Eucaliptus blau

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Eucaliptus
E. globulus
E. globulus

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Myrtales
Família: Myrtaceae
Gènere: Eucalyptus
Espècie: E.globulus
Nom binomial
Eucalyptus globulus
Labill.., 1800.[1]
Sinònims

L'eucaliptus blau (Eucalyptus globulus) és un arbre de la família de les mirtàcies originari del sud-est d'Austràlia, tot i que, actualment, es cultiva extensament fora de la seva regió original, ja que ha estat exportat per a la jardineria i la repoblació forestal. En català, l'eucaliptus es coneix també amb els noms d'eucaliptus blau de Tasmània, arbre de la salut, eucaliptus de llei o eucaliptus ver.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Distribució mundial[modifica | modifica el codi]

L'Eucalyptus globulus és originari d'Austràlia i Tasmània però la seva distribució s'ha estès per Amèrica del Sud, Europa, Àfrica, Estats Units, Nova Zelanda i Àsia[1] on arriba a competir ecològicament amb les espècies autòctones.

Fora del seu habitat original, la reforestació monocultural amb eucaliptus blau va adverar-se problemàtica pel seu efecte negatiu sobre la biodiversitat. Tot i créixer molt ràpidament, apobreix el terra i el metabolisme hídric.[2] Als Països Catalans són principalment les suredes tradicionals que són amenaçades.[3]

Distribució al principat[modifica | modifica el codi]

Es distribueix per tota la conca mediterrània. A Catalunya, les plantacions d'eucaliptus es concentren al Baix Empordà, el Delta de l'Ebre, el Gironès i la Selva.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Prefereix sòls lleugerament àcids i zones fresques i humides. No resisteix el fred intens i és una mica sensible a les sequeres perllongades. S'ha cultivat intensament per eliminar la humitat en zones pantanoses. Floreix al setembre - octubre.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Eucalyptus, prové del grec = ben i kalyptós = cobrir, que fa referència al opercle que tanca el calze en la flor.[4] Globulus significa arrodonit, referint-se probablement a la flor o al fruit.

Descripció[modifica | modifica el codi]

És un arbre dioic, de 30 a 35 metres d'alçada que pot arribar a mesurar 100 m en el seu hàbitat natural.[5] Rel axonomorfa amb les tiges blanquinoses. Els eucaliptus tenen una escorça (ritidoma) que es desprèn a tires i deixa el tronc llis i de colors clars en els exemplars adults. Les fulles presenten dimorfisme, són coriàcies, falciformes i perennes. La seva forma varia segons l'edat de la branca. Per una banda, les fulles de les branques joves són ovalades, oposades, sense pecíol (sèssils), de base cordada, de color gris - blavós, d'uns 7-16 cm de longitud per 4-8 cm d'amplada i erectes (miren amunt). Les fulles de branques adultes són alternes, peciolades, asimètriques, falciformes o ovalades, rarament erectes. Mesuren uns 10-13 cm de longitud i 3-4 cm d'ample. La seva textura és una mica coriàcies, són de color verd fosc, amb la nervació marcada, i pèndules (miren avall). Les fulles es disposen en un pla vertical, de manera que reben la llum de manera igual pels dos costats i no s'hi pot distingir l'anvers del revers. Tant unes com les altres tenen les característiques glàndules secretores en el mesòfil, que són visibles a contrallum com a punts més clars. Les inflorescències són solitàries o en grups de 2-3, a les aixelles de les branques superiors. Les flors són hermafrodites, solitàries sobre un peduncle curt. Són grans (fins a 3 cm de diàmetre), sense sèpals. Els pètals estan soldats (gamosèpals) formant una estructura semiesfèrica que es desprèn deixant al descobert nombrosos estams torts cap a l'interior. El calze i corol·la es troben fusionats formant un receptacle (opercle) llenyós. L'androceu està constituït per nombrosos estams molt sobresortits i d'un color vermell intens. Gineceu amb ovari ínfer o seminífer. Els fruits són càpsules llenyoses, incrustades en el calze, de 4-5 valves, campaniformes, de color glauc i cobertes d'una pols blanquinosa. Les seves dimensions són d'aproximadament 1.4 a 2.4 cm de diàmetre, i contenen nombroses llavors, tot i que només en maduren una o dues de cada valva, són petites i de diferents formes i colors.

Part utilitzada (droga)[modifica | modifica el codi]

La droga (Eucalypti folium) està formada per les fulles de les branques adultes i els fruits (olis essencials).

Farmacologia[modifica | modifica el codi]

Composició química[modifica | modifica el codi]

  • Olis essencials (1-3.5%). El seu principal constituent és el cineol o eucaliptol (èter òxid terpènic). Conté també: terpineol, carburs terpènics (alfapinè), alcohols alifàtics i sesquiterpens (eudesmol), aldehids (butírics, valeriànic, caproic) i cetones. També conté en un 2.8% eucaliptina que té un efecte bacteriostàtic.
  • Tanins (substància detoxificant)en un 11%.
  • Flavonoides.
  • Heteròsids del quercetol i un heteròsid fenòlic complex, el caliptòsid.
  • Àcids fenòlics (gàl·lic, cafeic, ferúlic).
  • Resina i un principi amarg.
  • Triterpens. Àcid ursòlic.
  • Floroglucinols. Euglobals.

Accions farmacològiques[modifica | modifica el codi]

  • Antisèptic de vies respiratòries i urinàries, ja que s'elimina la seva essència a nivell pulmonar i pel ronyó.
  • Analgèsic
  • Antiinflamatori
  • Antitussigen
  • Expectorant, mucolític i antiespasmòdic. L'eucaliptol produeix un efecte beneficiós a nivell bronquial. Primer actua directament sobre l'epiteli bronquial, produint un efecte irritant i augmentant les secrecions bronquialvelars. A més a més augmenta l'activitat des cilis bronquials i fa les secrecions bronquialvelars més fluides. Finalment produeix una relaxació del múscul bronquial llis.
  • Hipoglucemiant
  • Sedant
  • Vermífug (contra els cucs intestinals)
  • Antibiòtic (específic per toxina tetànica, diftèrica, bacteris Gram +, pel seu contingut en essència i taní).
  • Antifúngic
  • En ús extern és balsàmic, cicatritzant, astringent.

Ús medicinal[modifica | modifica el codi]

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

L'eucaliptus acostuma a ser ben tolerat, i només en ocasions especials pot produir reaccions adverses. Aquestes poden ser: digestives (nàusees, vòmits o diarrees), neurològiques/psicològiques. Pot ser neurotòxic per accelerar el metabolisme hepàtic d'alguns anestèsics, analgèsics i tranquil·litzants. El seu oli essencial no pot ser aplicat directament sobre la cara de nens petits o lactants. Es considera que la ingestió de 30 ml del seu oli essencial és letal. Els símptomes tòxics són ràpids: dolor abdominal, vòmits espontanis, problemes respiratoris, depressió respiratòria, taquicàrdia, convulsions i deliri. No es recomana prendre'l durant l'embaràs i la lactància.

Contraindicacions[modifica | modifica el codi]

Degudes al seu oli essencial:

  • pot reduir l'efecte d'altres medicaments
  • està contraindicat en cas d'inflamacions gastrointestinals, de les vies biliars o insuficiència hepàtica
  • pot estimular els enzims hepàtics del fetus, per això no s'aconsella durant l'embaràs ni la lactància sense supervisió mèdica.[6]

Preparacions[modifica | modifica el codi]

  • Fulles: infusió al 3% (30 g/litre); es deixa reposar algunes hores.
  • Inhalació: es recomana duplicar la dosis de la infusió (60 g/litre).
  • Pols de les fulles: fins a 10 grams diaris; es poden ingerir com a cigarretes antiasmàtiques.
  • Extracte fluid: 1-4 g diaris.
  • Extracte blanc: 0.35-0.5 g diaris.
  • Olis essencials: 10 gotes en una tassa de tisana.
  • Eucaliptol: 5 gotes per dosi.
  • Solució antisèptica (via externa): 20-30 cc d'oli essencial en 1 litre d'aigua tèbia.

Història[modifica | modifica el codi]

Els colons australians el van anomenar "arbre de la goma blava", perquè segrega una substància resinosa. L'eucaliptus va ser descobert a la costa sud-est de Tasmània el 1792-93 per Jacques-Julien Houton Labillardière (1755-1834) i descrit per ell el 1799. El 27 de novembre de 1962 va ser proclamat com a emblema floral de Tasmània.

La seva introducció en la medicina va ser deguda al baró Ferdinand von Müller, director del jardí botànic de Melbourne (1857-1873). Ell va suggerir que l'oli essencial de l'eucaliptus podia ser utilitzat com a desinfectant en les zones afectades per febres. S'ha utilitzat també per assecar la humitat del terra i així evitar la proliferació d'insectes nocius que produeixen la malària. Actualment, el seu cultiu extensiu presenta fins i tot problemes ecològics, ja que el seu ràpid creixement pot arribar a alterar la flora autòctona.

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «GRIN, Taxonomy for Plants» (en anglès). Estats Units: Agricultural Research Service, Department of Agriculture..
  2. Ana Ivania Alves Fonseca, Lucas dos Reis Teixeira, Vanessa Fonseca, O cerrado no contexto do desenvolvimento da monocultura de eucalipto, Universidade Estadual de Montes Claros e Universidade Estadual Paulista, Instituto Superior de Educação de Montes Claros, 28 d'octubre 2008
  3. Juan Piqueras Haba (redacció), «Taps naturals o sintètics? », El renaixement del vi en el segle XXI, Mètode, pàgina 44 (N°29)
  4. Berdonces, Josep Lluís. Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Ed. Tikal. Madrid, 1998. ISBN 843058496X. 
  5. Giant Trees Consultative Committee
  6. IDBEBE - Grossesse et Accouchement

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Berdonces, Josep Lluís. Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Ed. Tikal. Madrid, 1998. ISBN 843058496X. 
  • Cañigueral, Salvador; Vila, Roser; Wichtl, Max. Plantas medicinales y drogas vegetales : para infusión y tisana : un manual de base científica para farmacéuticos y médicos. Milan : OEMF International, 1998. ISBN 88-7076-216-5
  • Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos. Catálogo de plantas medicinales. Colección Consejo Plus 2009. CGCOF. Madrid, 2009. ISBN 2910010541388. 
  • Duke, James A. Handbook of medicinal herbs, 2a edició. Boca Raton [Fla.] [etc.] : CRC Press, cop. 2002. ISBN 0-8493-1284-1 (cart.)
  • Vanaclocha, Bernat; Cañigueral, Salvador. Fitoterapia: vademecum de prescripción. 4a Eed. Editorial Masson, Barcelona, 2003. ISBN 9788445812204. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • Castroviejo et al. «Flora Iberica (1980-2009)». Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. [Consulta: 26/04/2009].