Esturió persa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Esturió persa
Acipenser persicus.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Subclasse: Chondrostei
Ordre: Acipenseriformes
Subordre: Acipenseroidei
Família: Acipenseridae
Subfamília: Acipenserinae
Gènere: Acipenser
Espècie: A. persicus
Nom binomial
Acipenser persicus
(Borodin, 1897)[2]
Sinònims
  • Acipenser güldenstädti persicus (Borodin, 1897)[3]

L'esturió persa (Acipenser persicus) és una espècie amenaçada d'esturió.

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Cos allargat i amb un tint blavós.[4]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Al principi es nodreix de Mysidae, quironòmids i gammaridis. Als 2 o 3 anys s'alimenta de crancs i peixos, i, finalment, només de peix.[5]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

És una espècie endèmica de la Mar Càspia i de la Mar Negra.

Ús comercial[modifica | modifica el codi]

S'aprecia molt el seu caviar i la seva carn.[6]

Estat de conservació[modifica | modifica el codi]

A nivell general, la pesca furtiva a la conca de la mar Càspia i la construcció de preses (les quals bloquegen l'accés a les zones de fresa) són les seues principals amenaces. A l'Iran, la contaminació produïda pels residus i l'agricultura suposa la pèrdua i la degradació dels seus llocs de fresa. A l'Azerbaidjan i el Kazakhstan, el petroli i la contaminació industrial han fet perdre moltes de les àrees on s'alimentava. Pel que fa a Rússia, la contaminació petroliera és una amenaça potencial.[1][7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 IUCN (anglès)
  2. Borodin, N. A., 1897. A report on the zoological research excursion to the north Caspian in summer 1895 aboard the cruser Uralets. Vestnik Rybopromyshlennosti v. 12: 1-31.
  3. Catalogue of Life (anglès)
  4. www.caspianenvironment.org (anglès)
  5. Zarbalieva T.S. i T.I. Detkina, 1981. Characteristics of sturgeon feeding habits in different regions of the Caspian Sea. A: "Rational bases for running sturgeon economy." Abst. Appl.-Res. Conf. P.83-84. Volgograd. P. 84-85.
  6. Alavi, Sayyed Mohammad Hadi & Cosson, Jacky. Sperm motility and fertilizing ability in the Persian sturgeon Acipenser persicus. Aquaculture Research, 2005, 36, 841-850.
  7. Vecseia, P. i Artyukhinb, E., 2001. Threatened fishes of the world: Acipenser persicus Borodin, 1897 (Acipenseridae). Environmental Biology of Fishes 61: 160.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Abdolhay, H.A. i Baradaran Tahouri, H., 2006. Fingerling production and Release for Stock Enhancement of Sturgeon in the Southern Caspian Sea: an overview. J. Appl. Ichthyol. 22(Supplement 1): 125-131.
  • Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007. Handbook of European freshwater fishes. Publications Kottelat, Cornol, Suïssa. 646 p. ISBN 978-2-8399-0298-4.
  • Moghim, M., 2003. Stock assessment and population dynamics of Acipenser persicus in the southern Caspian Sea (Iranian waters). Iranian Journal of Fisheries Sciences 4(11): 97-118.
  • Pourkazemi, M., 2006. Caspian Sea sturgeon conservation and fisheries: past present and future. Journal of Applied Ichthyology 22(1): 12-16.
  • Vlasenko A.D., Pavlov A.V., Sokolov L.I. i Vasil’ev V.P., 1989. General introduction to fishes - Acipenseriformes. A: Holcík, J. (ed.). The freshwater fishes of Europe. Vol. 1, Part II., pp. 345. Aula, Wiesbaden.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esturió persa
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.