Etelbert de Kent

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Etelbert».
Sant Etelbert de Kent

Escultura a la catedral de Canterbury
rei
Nom secular Æthelbert, Aibert, Edilbertus ("noble i brillant")
Naixement ca. 552
Regne de Kent (Anglaterra)
Defunció 24 de febrer de 616 o 618
Kent
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església ortodoxa, Església anglicana
Canonització Antiga
Festivitat 24 de febrer (catòlics); a Anglaterra, fins al 1969: 25 de febrer; 27 de maig (episcopalians); 9 de març (ortodoxos, equival al 24 de febrer del calendari julià; en anys de traspàs, el 8 de març)
Fets destacables Rei de Kent (ca. 590)
Iconografia Com a rei

Etelbert de Kent, també anomenat Ethelbert, Æthelbert, Aibert o Edilbertus (Kent?, ca. 552 - 24 de febrer de 616 o 618) fou un rei anglosaxó del regne de Kent entre 580 o 590 i la seva mort. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill d'Eormenric, el succeí com a rei, segons la Crònica anglosaxona. Gregori de Tours, que coneixia la reina Ingoberga (mare de Berta, esposa d'Etelbert), en parla com d'"un home de Kent", indicant que quan ell escriu la seva obra encara no era rei: probablement fou proclamat sobirà cap al 590.

Va intentar, infructuosament, fer-se amb els terres de Ceanwlin, rei del Wessex. Es casà amb Berta, filla del merovingi Caribert I, rei dels francs, assolint una aliança amb la principal potència europea del moment. La influència de Berta fou gran: ella i el seu capellà, Liuhard pogueren ésser causants que el rei convidés el papa Gregori el Gran que enviés a Anglaterra missioners per evangelitzar el regne. Així, Agustí de Canterbury i altres missioners anaren des de Roma a l'illa de Thanet en 597, on foren rebuts pel rei Etelbert sota una alzina: així, segons els costums cèltics, s'anul·lava la màgia que els cristians podien fer sobre el rei.

Una tradició diu que Agustí batejà el rei pocs dies després, però les fonts documentals, com una carta del papa a la reina Berta, indiquen que això no passà fins al 601. La missió, autoritzada pel rei, evangelitzà el país i en fundà l'església.

També Etelbert fou responsable de l'elaboració del primer codi legislatiu escrit d'un poble anglosaxó, que testimonia l'organització i centralització de l'Estat de Kent. Etelbert morí entre 616 i 618.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Pel seu paper en l'evangelització d'Anglaterra, fou canonitzat. La seva festivitat es fixà el 24 de febrer, aniversari de la seva mort; no obstant això, a Anglaterra s'ha celebrat un dia després, el 25 de febrer, per evitar-ne la coincidència amb la festivitat de Sant Maties apòstol, que antigament era el 24 de febrer.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Etelbert de Kent

Vegeu també[modifica | modifica el codi]