Etilè

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Etilè
EthyleneEthylene
General
Nom sistemàtic Etè
Fórmula molecular C2H4
Massa molecular 28.05 g/mol
Estat Gas sense color
Nombre CAS [74-85-1]
Propietats
Densitat i fase 1.178 g/l at 15 °C, gas
Solubilitat del gas en l'aigual 25 mL/100 mL (0 °C)
12 mL/100 mL (25 °C)[1]
Punt de fusió −169.1 °C
Punt d'ebullició −103.7 °C
Estructura
Forma molecular Plana
Moment dipolar Zero
Grup de simetria D2h
Informació termodinàmica
Entalpia de
formació
ΔfH°gas
+52.47 kJ/mol
Entropia molar
estàndard
S°gas
219.32 J·K−1·mol−1
Riscs
MSDS External MSDS
Classificació segons la UE Extremadament inflamable (F+)
NFPA 704
NFPA 704.svg
4
1
2
 
Frases-R R12, R67
Frases-S
Punt d'inflamabilitat Gas inflamable
Límit d'explosivitat 2.7–36.0%
Temperatura d'autoignició 490 °C
Informació complementària
Estructura i propietats n, εr, etc.
Informació termodinàmica Fases
Sòlid, líquid, gas
Informació espectral UV, RI, NMR, EM
Composts relacionats
Altres alcans Propè
Butè
Altres composts Età
Acetilè
Excepte en el cas que es digui el contrari, la informació es dóna
en les condicions estàndard (a 25 °C, 100 kPa)

L'etilè o etè és un compost químic orgànic consistent en dos àtoms de carboni enllaçats mitjançant un doble enllaç. És un dels productes químics més importants de la indústria química. Pertany als anomenats hidrocarburs alifàtics de la família dels alquens

Estructura[modifica | modifica el codi]

La molècula no pot rotar sobre el doble enllaç i tots els àtoms són en el mateix pla. L'angle entre dos enllaços carboni-hidrogen és de 117º, molt pròxim als 120º corresponents a una hibridació sp2.

Reactivitat química[modifica | modifica el codi]

La regió del doble enllaç és relativament rica en densitat electrònica (és un centre nucleòfil) i pot reaccionar amb electròfils (amb deficiència d'electrons) a través de reaccions d'addició. Mitjançant aquest tipus de reaccions es poden sintetitzar derivats halogenats.

També es pot addicionar aigua (reacció d'hidratació) per donar etanol; s'empra un àcid com l'àcid sulfúric o l'àcid fosfòric com a catalitzador. La reacció és reversible.

A altes pressions i amb un catalitzador metàl·lic (platí, rodi, níquel) es pot fer reaccionar amb hidrogen molecular per donar età.

Obtenció[modifica | modifica el codi]

La indústria petroquímica obté l'etilè a partir de la desintegració catalítica de naftes o gas natural.

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

La major part de l'etilè s'utilitza per a l'obtenció de polímers. Mitjançant reaccions de polimerització s'obté el polietilè d'alta densitat i el de baixa densitat. També s'obté dicloroetilè, intermedi per a la síntesi de clorur de vinil, que es polimeritza a clorur de polivinil, i altres hidrocarburs clorats. A més es pot fer reaccionar amb benzè per donar etilbenzè, que es pot polimeritzar donant lloc a poliestirè.

S'empra com a producte de partida d'altres polímers, com la síntesi del monòmer acetat de vinil per a l'obtenció d'acetat de polivinil o la síntesi d'etilenglicol (a través de l'intermedi òxid d'etilè) que amb àcid tereftàlic dóna tereftalat de polietilè.

L'etilenglicol també serveix com a anticongelant, i l'òxid d'etilè es pot fer servir per a la síntesi d'alguns èters glicòlics (per pintures o tensioactius) i altres productes.

L'etanol es pot obtenir mitjançant la hidratació de l'etilè i s'utilitza com a combustible o en la síntesi d'èsters etílics, dissolvents, i altres productes. També es poden obtenir, a través de la síntesi de propionaldehid, àcid propiònic i alcohol n-propílic. Per oxidació de l'etilè s'obté acetaldehid, el qual s'utilitza en la síntesi de n-butanol i àcid acètic.

L'etilè també es fa servir per provocar la maduració de la fruita, ja que és una hormona relacionada amb el creixement utilitzada per les plantes vasculars. Quan la poma podrida fa malbé el cove es deu a les emanacions d'etilè de la poma podrida que també afecta a la descomposició de la resta.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Etilè Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. The Merck Index" 13th Edition, Merck & Co, Whitehouse Station, NJ. 2001. ISBN 0-911910-13-1