Etelbert II d'Ànglia de l'Est
 El rei en una placa de bronze medieval anglesa de la catedral de Hereford |
|
| rei, màrtir | |
|---|---|
| Nom secular | Æðelbrihte, Æthelbert, Aibert, Edilbertus ("noble i brillant"), Etelbert II de l'Ànglia Oriental |
| Naixement | mitjan segle VIII Regne de l'Ànglia de l'Est |
| Defunció | 20 de novembre de 794 Sutton Wells (Herefordshire, Anglaterra) |
| Enterrament | Catedral de Hereford (Anglaterra), restes desaparegudes |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana, Església ortodoxa, anglicanisme |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 20 de maig |
| Fets destacables | Rei de l'Ànglia de l'Est |
| Iconografia | Amb corona, com a rei, amb el cap a les mans |
| Patronatge | Hereford |
-
- Per a d'altres sants anomenats Etelbert, vegeu: Sant Etelbert
Etelbert II d'Ànglia de l'Est, o Aethelbert (Ànglia de l'Est, s. VIII - Sutton Wells, Herefordshire, 20 de maig de 794) fou un rei de l'Ànglia de l'Est, derrocat i assassinat. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Biografia [modifica]
Va pujar al tron en 779 i regnà fins que fou destronat, en circumstàncies poc clares, per Offa de Mèrcia. Una llegenda diu que Etelbert havia anat a la cort d'Offa per demanar-li la mà de la seva filla Alfreda de Crowland|Alfreda, i que hi fou mort arran d'una conjura de la reina Cynethryth.
En morir, els reis de Mèrcia foren sobirans d'Ànglia Oriental durant trenta anys. Etelbert fou venerat com a sant màrtir al seu país, i se li atribuïren miracles i llegendes. A partir del segle XI comencem a trobar-ne hagiografies escrites. El centre de veneració principal, on n'hi havia les restes (desaparegudes al segle XVI) era la catedral de Hereford.
-
Moneda d'Etelbert II, amb inscripció rúnica (s. VIII); Londres, British Museum
-
Catedral de Hereford, on fou enterrat el rei
Bibliografia [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Etelbert II d'Ànglia de l'Est |
