Samuel Eto'o

Samuel Eto'o
Informació personal
Nom complet	Samuel Eto'o Fils
Sobrenoms	La pantera negra El lleó indomable
Data de naixement	10 de març del 1981
Lloc de naixement	Nkon (Camerun)
Alçada	1,80 m.
Pes	75 kg
Equip
Equip actual	Anzhi Makhachkala
Número	9
Posició	Davanter
Equips juvenils
?-1996 1996-1997	Kadji Sports Academy Real Madrid Castilla
Equips professionals
Anys	Equip	PJ (gols)
1997-1998 1998-1999 1998-1999 1999-2000 1999-2004 2004-2009 2009-2011 2011-	CD Leganés Real Madrid RCD Espanyol Real Madrid Reial Mallorca FC Barcelona Inter de Milà Anzhi Makhachkala	28 (3) 1 (1) 1 (0) 1 (2) 133 (54) 144 (108) 67 (33)
Selecció nacional
1996-	Camerun	60 (24)
1 Partits jugats i gols només a la Lliga.

Samuel Eto'o Fils (Nkon, Yaoundé, Camerun, 10 de març del 1981) és un futbolista camerunès d'ètnia bamoun amb nacionalitat espanyola. Actualment juga de davanter a l'Anzhi Makhachkala i a la selecció de futbol del Camerun. Se'l considera un jugador llegendari en la història del FC Barcelona, on figura com a quart màxim golejador en partit oficial en la història del club.

Biografia

Samuel Eto'o és el fill d'un comptable d'una constructora que es va traslladar des de Douala a Yaoundé, la capital del país. Va néixer a Nkon, un poblat molt proper a la ciutat. Quan tenia 2 anys, la família es va traslladar a viure a Yaoundé i quan en va fer 6, se'n va tornar a Douala.

La seva arribada a la Lliga espanyola

La trajectòria de Samuel Eto'o Fils es caracteritza per la seva precocitat i per la seva contundència. Amb unes condicions físiques excepcionals, el davanter camerunès ja va fer el salt al futbol europeu ben aviat, en la temporada 1997-98, quan el Real Madrid va contractar-lo i va cedir-lo al Leganés (2a Divisió) quan només tenia 16 anys. Amb 17 anys i 3 mesos, ja va ser el jugador més jove del Mundial de França 98. Era l'únic dels 704 inscrits en la competició que havia nascut els anys vuitanta.

Després del seu pas pel Leganés, va tornar al Real Madrid dirigit per Guus Hiddink, que el va integrar al primer equip. Però finalment, com que no jugava, va ser cedit al RCD Espanyol de Barcelona (1998-99), entrenat per Miguel Ángel Brindisi, amb qui tampoc hi va haver química, fins al punt que Eto'o no va arribar a jugar cap partit de Lliga.

La temporada 1999-00 va tornar de nou al Real Madrid, aleshores entrenat per John Benjamin Toshack, qui va aconsellar que fos cedit, aquesta vegada al RCD Mallorca, on va aterrar el 19 de febrer de 2000 i on va militar durant quatre temporades. En aquesta etapa, el club mallorquí compartia els drets sobre el jugador amb el Real Madrid. Com a jugador mallorquinista es va convertir en el màxim golejador de l'entitat balear en tota la seva història a la Lliga, amb 54 gols.

El Reial Madrid, la presidència del qual havia guanyat Florentino Pérez, va intentar vendre'l per 7 milions d'euros el Deportivo de La Corunya, però Eto'o s'hi va negar i va restar de nou cedit al Mallorca, després de guanyar la medalla d'or en els Jocs Olímpics de Sydney amb la selecció del seu país, davant d'Espanya.

La temporada 2001-2002, amb Luis Aragonés com a entrenador, va jugar 33 partits, va marcar 13 gols i el Mallorca va disputar la primera fase de la Champions League. En la següent, però, amb aragonès a l'Atlètic de Madrid, Eto'o, que es va deixar portar pel seu temperament, va viure un any negatiu, amb targetes i expulsions.

El 2003, però, va conquerir la Copa del Rei, amb un gran partit a la final (va marcar 2 dels 3 gols que va encaixar el Recreativo de Huelva). A més, en aquesta temporada 2002-2003, va recuperar l'olfacte golejador i va marcar 15 gols a la Lliga i 5 a la Copa. Tot i que ell volia anar a un equip més important, va jugar una temporada més en l'equip balear, amb Aragonés, que els va salvar del descens gràcies als 9 gols que Eto'o va marcar en els vuit últims partits. Aquell any va guanyar la seva primera Pilota d'Or d'Àfrica, guardó que reeditaria el 2004.

Davanter del FC Barcelona

Arriba al Barça l'estiu del 2004 després d'unes llargues negociacions amb el RCD Mallorca i Real Madrid i del pagament d'un traspàs de 24 milions d'euros. Amb la seva arribada, Eto'o es converteix en el primer jugador camerunès de la història del FC Barcelona.

El seu primer any al Barça va significar la seva primera Lliga, competint en popularitat amb el "mediàtic" Ronaldinho. Eto'o, als seus vint-i-quatre anys, tenia ja, a més de dues Pilotes d'Or africanes, un envejable palmarès, amb dues Copes d'Àfrica (2000 i 2002), un or olímpic, una Copa del Rei amb el Mallorca i una Lliga amb el Barça.

Durant la Lliga es va comportar com una persona madura i no es va extralimitar amb els àrbitres ni amb els rivals, com solia ser habitual en ell i com va passar en la celebració del títol, quan va tenir una polèmica sortida de to en referir al Real Madrid. Tot i que es va retractar de les seves paraules, el Comitè de Competició li va imposar una multa de 12.000 euros.

El seu gran objectiu era ser Pichichi, però a Eto'o no li van atribuir un dels gols que ell i l'àrbitre van comptabilitzar i es va quedar a un d'igualar al que finalment seria màxim golejador, l'uruguaià del Vila-real Diego Forlán.

Tot i repetir una i altra vegada que al Barça era feliç, dues setmanes abans d'acabar la temporada ja va reivindicar una millora de contracte, convençut que anava a ser Pitxitxi i Bota d'Or, però en els dos últims partits no va veure porta i fins i tot va fallar un penal, desequilibrat per l'ansietat. Tot i així, la directiva va escoltar les seves demandes i li va millorar el contracte, ampliant-lo fins l'any 2010, com es faria amb Deco i Ronaldinho.

L'any 2005 va obtenir el premi del Fifa World Player al tercer millor jugador del món i durant aquella mateixa temporada va aconseguir el Pichichi de la lliga espanyola en anotar 26 gols. A nivell col·lectiu, el Barça va ser campió de la lliga espanyola i de la Champions League.

La següent temporada va ser l'altra cara de la moneda: Eto'o, a causa d'una lesió, es va perdre la primera meitat de la temporada i el seu equip va patir una sequera total de títols, deixant escapar la lliga en les darreres jornades.

El 28 de setembre del 2006 es lesiona de gravetat jugant un partit de Champions League davant el Werder Bremen i causa baixa amb l'equip català per als cinc mesos següents. El 25 de febrer del 2007, torna a jugar com a titular marcant un gol, fent respirar una altra vegada l'optimisme al camp del Barça.

Durant l'estiu del 2008 es produeix el canvi de l'entrenador al primer equip del FC Barcelona (Frank Rijkard és substituït per Josep Guardiola) i es pren la decisió de procedir a una renovació de les figures més destacades de l'equip, donat el pobre rendiment dels últims dos anys (Ronaldinho és transferit a l'AC Milan i Deco al Chelsea FC). Samuel Eto'o és assenyalat inicialment pel nou entrenador com a candidat a ser transferit i el club comença els contactes tant per aconseguir el seu traspàs com per a la seva substitució. Tanmateix, va passant l'estiu i finalment no es concreta la sortida del jugador camerunès, a la vegada que es posa de relleu la disposició del nou entrenador de comptar amb ell per a la temporada següent i la del jugador a implicar-se amb la nova etapa de l'equip.

Finalment, l'estiu del 2009 marxa del Futbol Club Barcelona amb destinació Milà per jugar amb l'Inter. L'acord entre ambdós clubs suposa la transferència del jugador suec Zlatan Ibrahimovic al Barça, a més del pagament de 45 milions d'euros al club llombard.

Eto'o és internacional absolut amb la selecció de Camerun, de la qual n'és un dels seus principals referents, tant a nivell esportiu com simbòlic.

El vessant humà de Samuel Eto'o

Al seu país, on és més popular que el mateix president, hi ha una escola de futbol apadrinada per Eto'o, l'École de Football des Brasseries du Cameroun, inaugurada pel president Joan Laporta i un centre de formació que també compta amb el patrocini de Samuel, la Kadji Sport Academy. Gràcies també a la seva fama, funcionen a ple rendiment una penya oficial anomenada Association des Supporters F. C. Barcelona i una altra a la Universitat de Douala, la població on es va criar el futbolista. A més, es publica una revista mensual, Etoogol, que segueix la trajectòria del capità de la selecció camerunesa.

Eto'o dedica tot el temps que pot a la seva esposa, Georgette i als seus dos fills, Maella i Étienne, que vol seguir els seus passos, i manté contacte habitual amb el que ell anomena "el meu germà Blanc", el davanter Albert Luque, qui el va ajudar molt quan ambdós militaven a les files del RCD Mallorca. Implicat en causes solidàries, el seu objectiu és convertir-se en el número 1 del món, no només com a futbolista, sinó també en la seva lluita contra el racisme i en l'ajuda als nens desemparats d'Àfrica.

Té dos germans també futbolistes, David i Etienne Eto'o.

Trajectòria professional a nivell de club

Estadístiques de la seva carrera

Club	Temporada	Lliga		Copa		Europa		Total
		Partits	Gols	Partits	Gols	Partits	Gols	Partits	Gols
CD Leganés	1997–98	28	3	2	1	-	-	30	4
	Total	28	3	2	1	-	-	30	4
Real Madrid	1998–99	1	1	0	0	0	0	1	1
	Total	1	1	0	0	0	0	1	1
RCD Espanyol	1998–99	1	0	0	0	-	-	1	0
	Total	1	0	0	0	-	-	1	0
Real Madrid	1999–00	1	2	0	0	3	0	4	2
	Total	1	2	0	0	3	0	4	2
Real Mallorca	1999–00	13	6	0	0	-	-	13	6
	2000–01	28	11	5	2	-	-	33	13
	2001–02	30	6	1	1	9	3	40	10
	2002–03	30	14	6	5	-	-	36	19
	2003–04	32	17	2	0	7	4	41	21
	Total	133	54	14	8	16	7	163	69
FC Barcelona
	2004–05	37	25	1	0	7	4	45	29
	2005–06	34	26	2	2	11	6	48	34
	2006–07	19	11	4	1	4	1	27	13
	2007–08	18	16	2	1	7	1	27	18
	2008–09	36	30	4	0	12	6	53	36
	Total	144	108	13	4	41	18	200	130
Total carrera		308	167	29	13	60	25	397	205
Actualitzat el 30 de maig del 2009

Títols

Campionats nacionals

• 3 Lligues espanyoles (FC Barcelona, 2004-05, 2005-06 i 2008-09)
• 2 Supercopes d'Espanya (FC Barcelona, 2005 i 2006)
• 2 Copes del Rei (Reial Mallorca, 2002-03 i FC Barcelona, 2008-09)
• 2 Copa Catalunya (FC Barcelona, 2004-05 i 2006-2007)
• 1 Coppa Italia (Inter de Milà, 2009-10)
• 1 Lliga italiana (Inter de Milà, 2009-10)

Copes internacionals

• 1 Copa Intercontinental (Real Madrid, 1998)
• 1 Campionat del Món de Clubs (Inter de Milà, 2010)
• 2 Copa Africana de Nacions (Selecció del Camerun, 2000 i 2002)
• 1 Medalla d'or de Futbol als Jocs Olímpics d'estiu del 2000 (Selecció del Camerun)
• 4 Lligues de Campions (Real Madrid, 1999-00), (FC Barcelona, 2005-06, 2008-09), (Inter de Milà, 2009-10).

Medaller
Jocs Olímpics
Futbol
Or	Sydney 2000	futbol masculí

Distincions individuals

• Elegit millor davanter de la Lliga de Campions 2005-2006, per la UEFA.
• Elegit millor Futbolista africà de l'any durant quatre anys: 2003, 2004, 2005 i 2010, per davant de jugadors com Drogba o Essien.
• Pichichi de la lliga en 1 ocasió (Temporada 2005-2006).
• Tercer golejador europeu el 2006.
• Tercer millor jugador del món la temporada 2005-2006, per la FIFA.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Samuel Eto'o

«samuel-etoo». FotoFootball.com p. .

• Biografia a UEFA.com (anglès)
• Selecció dels millors gols