Etanol cel·lulòsic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'etanol cel·lulòsic és un biocombustible produït a partir de la fusta, herbes, o parts no comestibles de les plantes. És un tipus de biocombustible prodüit a partir de la lignocel·lulosa, un material estructural que comprèn gran part de la massa de les plantes. La lignocel·lulosa està composta principalment de cel·lulosa, hemicel·lulosa i lignina. El Panicum virgatum (Switchgrass), la polpa de la fusta i els subproductes de la gespa i del manteniment dels arbres urbans són alguns dels materials cel·lulòsics més populars per la producció d'etanol a partir de la lignocel·lulosa que tenen l'avantatge de ser materials diversos i abundants però es necessiten en grans quantitats per poder ser processats i produir els monòmers del sucre disponibles per als microorganismes que típicament es fan servir per a produir etanol per fermentació.

El primer intent de comercialitzar un procés de fabricació d'etanol a partir de la fusta es va fer a Alemanya el 1898, produïa 7,6 litres d'etanol per 100 kg de residus de fusta i aviat es passà a 50 litres d'etanol per tona. [cal citació] Switchgrass i Miscanthus són els principals materials de biomassa que s'estudien actualment per la seva gran productivitat per hectàrea.[cal citació] Tanmateix hi ha cel·lulosa en gairebé qualsevol planta no cultivada arreu del món. Hi ha dos mètodes de producció:

  • Processos de cel·lulòlisi que consisteixen en la hidròlisi de materials lignocel·lulòsics pretractats fent servir enzims per convertir la cel·lulosa en sucres simples i seguidament la fermentació i destil·lació.
  • Gasificació que transforma els materials lignocel·lulòsics crus en gasos de monòxid de carboni i hidrogen. Aquests gasos per catàlisi i fermentació es converteixen en etanol.

Segons un estudi del Departament d'Energia dels Estats Units[1] dirigit per Argonne National Laboratory de la Universitat de Chicago, un dels beneficis de l'etanol cel·lulòsic és que redueix les emissions de gasos hivernacle un 85% sobre la gasolina reformulada. Com a contrast, l'etanol de midó (per exemple de la dacsa), pot no reduir les emissions e gas hivernacle segons com es fabriqui.[2]

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://www1.eere.energy.gov/biomass/news.html
  2. «Clean cars, cool fuels». . Environment California, vol. 5, 2, 2007.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]