Ettore Bastianini
| Ettore Bastianini | |
|---|---|
 Placa recordatòria en la casa on va néixer Ettore Bastianini |
|
| Naixement | Ettore Bastianini 14 de setembre de 1922 Siena, Toscana |
| Defunció | 25 de novembre de 1967 Sirmione, Brèscia |
| Nacionalitat |  Itàlia |
| Ocupació | Baríton |
Ettore Bastianini (Siena, Toscana, 14 de setembre de 1922 - Sirmione, Brèscia, 25 de novembre de 1967) fou un baríton italià.
Després d'una primera dedicació a l'esport, s'orientà envers el cant i el 1945 debuta com a Baix (veu)baix a Ravenna en el paper de Colline de La bohème. El 1948, debutà en La Scala de Milà, on aviat cridà l'atenció pel seu solid timbre; envers l'any 1952, canvià de registre i a partir de llavors es distingí encara més com a baríton.
Per la temporada 1953-1954, cantà La traviata i Il trovatore en el Metropolitan de Nova York, el que suposà la seva consagració com a gran cantant internacional. El 1956, tornà La Scala envoltat en una aura d'èxits. Cantà Un ballo in maschera, i en la temporada següent interpretà Nabucco i Il pirata. Tornà el 1958-1959 amb Ernani i un any més tard amb el celebre Poliuto al costat de Maria Callas i Franco Corelli.
El seu prestigi fou enorme per la força de la seva veu, no gaire atenta a matisos però sí a imposar-se en escena amb un timbre admirable i poderós, prestigi el qual tardà molts anys ha esvair-se entre els aficionats i que li obrí les portes dels estudis discogràfics.
Fou diagnosticat amb càncer de gola en 1962 però seguí actuant. Les seves actuacions anaren perdent qualitat i el 1965 fou xiulat durat una funció de la Tosca. Un tumor al cervell posà fi a la seva carrera a finals de 1965, morint dos anys més tard. En la seva ciutat de Siena li posaren el seu nom a un carrer.
Discografia seleccionada [modifica]
- Donizetti: Poliuto amb Corelli, Callas, Zaccaria i l'Orquestra del Teatro alla Scala di Milano, dirigida per Antonino Votto.
- Giacomo Puccini: La bohème, amb Bergonzi, Tebaldi, Cesare, Siepi, Corena, D'Angelo i l'Orchestra dell'Accademia di Santa Cecilia dirigida per Tullio Serafin
- Giuseppe Verdi: La forza del destino amb Del Monaco, Tebaldi, Siepi, Corena, Simionato i l'Orchestra dell'Accademia di Santa cecilia dirigida per Francesco Molinari-Pradelli
- Giuseppe Verdi: La traviata, amb Callas, Di Stefano i l'Orchestra del Teatro alla Scala di Milano dirigida per Carlo Maria Giulini
- Giuseppe Verdi: Il trovatore, amb Corelli, Price, Simionato, Zaccaria i la Wiener Philarmoniker dirigida per Herbert von Karajan
Bibliografia [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ettore Bastianini |
- La Discoteca Ideal de Intérpretes, pàgs. 44-45 d'Enciclopedias Planeta ISBN 84-08-02160-5
