Etiolació

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'Etiolació és un procés en el creixement de les plantes amb flors quan ho fan en condicions d'absència total o parcial de la llum.[1] Es caracteritza per presentar tiges llargues i febles; fulles més petites i esparses per tenir entrenusos més llargs; i un color groc pàl·lid (clorosi). Incrementa la probabilitat que la planta arribi a una font de llum, sovint ja des de sota terra, la fullaraca o l'ombra d'una planta competidora. Les puntes en creixement estan fortament atretes per la llum i s'allarguen cap ella. El color pàl·lid és el resultat per la pèrdua de la clorofil·la. La causa de l'allargament és per les auxines. Les auxines no són actives exposades a la llum; quan són actives estimulen la bomba de protons incrementa l'acidesa de la paret cel·lular i activa l'expansina (un enzim que trenca enllaços de l'estructura de la paret cel·lular) en la paret cel·lular) la qual cosa afebleix aquesta paret i permet que la cèl·lula s'expandeixi.[2]

Els cloroplasts que no han estan exposats a la llum es diuen etioplasts (vegeu també plastidis).

La Desetiolació, d'altra banda, és una sèrie de canvis fisiològics i bioquímics en el brot de la planta que experimenta en resposta a la llum solar. Amb aquests canvis la planta es prepara per a fer la fotosíntesi.[3]

Alguns dels canvis que ocorren inclouen:

  1. Inhibició de l'allargament de l'hipocòtil.
  2. Estimulació de l'expansió dels cotilèdons.
  3. Obertura del ganxo apical.
  4. Estimulació de la síntesi d'antocians.
  5. Estimulació del desenvolupament dels cloroplasts a partir dels etioplasts.

Aquests procés està regulat per l'exposició a diversos pigments fotoreceptors. El fitocrom A i el fitocrom B tots dos responen a un increment de la proporció de la regió de llum vermella a l'ultra roig quan el brot surt de la terra. El criptocrom 1 respon a l'increment de la proporció de la regió de la llum blava quan el brot arriba a la superfície. .[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Burgess, Jeremy. An Introduction to Plant Cell Development. CUP Archive, 1985, p. 55. ISBN 0-521-31611-1 [Consulta: 17 gener 2011]. 
  2. Purves, William K.; Sadava, David; Orians, Gordon H. Life: The Science of Biology. Volume III: Plants and Animals. Macmillan, 2004, p. 745 [Consulta: 17 gener 2011]. 
  3. "Biology 7th Edition" Campbell and Reece (2004)
  4. "Plant Physiology 4th Edition" Taiz and Zeiger (2006)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]