Eucalyptus gracilis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuEucalyptus gracilis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN133380112 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreMyrtales
FamíliaMyrtaceae
TribuEucalypteae
GènereEucalyptus
EspècieEucalyptus gracilis Modifica el valor a Wikidata
F.Muell.
Nomenclatura
Sinònims
  • Eucalyptus calycogona var. gracilis (F.Muell.) Maiden
  • Eucalyptus gracilis var. breviflora Benth.
  • Eucalyptus gracilis var. erecta Blakely
  • Eucalyptus gracilis var. viminea Blakely.[1][2]

Eucalyptus gracilis és una espècie de planta de la família de les Mirtàcies, endèmica del central Wheatbelt d'Austràlia Occidental, és una espècie bastant comuna en les regions meridionals, formant part de les comunitats mallee de les terres roges sorrenques i argiloses del sud d'Austràlia. La seva fusta és molt utilitzada com a llenya l'ús de la qual s'ha vist limitada en l'actualitat. De totes maneres és un arbre bon productor de mel i nèctar en èpoques favorables. El nom de l'espècie o l'epítet específic llatí "gracilis" significa esvelt i fa referència a les fulles les quals són primes i esveltes.

Descripció[modifica]

Port[modifica]

Aquests arbres sel's coneix amb el nom de mallee que significa eucaliptus australià de creixement baix però espés, que normalment té diverses tiges primes. L'escorça és de color gris fosc a gris-negre, escamosa ja que es pot anar desprenent en tires fines. Mesura fins a 8 metres d'alçada. Forma un lignotuber, un creixement llenyós arrodonit en o per sota del nivell del sòl en alguns arbustos i arbres que creixen en àrees subjectes a incendis o la sequera, que conté una massa dels brots i les reserves de nutrients. Els branquillons presenten glàndules oleíferes a la medul·la. La medul·la és la part més interna del cilindre central de les tiges i de les arrels.[3]

Fulles[modifica]

Les fulles juvenils sempre són peciolades. Oposades cada tres nodes, llavors alternades. De forma són ovades, i tenen unes mides de 5 a 10 cm de llarg, 10-15 mm d'ample; la base és cònica o truncada a arrodonida. Són de color blau-verd a lleugerament glauc. Les fulles en l'adult són alternes, els pecíols tenen unes mides d'uns 0,8-2 cm de llarg; són de forma lanceolada, 6-12 cm de llarg, 1-2,2 cm d'ample, s'estrenyen cap a la base del pecíol, amb el marge sencer i un àpex punxegut, verd, presenten una reticulació de moderada a densa, amb glàndules oleíferes aïllades. Les fulles adultes són de color verd brillant. Sovint es fan visibles un spunt negres els quals són les sortides de les glàndules d'oli.

Inflorescències[modifica]

Són raïms axil·lars de 7, amb flors de color blanc cremós. Els rovells són curts i arrodonits. Cicatrius estipulars presents. Els fruits són de mides 4-5 x 4-5 mm; amb la llanda prima: vora exterior, generalment circular i amb freqüència elevada, en Eucalyptus en general es refereix a la vora superior de la fruita.

Taxonomia[modifica]

Eucalyptus gracilis va ser descrita per Mueller, Ferdinand Jacob Heinrich von i publicada a Transactions and Proceedings of the Victorian Institute for the Advancement of Science 1: 35. 1855. (Trans. & Proc. Victorian Inst. Advancem. Sci.).[4]

Etimologia[modifica]

  • Eucalyptus: prové del grec kaliptos, "cobert", i el prefix eu-, "bé", en referència a l'estructura llenyosa que cobreix i dona protecció a les seves flors.[5]
  • gracilis: epítet llatí que significa "esbelt", referent a les fulles primes i esbeltes.

Referències[modifica]

  1. «Eucalyptus gracilis a EOL» (en anglès). [Consulta: 6 maig 2015].
  2. «Eucalyptus gracilis a The Plant List» (en anglès). [Consulta: 6 maig 2015].
  3. [enllaç sense format] http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0087227
  4. «Eucalyptus gracilis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 6 maig 2015].
  5. Eucalyptus a Etymonline.

Bibliografia[modifica]

  • Australian Cultivar Registration Authority, (1977) Australian Wildflower Cultivars. Australian Plants 9(70): 80
  • Wrigley, J. & Fagg, M., (2003) Australian Native Plants: cultivation, use in landscaping and propagation Edn. 5: 535
  • Elliot, R., (2008) Australian Plants for gardens in the sun: 124 - 125 (photo)
  • Philip Moore, (2005), A Guide to PLANTS of Inland Australia. pàg 171 ISBN 1 876334 86 X

Enllaços externs[modifica]