Eucommia
 Eucommia  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Garryales |
| Família | Eucommiaceae |
| Gènere | Eucommia Oliv. |
| Tipus taxonòmic | Eucommia ulmoides |
Eucommia és un gènere de petita arbres actualment són plantes natives de la Xina, però el registre fòssil inclou una distribució molt més àmplia que abastava fins a mitjans del Plistocè també el nord-oest de la regió mediterrània incloent els Països Catalans.[1] L'única espècie que viu actualment és Eucommia ulmoides, la qual està gairebé amenaçada en estat silvestre però que es cultiva a la Xina per la seva escorça molt valorada en la medicina tradicional xinesa.[2]
Descripció[modifica]
Els arbres actuals del gènere Eucommia fan fins a 15 m d'alt. Les fulles són caducifòlies, disposades laternadament, simples ovades amb la punta acuminada, fan de 8 a 16 cm de llargada i tenen el marge serrat. La fulla presenta un làtex que en solidificar-se es converteix en una goma. Floreix de març a maig amb flors petites verdoses i poc vistoses. Els fruits maduren entre juny i novembre i són samares alades similars a la dels oms. Els fruits fan de 2 a 3 cm de llargada els d'espècies extintes eren un poc més petits .[2]
Taxonomia[modifica]
Eucommia actualment es considerava dins un ordre separat, els Eucommiales.
- Eucommia
- †Eucommia constans (Miocè-Pliocè; Mèxic)
- †Eucommia eocenica (Eocè mitjà; Mississipi)
- †Eucommia europaea (Oligocè; Europa)
- †Eucommia jeffersonensis (Eocè tardà; Oregon)
- †Eucommia montana (Eocè; Oest d'Amèrica del Nord)
- †Eucommia rolandii (Eocè; Mississippi i British Columbia)
- Eucommia ulmoides (Viu actualment, Xina central i de l'Est)
Distribució[modifica]
E. ulmoides és nativa de zones forestals a turons i muntanyes de l'est i centre de la Xina, potser ja està extint en estat silvestre.[2] E. ulmoides també es planta ocasionalment en jardins botànics i altres jardins a Europa, Amèrica del Nord i altres llocs és d'interès perquè és un arbre productor de goma tolerant al fred (com a mínim fins -30 °C). Les espècies d'Eucommia s'han trobat en jaciments de lignit de 10–35 milions d'anys d'antiguitat a Europa Central[2] i en nombrosos llocs amb fòssils d'Àsia.[2] 5 espècies fòssils s'han descrit a Amèrica del Nord.[2]
Usos[modifica]
És una de les 50 plantes fonamentals de l'herbologia tradicional xinesa, ons'anomena dùzhòng ((xinès)).
Referències i enllaços externs[modifica]
- ↑ Pollen records and climatic cycles in the North Mediterranean region since 2.7 MaJEAN-PIERRE SUC & SPERANTA-MARIA POPESCU Laboratoire PaléoEnvironnements et PaléobioSphère (UMR 5125 CNRS), Université Claude Bernard – Lyon 1, 27–43 boulevard du 11 Novembre, 69622 Villeurbanne Cedex France
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Call, V.B.; Dilcher, D.L. «The fossil record of Eucommia (Eucommiaceae) in North America». American Journal of Botany, 84, 6, 1997, pàg. 798-814. Arxivat de l'original el 2008-10-07 [Consulta: 12 febrer 2013].
- World Conservation Monitoring Centre (1998). Eucommia ulmoides. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 11 maig 2006 (en anglès).
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eucommia |