Etemenanki

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Etemenanki (El temple de la creació del cel i de la terra), era el nom d'un ziggurat dedicat a Marduk a la ciutat de Babilònia construït en el segle VI aC per la dinastia Caldea. Originalment de set pisos d'alçada. Actualment es conserven unes poques runes. Etemenanki, s'identifica amb la bíblica Torre de Babel.

Construcció[modifica | modifica el codi]

No es coneix exactament la data de construcció d'aquest ziggurat,probablement existia un primer ziggurat abans del regnat de Hammurabi (1728-1686 aC). Sobre ixa data de construcció només tenim referències indirectes, com ara el poema sobre la creació de Babilònia Enûma Elish, que és contemporani a Hammurabi i en el qual es relata la creació del món. Segons aquest poema el temple d'Esagila es va crear al mateix temps que el món, donat que Etemenanki formava part del mateix complex de temples que estaven dedicats al deu Marduk, es pot intuir que aquest ja estava construït en aquesta data. Tampoc no es coneix exactament la data de la construcció del complex però es pot deduir que es força anerior a aquest poema.

L'edifici va experimentar múltiples transformacions des de l'estructura original. La més important de totes aquestes la va portar a terme Nabopolassar després de la destrucció de la ciutat per Senaquerib l'any 689 aC, més tard Nabucodonosor II va fer importants reformes donant-li el seu aspecte definitiu, en aquest moment el zigurat comptava amb set pisos al dalt dels quals s'ubicava el temple pròpiament dit.

Referències[modifica | modifica el codi]

Esarhaddon un dels reconstructors d'Etemenki Babilònia, bronce (París, Louvre).

Trobem les primeres referències del temple a les tablilles d'Uruk. En elles es descriu que l'alçada de la torre era d'uns 91 metres i la base, quadrada, de 91 metres de costat. Les excavacions que Robert Koldewey va portar a terme a la ciutat de Babilònia des de 1913 van confirmar aquestes descripcions, tot i que l'estructura es trobava força deteriorada degut a que era construït amb totxos i materials relativament febles al pas del temps. Les excavacions van confirmar que l'accés al temple que es trobava a dalt de la torre es realitzava mitjançant unes llargues escales situades a la cara sud de la torre.

Demolició[modifica | modifica el codi]

L'any 331 aC, Alexandre el Gran va prendre Babilònia i va ordenar la reconstrucció d'Etemenanki; la qual va tornar a visitar a la tornada de les seves campanyes a l'est a Mesopotàmia l'any 323 aC,i va poder comprovar com les obres encara no havien començat. Aleshores va ordenar al seu exèrcit demolir per complet l'edifici per tal de reconstruir-lo totalment.

La mort d'Alexandre va significar l'aturada del porjecte. Les Cròniques de Babilònia i els Diaris Astronòmics recullen alguns intens posteriors de reconstruir el ziggurat Etemenanki, tots aquests intents sempre eren precedits de l'eliminació de les últimes restes de l'estructura original. Les Cròniques de les runes d'Esagila recullen que el rei seleúcida Antíoc I va decidir reconstruir l'edifici, desgraciadament va fer sevir elefants per tal de demolir les últimes restes de la torre, a l'igual que els anteriors intents aquest tampoc mai va veure el final. No s'hi coneixen referències posteriors d'Etemenanki, cosa que fa pensar que l'edifici va caure en l'oblit.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • A.R. George, "E-sangil and E-temen-anki, the Archetypal Cult-centre?" in: J. Renger, Babylon: Focus mesopotamischer Geschichte, Wiege früher Gelehrsamkeit, Mythos in der Moderne (1999 Saarbrücken)
  • Hansjörg Schmid, Der Tempelturm Etemenanki in Babylon (1995 Mainz)
  • J.Kilma "Sociedad y cultura en la antígua Mesopotamia" ed. Akal ISBN 978-84-7339-517-5

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]