Etelbert II d'Ànglia de l'Est

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Etelbert».
sant Etelbert de l'Ànglia Oriental

El rei en una placa de bronze medieval anglesa de la catedral de Hereford
rei, màrtir
Nom secular Æðelbrihte, Æthelbert, Aibert, Edilbertus ("noble i brillant"), Etelbert II de l'Ànglia Oriental
Naixement mitjan segle VIII
Regne de l'Ànglia de l'Est
Defunció 20 de novembre de 794
Sutton Wells (Herefordshire, Anglaterra)
Enterrament Catedral de Hereford (Anglaterra), restes desaparegudes
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església ortodoxa, anglicanisme
Canonització Antiga
Festivitat 20 de maig
Fets destacables Rei de l'Ànglia de l'Est
Iconografia Amb corona, com a rei, amb el cap a les mans
Patronatge Hereford
Per a d'altres sants anomenats Etelbert, vegeu: Sant Etelbert


Etelbert II d'Ànglia de l'Est, o Aethelbert (Ànglia de l'Est, s. VIII - Sutton Wells, Herefordshire, 20 de maig de 794) fou un rei de l'Ànglia de l'Est, derrocat i assassinat. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va pujar al tron en 779 i regnà fins que fou destronat, en circumstàncies poc clares, per Offa de Mèrcia. Una llegenda diu que Etelbert havia anat a la cort d'Offa per demanar-li la mà de la seva filla Alfreda de Crowland|Alfreda, i que hi fou mort arran d'una conjura de la reina Cynethryth.

En morir, els reis de Mèrcia foren sobirans d'Ànglia Oriental durant trenta anys. Etelbert fou venerat com a sant màrtir al seu país, i se li atribuïren miracles i llegendes. A partir del segle XI comencem a trobar-ne hagiografies escrites. El centre de veneració principal, on n'hi havia les restes (desaparegudes al segle XVI) era la catedral de Hereford.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Etelbert II d'Ànglia de l'Est