Ettore Bastianini

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ettore Bastianini

Placa recordatòria en la casa on va néixer Ettore Bastianini
Naixement Ettore Bastianini
14 de setembre de 1922
Siena, Toscana
Mort 25 de novembre de 1967
Sirmione, Brèscia
Nacionalitat Itàlia Itàlia
Ocupació Baríton

Ettore Bastianini (Siena, Toscana, 14 de setembre de 1922 - Sirmione, Brèscia, 25 de novembre de 1967) fou un baríton italià.

Després d'una primera dedicació a l'esport, s'orientà envers el cant i el 1945 debuta com a baix a Ravenna en el paper de Colline de La bohème. El 1948, debutà en La Scala de Milà, on aviat cridà l'atenció pel seu sòlid timbre; envers l'any 1952, canvià de registre i a partir de llavors es distingí encara més com a baríton.

Per la temporada 1953-1954, cantà La traviata i Il trovatore en el Metropolitan de Nova York, el que suposà la seva consagració com a gran cantant internacional. El 1956, tornà La Scala envoltat en una aura d'èxits. Cantà Un ballo in maschera, i en la temporada següent interpretà Nabucco i Il pirata. Tornà el 1958-1959 amb Ernani i un any més tard amb el celebre Poliuto al costat de Maria Callas i Franco Corelli.

El seu prestigi fou enorme per la força de la seva veu, no gaire atenta a matisos però sí a imposar-se en escena amb un timbre admirable i poderós, prestigi el qual tardà molts anys ha esvair-se entre els aficionats i que li obrí les portes dels estudis discogràfics.

Fou diagnosticat amb càncer de gola en 1962 però seguí actuant. Les seves actuacions anaren perdent qualitat i el 1965 fou xiulat durat una funció de la Tosca. Un tumor al cervell posà fi a la seva carrera a finals de 1965, morint dos anys més tard. En la seva ciutat de Siena li posaren el seu nom a un carrer.

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ettore Bastianini Modifica l'enllaç a Wikidata