Euclides

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Euclides (desambiguació)».
Euclides
Euclides en el quadre L'escola d'Atenes de Raffaello Sanzio
Euclides en el quadre L'escola d'Atenes de Raffaello Sanzio
Naixement Floruit el 300 aC
Mort Desconegut
Residència Alexandria, Antic Egipte
Camp Matemàtiques
Treball(s) Geometria euclidiana, Elements d'Euclides

Euclides (en grec: Εὐκλείδης), també conegut com a Euclides d'Alexandria (floruit el 300 aC)[1] fou un matemàtic grec, conegut en el dia d'avui com "el pare de la geometria".[2] Va ser actiu a Alexandria (Egipte) en temps de Ptolemeu I Sòter (323 – 283 aC).[3] Fou el fundador de l'escola de matemàtiques de la ciutat.[4]

El seu treball més famós fou els Elements, considerat sovint el llibre de text de més èxit de la història de les matemàtiques.[5][6] S'hi dedueixen les propietats dels objectes geomètrics i dels nombres naturals a partir d'un petit conjunt d'axiomes.[7] Aquesta obra, un dels més antics tractats coneguts que presenten de manera sistemàtica, amb demostracions, un ampli conjunt de teoremes sobre la geometria i l'aritmètica teòrica, ha conegut centenars d'edicions en totes les llengües i els seus temes resten a la base de l'ensenyament de les matemàtiques al nivell secundari a nombrosos països. Del nom d'Euclides, deriven en particular el algoritme d'Euclides, la geometria euclidiana (i Geometria no euclidiana), la divisió euclidiana. També va escriure sobre perspectiva, seccions còniques, geometria esfèrica i teoria de nombres.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Euclides, en un panell de la sèrie "Homes famosos" de Joos van Wassenhove (c. 1474), actualment a la Galleria Nazionale delle Marche (Urbino).

Es coneixen molt pocs detalls de la seva vida, tret de què va viure a Alexandria (Egipte).[3] No existeix cap font directa sobre la vida d'Euclides: no es disposa de cap carta, de cap indicació autobiogràfica (fins i tot sota la forma d'un prefaci en una obra), de cap document oficial, i ni tan sols de cap al·lusió per un dels seus contemporanis. Com ho resumeix l'historiador de les matemàtiques Peter Schreiber, «sobre la vida d'Euclides, ni un sol fet segur és conegut».[8] Existeixen altres dades, però són poc fiables. Alguns autors àrabs afirmen que era fill de Nàucrates, i es consideren tres hipòtesis:[9]

  1. Euclides fou efectivament el personatge històric que va escriure Els Elements i la resta d'obres atribuïdes a ell.
  2. Euclides fou el líder d'un equip de matemàtics que treballaven a Alexandria. Tots ells van contribuir a escriure les obres completes d'Euclides, fins i tot firmant llibres amb el nom d'Euclides en data anterior a la mort d'aquest.
  3. Les obres completes d'Euclides foren en realitat escrites per un equip de matemàtics d'Alexandria que van prendre el nom d'Euclides del filòsof Euclides de Megara, que havia viscut uns cent anys abans.

Procle, que fou el darrer gran representant de la filosofia grega, va escriure cap a mitjans del segle V dC —vuit segles després— un seguit de comentaris sobre el llibre I dels Elements.[10] Aquests comentaris han acabat resultant una font d'informació molt valuosa sobre la història de les matemàtiques a l'Antiga Grècia. Dels seus comentaris, per exemple, se sap que Euclides va incorporar les aportacions d'Èudox de Cnidos en relació a la teoria de la proporció, i de Teedet sobre els políedres regulars.[11]

Precisament, l'escrit més antic conegut en relació amb la vida d'Euclides apareix en un resum sobre la història de la geometria escrit al segle V de la nostra era pel filòsof neo-platonià Procle, comentarista del primer llibre dels Elements . Proclus no dóna ell mateix cap font per a les seves indicacions. Diu només només «reunint els seus Elements , [Euclides] en té coordinats molts [...] i evoca en irrefutables demostracions el que els seus predecessors havien ensenyat d'una manera relaxada. Aquest home ha viscut d'altra banda sota el primer Ptolomeu, ja que Arquimedes [...] menciona Euclides. Euclides és doncs més recent que els deixebles de Plató, però més antic que Arquimedes i Eratòstenes».[12]

Si s'admet la cronologia donada per Procle, Euclides va viure entre Plató i Arquímedes i fou contemporani de Ptolomeu I, aproximadament cap al 300 abans de la nostra era.

Representació d'Euclides.

Cap document no contradiu aquestes poques frases, ni les confirmar verdaderament. La menció directa d'Euclides a les obres d'Arquimedes ve d'un pas considerat com dubtós.[13]

Arquimedes fa referència a alguns resultats dels Elements i un ostrakon, trobat a l'illa de Elefantina i datat del segle III abans de la nostra era, tracta de figures estudiades al llibre XIII dels Elements, com el decàgon i l'icosàedre, però sense reproduir exactament els enunciats euclidians; podrien doncs provenir de fonts anteriors a Euclides.[14] La data aproximada de 300 abans la nostra era és tanmateix jutjada compatible amb l'anàlisi del contingut de l'obra euclidiana i és l'adoptada pels historiadors de les matematiques[15][13][16] [17]

D'altra banda, una al·lusió del matemàtic del segle IV de la nostra era, Pappos d'Alexandria, suggereix que alumnes d'Euclides haurien ensenyat a Alexandria.[17] Alguns autors han associat sobre aquesta base Euclides amb Museion d'Alexandria, però no figura en cap document oficial.[16] El qualificatiu sovint associat a Euclides a l'Antiguitat és simplement Stoitxeiotes , l'autor d'Elements.[13]

Diverses anècdotes circulen a propòsit d'Euclides, però com apareixen també per a altres matemàtics, no són considerades com reals: així aquella, famosa, explicada per Procle, segons la qual Euclides hauria respost a Ptolomeu - que desitjava una via més fàcil que les dels Elements que no hi havien vies reials en geometria; una variant de la mateixa anècdota també és atribuïda a Menecm i Alexandre el Gran.[17] Igualment, des de l'Antiguitat tardana, van ser afegits diversos detalls als relats de la vida d'Euclides, sense fonts noves, i sovint de manera contradictòria. Alguns autors fan així néixer Euclides a Tir, d'altres a Gela, se li atribueixen diverses genealogies, amos particulars, diferents dates de naixement i de mort, ja sigui per respectar les regles del gènere, o per afavorir algunes interpretacions. Se'n donen diversos exemples, i són refutats.[15] [16][17] A l'edat mitjana i al començament del Renaixement, el matemàtic Euclides és sovint confós amb un filòsof contemporani de Plató, Euclides de Megara.[17][13]

Obres d'Euclides[modifica | modifica el codi]

Estàtua d'Euclides a Oxford

Mencions d'obres atribuïdes a Euclides figuren amb diversos autors, en particular a la Col·lecció matemàtica de Pappos (datada usualment el segle III o segle IV) i en el Comentari als Elements d'Euclides degut a Procle.[10][18][19] Només ha arribat als nostres una part d'aquestes obres.

Les obres que ens han arribat sóc cinc: Data, Sobre les divisions, Catòptrics, Aparences del cel i Òptica. Per fonts àrabs, se li atribueixen a Euclides diversos tractats sobre mecànica. "Sobre allò pesat i el lleuger" conté, en nou definicions i cinc proposicions, les nocions aristotèliques de moviment dels cossos i el concepte de gravetat específica. "Sobre l'equilibri" tracta la teoria de la palanca també d'una manera axiomàtica, amb una definició, dos axiomes, i quatre proposicions. Un tercer fragment, sobre els cercles descrits pels extrems d'una palanca mòbil, conté quatre proposicions. Aquestes tres obres es complementen de tal manera una amb l'altra que s'ha suggerit que són romanents d'un únic tractat de mecànica escrit per Euclides.

Els Elements[modifica | modifica el codi]

Article principal: Elements d'Euclides
Un dels fragments originals més antics que es conserven dels Elements, trobat a Oxirrinc i que data de c. 100. El diagrama és del llibre II, proposició 5.[20]

L'objectiu dels Elements d'Euclides (Στοιχεῖα) fou el de reunir els molts resultats matemàtics que s'havien anat originant, i presentar-los sota una estructura coherent i estructurada. D'aquesta manera, se'n facilitava l'ús i es podia fer servir com a referència. A més, Euclides hi detalla un seguit de proves matemàtiques que serveixen com a model de rigor i construcció de les demostracions matemàtiques durant segles. Per aquest motiu, se'l considera un dels llibres més importants en tota la història de la ciència, i probablement el més important en tota la història de les matemàtiques.

Els Elements d'Euclides és un tractat que es divideix en tretze llibres, la major part dels quals es dediquen a l'estudi de la geometria: els llibres I, III, IV i part del XII són de geometria plana, el XI, XIII i l'altra part del XII de geometria a l'espai. Els llibres II, V, VI i X són d'àlgebra, i els llibres VII, VIII i IX es dediquen a l'estudi de l'aritmètica. Els quatre primers llibres més els VII, VIII, IX son considerats provinents del pitagòrics. Els V, VI i XII a Èudox, el X i el XIII a Teetet i l'XI a l'escola jònica.

A la part dedicada a la geometria, es presenta de manera formal, partint únicament de cinc postulats, l'estudi de les propietats de línies, plans, cercles, esferes, triangles i cons. Els teoremes d'Euclides de geometria sintètica continuen sent els que s'ensenyen a l'escola avui en dia. Entre d'altres, destaquen, per exemple, que "la suma dels tres angles interiors de qualsevol triangle fan 180 °", o que "en un triangle rectangle el quadrat de la hipotenusa és la suma dels quadrats dels catets", el conegut teorema de Pitàgores.

El sistema geomètric descrit als Elements es va considerar durant més de dos mil·lennis l'única geometria possible. No obstant això, avui en dia el considerem un tipus determinat de geometria, la geometria euclidiana, per distingir-lo de les geometries no euclidianes que els matemàtics van descobrir el segle XIX. L'aparició de noves geometries prové de canviar el cinquè axioma de la geometria, que estableix que per un punt exterior a una recta, hi passa únicament una recta paral·lela a aquesta.

Tot i que normalment es dóna la importància en els continguts geomètrics dels Elements, els seus resultats referents a teoria de nombres també són fonamentals. Euclides parla de la connexió entre els nombres perfectes i els primers de Mersenne, dóna una demostració sobre la infinitat dels nombres primers, estudia la divisibilitat, tracta el lema d'Euclides de factorització -que porta al teorema fonamental de l'aritmètica sobre la factorització única en nombres primers-, i dóna l'algorisme d'Euclides per trobar el màxim comú divisor de dos nombres, que és el més ràpid que existeix.

La Data[modifica | modifica el codi]

La Data (Δεδομένα) és l'única altra obra d'Euclides que tracta de geometria i de la qual es posseeix una versió en grec (hi és per exemple al manuscrit del segle X descobert per Peyrard).[17] També és descrit en detall al llibre VII de la Col·lecció matemàtica de Pappos, el «Tresor de l'anàlisi». Molt relacionat amb els primers quatre llibres dels Elements. Tracta del tipus d'informació donat en problemes geomètrics, i de la seva naturalesa. La Data se situa en el marc de la geometria plana i és considerada pels historiadors com un complement dels Elements, sota una forma més adequada a l'anàlisi de problemes.[21][22] L'obra conté 12 definicions, explicant el que significa un objecte geomètric, en posició, en forma, en grandària, i 94 teoremes. Aquests expliquen com si es donen alguns elements d'una figura, altres relacions o elements poden ser determinats.[15]

Sobre les divisions[modifica | modifica el codi]

Aquesta obra (Περὶ διαιρέσεων Βιβλίον) és descrita en el Comentari de Procle, però és perduda en grec; hi ha trossos en llatí (De divisionibus), però sobretot es conserva un manuscrit en àrab descobert al segle XIX, que conté 36 proposicions, quatre de les quals són demostrades.[15]

S'ocupa de la divisió de figures geomètriques en dues o més parts iguals o en parts de proporcions donades. És similar una obra del segle III dC d'Heró d'Alexandria. Es tracta en aquesta obra de construir rectes que divideixen figures donades en proporcions i formes donades. Per exemple,[8] es demana, donat un triangle i un punt interior al triangle, construir una recta passant pel punt i tallant el triangle en dues figures d'igual superfície; o, donat un cercle, construir dues rectes paral·leles, de forma que la porció del cercle que limiten faci un terç de la superfície del cercle.

Sobre les fal·làcies (Pseudaria)[modifica | modifica el codi]

Sobre les fal·làcies (Περὶ Ψευδαρίων) ,text sobre els errors en el raonament, és una obra perduda, coneguda només per la descripció que en dóna Procle. Segons aquest, l'obra tenia per a objectiu acostumar els principiants a detectar els raonaments falsos, en particular els que mimen els raonaments deductius i tenen doncs l'aparença de la veritat. Donava exemples de paralogismes.[17]

Quatre llibres sobre seccions còniques[modifica | modifica el codi]

Quatre llibres sobre seccions còniques, (Κωνικῶν Βιβλία) Actualment perdut. Fou un treball sobre seccions còniques que va ser ampliat per Apol·loni de Perga en un llibre famós sobre aquest mateix tema. És probable que els primers quatre llibres de l'obra d'Apol·loni provinguessin directament d'Euclides. Segons Pappus, "Apol·loni, havent completat els quatre llibres de còniques d'Euclides, i havent-ne afegit quatre més, va deixar vuit volums de còniques". Les còniques d'Apol·loni ràpidament van substituir l'obra original, i a l'època de Pappus, el treball d'Euclides ja s'havia perdut.[15]

Tres llibres de porismes[modifica | modifica el codi]

Tres llibres de porismes (Πορισμάτων Βιβλία) , podria haver estat una ampliació de la seva feina en les seccions còniques, però no s'acaba de saber del cert el significat del títol. És una obra que està perduda. L'obra és evocada en dos passatges de Procle i sobretot és objecte d'una llarga presentació al llibre VII de la Col·lecció de Pappos, el «Tresor de l'anàlisi», com un exemple significatiu i d'un gran abast de l'enfocament analític. La paraula «porisme» té diversos usos: segons Pappus, designaria aquí un enunciat de tipus intermediari entre els teoremes i els problemes. L'obra d'Euclides hauria contingut 171 enunciats d'aquest tipus i 38 lemes. Pappus en dóna exemples, com «si, a partir de dos punts donats, es tracen rectes que intersecten en una recta donada, i si una d'elles talla sobre una recta donada un segment, l'altre farà el mateix sobre una altra recta, amb una relació fixada entre els dos segments tallats.[15]» Interpretar el sentit exacte del que és un porisme, i restituir eventualment tot o part dels enunciats de l'obra d'Euclides, a partir de les informacions deixades per Pappos, ha ocupat nombrosos matemàtics: les temptatives més conegudes són les de Pierre Fermat al segle XVII de Robert Simson al segle XVIII, i sobretot de Michel Chasles al segle XIX. Si la reconstitució de Chasles no és presa seriosament com a tal pels historiadors actuals, ha donat l'ocasió al matemàtic de desenvolupar la noció de relació anharmònica.[15]

Dos llibres sobre els llocs geomètrics[modifica | modifica el codi]

Τόπων Ἐπιπέδων Βιβλία Β´ Tractava sobre els llocs geomètrics sobre superfícies o llocs geomètrics que eren ells mateixos superfícies. En una interpretació posterior, es té la hipòtesi que l'obra podria haver tractat de superfícies quàdriques.Es tracta també d'una obra perduda, de dos llibres, mencionada al Tresor de l'anàlisi de Pappus. Les indicacions donades en Procle o Pappos sobre aquests llocs d'Euclides són ambigües i el que es preguntava exactament a l'obra no és conegut. En la tradició de les matemàtiques gregues antigues, els llocs són conjunts de punts que verifiquen una propietat donada. Aquests conjunts són sovint línies rectes, o seccions còniques, però també poden ser superfícies planes, per exemple. La majoria dels historiadors estimen que els llocs d'Euclides podrien tractar de superfícies de revolució, esferes, cons o cilindres.[17]

Aparences del cel[modifica | modifica el codi]

Aparences del cel o Fenomena (# Φαινόμενα) És un tractat sobre l'astronomia de posició, que es conserva en grec. És força similar a una obra d'Autòlic, "Sobre la moció de l'esfera".) parla sobre l'aplicació de la geometria de l'esfera a l'astronomia i ha sobreviscut en grec, en diverses versions manuscrites la més antiga de les quals data del segle X. Aquest text explica el que s'anomena «petita astronomia», per contrast amb els temes tractats en la Gran Composició (l'Almageste) de Ptolomeu.[15] Conté 18 proposicions i està prop de les obres conservades sobre el mateix tema de Autolycos de Pitane.[8]

Òptica[modifica | modifica el codi]

Òptica (Ὀπτικά) és el tractat grec més antic que es conserva, en diverses versions, consagrada a problemes que ara en diríem de perspectiva i aparentment destinada a ser utilitzada en astronomia, adopta la forma d' Elements: és una continuació de 58 proposicions de les quals la prova descansa sobre definicions i postulats enunciats al començament del text. En les seves definicions Euclides segueix la tradició platònica, que afirma que la visió és causada per raigs que emanen de l'ull. Euclides descriu la mida aparent d'un objecte en relació a la seva distància de l'ull, i investiga les formes aparents de cilindres i cons quan són vistos des de diferents angles.

Euclides mostra que les talles aparents d'objectes iguals no són proporcionals a la seva distància del nostre ull (proposició 8)[23] [15] Explica per exemple la nostra visió d'una esfera (i d'altres superfícies simples): l'ull veu una superfície inferior a la meitat de l'esfera, una proporció encara més petita en la mesura que l'esfera és propera, fins i tot si la superfície vista sembla més gran, i el contorn del que és vist és un cercle. Detalla igualment, segons les posicions de l'ull i de l'objecte, de quina forma ens apareix un cercle.[15] El tractat, en particular, contradiu una opinió defensada a algunes escoles de pensament segons la qual la grandària real dels objectes (en particular dels cossos celestes) és la seva grandària aparent, la que és vista.[17]

Pappus va considerar que aquests resultats eren importants en astronomia i va incloure l'Òptica d'Euclides, juntament amb els seus "Fenòmens", en un compendi d'obres menors que calia estudiar abans de l'Almagest, de Claudi Ptolemeu.

Tractat de Música[modifica | modifica el codi]

Proclus atribueix a Euclides Tractat de Música (Εἰσαγωγὴ, Ἁρμονική ), que com l'astronomia, la música teòrica, per exemple en forma de teoria aplicada de les proporcions, figura entre les ciències matemàtiques. Dos petits escrits han estat conservats en grec, i han estat inclosos en edicions antigues d'Euclides, però la seva adjudicació és incerta, així com els seus vincles possibles amb els Elements. Els dos escrits (una Secció del canon sobre els intervals musicals i una Introducció harmònica) són d'altra banda considerats com a contradictoris i el segon, almenys, és ara considerat pels especialistes com d'un altre autor.[8]

Obres falsament atribuïdes a Euclides[modifica | modifica el codi]

Euclides tal com l'imagina Rafael en aquest detall de L'escola d'Atenes. No es conserva cap descripció de l'aparença física d'Euclides, de manera que se'l dibuixa en funció d'obres anteriors o de la imaginació de l'artista.

Catòptrics (Κατοητρικά) tracta de la teoria matemàtica dels miralls, en particular de les imatges formades en miralls còncaus plans i esfèrics. La seva atribució a Euclides és dubtosa, el seu autor podria haver estat Teó d'Alexandria. Apareix en el text d'Euclides sobre l'òptica i en el comentari de Proclus. És ara considerat com perdut, i en particular, Catòptric durant molt de temps publicada com a continuació de l'Òptica en edicions antigues ja no és atribuïda a Euclides, és considerada com una compilació més tardana.[17]

Euclides també és mencionat com a autor de fragments en relació amb la mecànica, específicament en textos sobre la palanca i la balança, en alguns manuscrits en llatí o en àrab. L'adjudicació és ara considerada com dubtosa.[17]

Edicions[modifica | modifica el codi]

  • La primera edició de les obres d'Euclides en grec (de l'època moderna) és la de David Gregory, a Oxford el 1703, amb una traducció en llatí. François Peyrard va fer una edició en 3 volums i 3 llengües (grec, llatí i francès) dels Elements i de Data (és a dir de tots els textos d'Euclides de matemàtiques pures coneguts en grec) a París el 1814-1818.
  • L'edició de referència d'Euclides en grec continua sent la d'Heiberg i Menge datada a finals del segle XIX: Heiberg; Menge. Teubner. Euclidis opera omnia, 1883. 
Inclou una traducció en llatí al costat del text grec i conté tots els escrits coneguts (incloent-hi els d'adjudicació dubtosa), així com diversos comentaris per autors antics.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Suzuki, Jeff. Mathematics in Historical Context (en anglès). Mathematical Association of America, 2009, p. 31. ISBN 9780883855706. 
  2. Skinner, Stephen. Sacred Geometry: Deciphering the Code (en anglès). Sterling Publishing Company, 2009, p. 41. ISBN 1402765827 [Consulta: 17 maig 2013]. 
  3. 3,0 3,1 Trumble, Kelly. The Library of Alexandria (en anglès). Houghton Mifflin Harcourt, 2003, p. 29. ISBN 978-0-547-53289-9. 
  4. Kingsley, Charles. Alexandria and her Schools: Four lectures (en anglès). Cambridge: MacMillan, 1854, p. 20. 
  5. Ball, W.W. Rouse. A Short Account of the History of Mathematics. 4th. New York: Dover Publications, 1960, p. 50–62. ISBN 0-486-20630-0. 
  6. Boyer, Carl B. A History of Mathematics. 2nd. John Wiley & Sons, 1991, p. 100–19. ISBN 0471543977. 
  7. Brown, Stuart; Fox, N. J.. Historical Dictionary of Leibniz's Philosophy (en anglès). Scarecrow Press, 18 May 2006, p. 89. ISBN 978-0-8108-6499-3. 
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Schreiber, pàg. 25
  9. Biografia d'Euclides
  10. 10,0 10,1 Mlodinow, Leonard. Euclid's Window: The Story of Geometry from Parallel Lines to Hyperspace (en anglès). Simon and Schuster, 2001, p. 98. ISBN 978-1-4391-3537-2. 
  11. Kline, Morris. Mathematical Thought from Ancient to Modern Times. Volum 1 (en anglès). Oxford University Press, 1972, p. 57. ISBN 978-0-19-506135-2. 
  12. Procle. Desclée de Brouwer. Les Commentaires sur les premiers livres des Éléments d’Euclide (en francès), 1948. 
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 Vitrac
  14. Fowler pàg. 208
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 15,6 15,7 15,8 15,9 Heath pàg. 354
  16. 16,0 16,1 16,2 Schreiber, pàg. 25
  17. 17,00 17,01 17,02 17,03 17,04 17,05 17,06 17,07 17,08 17,09 17,10 Caveing, pàg. 15
  18. Cuomo, Serafina. Pappus of Alexandria and the Mathematics of Late Antiquity (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 69. ISBN 978-0-521-03689-4. 
  19. Joyce, David. Euclid. Clark University Department of Mathematics and Computer Science. «Enllaç».
  20. Bill Casselman. «One of the Oldest Extant Diagrams from Euclid». University of British Columbia. [Consulta: 2008 setembre 26].
  21. Taisbak, pàg. 15
  22. Knorr, pàg. 109.
  23. Diu que la relació de les tangents de dos angles aguts és inferior a la relació dels angles,

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Schreiber, Peter. Teubner, Biographien hervorragender Naturwissenschaftler, Techniker und Mediziner núm. 87. Euklid (en alemany), 1987. ISBN 3322003779. 
  • Vitrac, Bernard. Pour la science. Les géomètres de la Grèce antique (en francès), 2004. 
  • Fowler. Clarendon Press (Oxford Science Publications). The Mathematics of Plato’s Academy (en anglès), 1987. ISBN 0198539126. 
  • Heath, Thomas. Clarendon Press. A History of Greek Mathematics (en anglès), 1921. ISBN 2130432409. 
  • Caveing, Maurice. PUF. Introduction générale à: Euclide, Les Éléments (en francès), 1990. ISBN 2130432409. 
  • Knorr, Wilbur Richard. Birkhäuser. The Ancient Tradition of Geometric Problems (en anglès), 1986. ISBN 9783764331481. 
  • Taisbak, Christian Marinus. Museum Tusculanum Press. Euclid’s Data (Dedomena) (en anglès), 2003. ISBN 9783764331481. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Euclides