Etheostoma chlorosomum

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Etheostoma chlorosomum

Manca una imatge

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Superordre: Acanthopterygii
Ordre: Perciformes
Subordre: Percoidei
Família: Percidae
Subfamília: Etheostomatinae
Gènere: Etheostoma
(Rafinesque, 1819)[1][2]
Espècie: E. chlorosomum
Nom binomial
Etheostoma chlorosomum
(Hay, 1881)[3]
Sinònims
  • Etheostoma chlorosoma (Hay, 1881)
  • Vaillantia chlorosoma (Hay, 1881)[4]

Etheostoma chlorosomum és una espècie de peix pertanyent a la família dels pèrcids.[5] Es troba a Amèrica del Nord: la conca del riu Mississippí des del sud de Minnesota fins a Louisiana. També és present des de la badia de Mobile (Alabama) fins a la conca del riu San Antonio (Texas).[6] Temps enrere també ocupava la conca del llac Michigan a Illinois.[7][8][9][10][11] Pot arribar a fer 6 cm de llargària màxima. És de color groc clar amb les aletes dorsal i caudal clapejades de marró. L'aleta anal té una espina i 7-9 radis tous. L'aleta dorsal té 8-10 espines i 10-11 radis tous. L'aleta caudal té 13-17 radis. La línia lateral incompleta.[7][12][13] És inofensiu per als humans.[7]

Ecologia[modifica | modifica el codi]

És un peix d'aigua dolça, bentopelàgic i de clima subtropical (44°N-29°N), el qual viu a llacs, pantans, rierols, aigües estancades i rius petits i mitjans de fons fangós (de vegades, també, de sorra).[14][7] Els adults mengen Hydropsychidae, Dytiscidae i larves de mosquit.[15] Les femelles, a l'abril o el maig i sempre que la temperatura sigui l'adequada, seleccionen els indrets on pondran els ous (entre 230 i 1.000), adherits al substrat i deixats sota la protecció del mascle. Les femelles generalment abandonen els ous a la recerca d'altres mascles per tornar a reproduir-se diverses vegades durant l'època de fresa.[16][13] És un peix petit i, per tant, una presa més que probable per a altres espècies més grosses de peixos. Durant la temporada no reproductiva és de color canyella clar amb taques marrons, la qual cosa li proporciona una certa protecció en camuflar-se contra el fons dels rierols i rius.[13]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rafinesque C. S., 1819. Prodrome de 70 nouveaux genres d'animaux découverts dans l'intérieur des États-Unis d'Amérique, durant l'année 1818. J. Phys. Chim. Hist. Nat. v. 88. 417-429.
  2. uBio (anglès)
  3. Hay, O. P., 1881. On a collection of fishes from eastern Mississippi. Proceedings of the United States National Museum v. 3 (núm. 179): 488-515.
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. Hassan-Williams, C. i T.H. Bonner, 2007. Texas freshwater fishes. Texas State University- San Marcos: Biology Department/ Aquatic Station.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 FishBase (anglès)
  8. Missouri Department of Conservation, 2008. Fish of Missouri. Missouri Department of Conservation.
  9. Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.
  10. Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174.
  11. Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991, Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.
  12. Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 432 p.
  13. 13,0 13,1 13,2 Animal Diversity Web (anglès)
  14. Page, L.M. i B.M. Burr, 1991.
  15. Etnier, D.A. i W.C. Starnes, 1993. The fishes of Tennessee. The University of Tennessee Press, Knoxville, Tennessee, Estats Units
  16. Page, L., 1983. Handbook of darters. T.F.H. Publications, Inc. USA. 271 p.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]