  6. The Taxonomicon (anglès)
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 FishBase (anglès)
  8. Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007. Handbook of European freshwater fishes. Publications Kottelat, Cornol, Suïssa. 646 p. ISBN 978-2-8399-0298-4.
  9. Chugunova, N.I., 1959. Age and growth studies in fish. A systematic guide for ichthyologists. Israel Program for Scientific Translations. Izdatel'stvo Akademii Nauk SSSR, Moscou. 132 p.
  10. Birstein, V.J., 1993. Sturgeons and paddlefishes: threatened fishes in need of conservation. Conserv. Biol. 7:773-787.
  11. Zolotarev, P.N., V.A. Shlyakhov i O.I. Akselev, 1996. The food supply and feeding of the Russian sturgeon Acipenser gueldenstaedti and the starred sturgeon Acipenser stellatus of the northwestern part of the Black Sea under ecological conditions. J. Ichthyol. 36(4):317-322.
  12. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  13. Baensch, H.A. i R. Riehl, 1991. Aquarien atlas. Bd. 3. Melle: Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Alemanya. 1104 p.
  14. FishBase (anglès)
  15. Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  16. Bogutskaya, N.G. i A.M. Naseka, 2002. An overview of nonindigenous fishes in inland waters of Russia. Proc. Zool. Inst. Russ. Acad. Sci. 296:21-30.
  17. Chechun, T.-Y., 1998. Nutrition of the Acipenseridal of the Sea of Azov under present conditions. J. Ichthyol. 38(1):147-150.
  18. Economidis, P.S., E. Dimitriou, R. Pagoni, E. Michaloudi i L. Natsis, 2000. Introduced and translocated fish species in the inland waters of Greece. Fish. Manage. Ecol. 7:239-250.
  19. Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172.
  20. Gerstmeier, R. i T. Romig, 1998. Die Süßwasserfische Europas: für Naturfreunde und Angler. Franckh-Kosmos Verlag, Stuttgart. 368 p.
  21. Holcík, J., 1991. Fish introductions in Europe with particular reference to its central and eastern part. Can. J. Fish. Aquat. Sci. 48 (Suppl. 1):13-23.
  22. Kottelat, M., 1997. European freshwater fishes. Biologia 52, Suppl. 5:1-271.
  23. Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007. Handbook of European freshwater fishes. Publications Kottelat, Cornol, Suïssa. 646 p. ISBN 978-2-8399-0298-4.
  24. Lusk, M.R., Luskova V. i L. Hanel, 2010. Alien fish species in the Czech Republic and their impact on the native fish fauna Folia Zool. 59(1):57-72.
  25. Ma, X., X. Bangxi, W. Yindong i W. Mingxue, 2003. Intentionally introduced and transferred fishes in China's inland waters. Asian Fish. Sci. 16(3&4):279-290.
  26. Reshetnikov, Y.S., N.G. Bogutskaya, E.D. Vasil'eva, E.A. Dorofeeva, A.M. Naseka, O.A. Popova, K.A. Savvaitova, V.G. Sideleva i L.I. Sokolov, 1997. An annotated check-list of the freshwater fishes of Russia. J. Ichthyol. 37(9):687-736.
  27. Sokolov, L.I. i L.S. Berdicheskii, 1989. Acipenseridae. p. 150-153. A J. Holcík (ed.) The freshwater fishes of Europe. Vol. 1, Part II. General introduction to fishes Acipenseriformes. AULA-Verlag Wiesbaden. 469 p.
  28. Svetovidov, A.N., 1964. Handbook of the fauna of the USSR, fishes of the Black Sea. Izdatel'stvo Nauka, Moscou, Rússia, 550 p.
  29. Svetovidov, A.N., 1984. Acipenseridae. P. 220-225. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and Mediterranean. UNESCO, París. vol. 1.
  30. Whitehead, P.J.P., M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese, (eds.). 1986. Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vols. I-III:1473 p.
  31. Winkler, H.M., K. Skora, R. Repecka, M. Ploks, A. Neelov, L. Urho, A. Gushin i H. Jespersen, 2000. Checklist and status of fish species in the Baltic Sea. ICES CM 2000/Mini:11, 15 p.
  32. Chugunova, N.I., 1959.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Arefjev, V.A. i A.I. Nikolaev, 1991. Cytological analysis of the reciprocal hybrids between low- and high-chromosome Acipenserids, the Great Sturgeon, Huso huso (L.), and the Russian Sturgeon, Acipenser gueldenstaedtii Brandt. Cytologia 56:495-502.
  • Baillie, J. i B. Groombridge (eds.), 1996. 1996 IUCN red list of threatened animals. UICN, Gland, Suïssa. 378 p.
  • Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  • Korzhuev, P.A., 1941. Oxygen consumption of eggs and young of Acipenser gülvenstädti and Acipenser stellatus. Izvestiia AN SSSR, Otdelenie Biologii :291-302.
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • Mikhailova, N.A., I.B. Lobov, O.I. Podgornaya i V.J. Birstein, 1995. Restriction analysis of the nuclear DNA of three species of Acipenser. The Sturgeon Quarterly. 3(3):8-9.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Nikoljukin, N.I., 1966. Some questions of cytogenetics, hybridization and systematics of the Acipenseridae Genetika (Genetics). 2(5):25-27. Moscou.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  • Streltsova, S.V., 1953. Dermal respiration in fishes. Izvestiia VNIORKH 33:72-102.
  • Vasil'ev, V.P., 1980. Chromosome numbers in fish-like vertebrates and fish. J. Ichthyol. 20(3): 1-38.
  • Welcomme, R.L., 1988. International introductions of inland aquatic species. FAO Fish. Tech. Pap. 294. 318 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esturió oscietra
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.