Etnocentrisme
Etnocentrisme és l'acte d'entendre, jutjar o avaluar un altre grup ètnic i/o cultura i/o grup social d'acord amb els estàndards i valors de la cultura o grup propis. També sol tenir el significat a priori de considerar el seu grup superior als altres grups.[1] Hi ha qui utilitza altres complements per al terme etnocentrisme i que l'allunyen de la definició que n'és pròpia:
- "Etnocentrisme religiós": per a referir-se al pensament que la pròpia creença religiosa és superior a les altres i, sovint, que les altres són faltes o dolentes.
- "Etnocentrisme invertit": considerar la pròpia cultura o grup ètnic com a inferior a d'altres i que resulta un obstacle per a la prosperitat o el desenvolupament personal.
- D'altres: lingüístic, educacional, etnocentrisme temporal o històric.
L'etnocentrisme pot ser un mecanisme que creï afecte, lleialtat o emocions cap a aquest grup, i se'n destaquen tota mena d'atributs per tal de sentir-se'n orgullós. Però també pot provocar exclusió; sobretot en temps de crisi econòmica, es busca la figura del cap de turc,[2] tenir un enemic comú uneix el grup; llavors, l'etnocentrisme acostuma a crear estereotips negatius dels altres grups i pot anar acompanyat de racisme i/o xenofòbia, discriminació, prejudicis, segregació.
L'etnocentrisme afecta les creences, però també pot influir la percepció, com prova el biaix interracial. Un posicionament filosòfic a la consideració de "superioritat" en l'etnocentrisme és el relativisme cultural.
Formes d'etnocentrisme són:
- Eurocentrisme, que fa la mirada del món a partir de l'experiència europea occidental.
- Sinocentrisme, que fa la Xina el centre del món.
Referències
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Etnocentrisme |