Etelstan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tomba del rei Etelstan

Etelstan (en anglès: Athelstan; en anglès antic: Æþelstan, Æðelstān o Æthelstan) (vers 89527 d'octubre de 939), va ser rei d'Anglaterra des del 924 fins a la seva mort. Els seus seus èxits polítics i militars li feren guanyar el sobrenom de el Gloriós.

Era el fill gran del rei Eduard el Vell i la seva primera esposa Egwina. Com que la seva mare era de condició social baixa, quan Eduard va accedir al tron la va repudiar i es tornà a casar amb Elfleda. Etelstan va ser enviada amb la seva tieta Æthelflæd, que governava a Mèrcia en nom del seu pare. Quan Eduard va morir, Etelstan va ser proclamat rei a Mèrcia, però trigà a obtenir el control a Wessex on els seus mig-germans Etelweard i Eduí tenien més suport.

Va promoure una política d'aliances polítiques amb les que va aconseguir expandir el seu poder a través de les Illes Britàniques. Un any després de la seva coronació va casar una de les seves germanes amb el rei víking Sihtric de Northúmbria, que a canvi es va declarar vassall seu i es va convertir al cristianisme. A la mort de Sithric el 927 Etelsatan es va moure ràpidament i es va apoderar de Northúmbria, convertint-se per primer rei que governava sobre la totalitat d'Anglaterra.

La Crònica Anglosaxona relata que d'entrada la resta dels reis de Gran Bretanya el van reconèixer com el monarca més poderós de l'illa, retent-li homenatge els reis Hywel de Cornualla, Constantí II d'Escòcia, Owain de Gwent, i Ealdred de Bamburgh.

Va obtenir èxits militars importants, principalment contra els víkings. La seva victòria més important, però, va ser la que obtingué a la batalla de Brunanburgh la tardor del 937 sobre una aliança liderada pel rei Constantí II d'Escòcia.

Va morir al palau de Gloucester l'any 939, als 44 anys. Tot i haver forjat moltes aliances a través dels matrimonis de les seves germanes, ell mateix no es va casar mai i no tingué descendència.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Etelstan