Eudòcia Augusta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tremissis: AEL EVDO-CIA AVG // CONOB*
ΗΑΓΙΑ ΕΥΔΟΚΗΑ (Santa Eudòsia)

Eudòcia Augusta o Èlia Eudòcia (grec antic Εὐδοκία, Eudokía, llatí: Eudocia, (Atenes, ~401 - 20 d'octubre de 461) fou la dona de l'emperador Teodosi II.

Filla del sofista Leonci, es va educar amb els literats Hiperqui i Orió i va tenir una esmerçada educació. Com que a més era molt bella, el pare a la seva mort va decidir que ja en tenia prou i no li va deixar res en herència, la qual va anar als seus germans Valeri i Aeci (Zonares li diu al segon Genesi i Pascal li diu Gesi).

Eudòcia va anar a Constantinoble a apel·lar contra la decisió paterna; allí Pulquèria, germana de Teodosi II, la va conèixer i la va considerar una bona elecció per ser la dona del seu germà; el problema era que era pagana y no cristiana, però aviat la va convèncer i el patriarca Àtic de Constantinoble la va batejar i llavors va agafar el nom d'Eudòcia sota el patronatge de Pulquèria, i la parella es va casar el 7 de juny del 421.[1]

El 422 va néixer la primera filla, Eudòcia, que el 424 fou promesa al seu cosí Valentinià (després l'emperador d'Occident Valentinià III); un possible segon fill, Arcadi, va morir jove. El 423 Eudòcia va rebre el títol d'augusta.

En els primers anys la influencia administrativa corresponia a Pulquèria, germana de Teodosi, però vers el 442 o 443 Eudòcia va començar a tenir influència.

El 436 o 437 la filla Eudòcia es va casar amb Valentinià a Constantinoble. El 438 Eudòcia la mare va fer un viatge a Jerusalem i va retornar el 439 portant les relíquies de Esteve el protomàrtir. Segurament fou en el camí d'aquest viatge quan va fer un discurs al poble d'Antioquia i se li va dedicar una estàtua. Mercès a la seva intercessió, Teodosi II va ordenar ampliar les muralles d'Antioquia i va fer altres concessions a la ciutat.

El 444 segons la crònica de Pascal o uns anys més tard segons Teòfanes, va passar un incident banal que va esdevenir greu: l'emperador va veure una poma excepcional i la va comprar per oferir-la a l'emperadriu; aquesta la va enviar al magister officiorum Paulí (Paulinus) i aquest la va considerar una bona ofrena per enviar a l'emperador; quan aquest la va rebre va reconèixer la poma; l'emperador va preguntar a l'emperadriu que n'havia fet de la poma, i aquesta, per no molestar al marit, va dir que se l'havia menjat; aquesta falsedat va fer sospitar a l'emperador de què hi havia alguna cosa entre Paulí i Eudòcia i va desterrar al magister officiorum a Capadòcia on després el va fer matar (Nicèfor dona la data 449 o 450).

Crisafi, un eunuc cap dels camarlencs, donava suport al monjo Eutiques de Constantinoble i procurava la destitució del patriarca Flavià de Constantinoble, que havia estat elegit poc abans (447). Pulquèria, la germana de l'emperador, donava suport al patriarca i aquest li va demanar ajut.

Eudòcia va aconseguir que el seu marit no fes més costat a la seva germana i aquesta fins i tot fou desterrada de la cort i es va haver de retirar de la capital.

En el segon concili d'Efes conegut com el "Lladronici d'Efes" (ἡ λῃστρική, 449) Flavià fou deposat i va morir al cap de pocs dies. Però llavors Teodosi II va canviar d'opinió i va donar suport a les tesis del patriarca mort, i va fer desterrar a Crisafi al que va confiscar tots els seus béns. A Eudòcia li va treure en cara l'afer de la poma, i l'emperadriu va obtenir permís per retirar-se a Jerusalem. Pulquèria fou cridada a la cort i va assolir altre cop la influencia administrativa que va conservar la resta del regnat (i en el regnat del successor Marcià).

Eudòcia al cap d'un temps va intentar la reconciliació. L'emperador va enviar a Saturní, comes domesticorum, que per causes desconegudes va matar a dos eclesiàstics, Sever, un sacerdot, i Joannes, un diaca, que estaven al servei d'Eudòcia a Jerusalem. L'emperadriu va fer matar a Saturní. L'emperador en revenja, va confiscar totes les terres de l'emperadriu i tots els privilegis que li havia permès de conservar (450).

Eudòcia va romandre tota la resta de la seva vida a Terra Santa. Va restaurar les muralles de Jerusalem i va construir monestirs, hospitals i una església en honor del protomàrtir Esteve allí on havia estat apedregat; altres esglésies les va restaurar i va fer caritats a pobres i eclesiàstics. Al concili de Calcedònia (451) la tesi d'Eutiques de Constantinoble de la unió de dues naturaleses en Crist (defensada per l'emperadriu) que eren vigents després del 449 (aprovades al Lladronici d'Efes) foren revocades, però Eudòcia va rebutjar els acords del concili i fou acusada d'heretgia.

Quan es va assabentar de la captura de la seva filla Eudòcia pel rei vàndal Genseric (455) el qual l'havia portat a l'Àfrica (juntament amb dues filles, netes de l'emperadriu) es va voler reconciliar amb Pulquèria per aconseguir que aquesta i el seu marit Marcià s'interessin per la sort de les captives. Amb la intervenció d'Olibri, al que una de les princeses havia estat promesa, i de Valeri (el germà d'Eudòcia, que exercia algun càrrec a la cort), es va fer la reconciliació.

Pulquèria va voler que Eudòcia retornés a la fe catòlica; els germans d'Eudòcia havien esdevinguts catòlics i van escriure a la germana; Valeri exercia un càrrec a la cort i Aeci a províncies. Després de converses amb Simeó l'Estilita i Eutimi, monjo jerosolimità, va decidir renunciar al eutiquianisme, i amb ella van seguir els seus clients i servidors.

Va morir a Jerusalem vers el 461 i fou enterrada a l'església de Sant Esteve. Teòfanes col·loca la seva mort el 455 però aquesta data ha de ser errònia, ja que és massa aviat. En una declaració pòstuma va deixar escrit que no havia tingut cap relació amb Paulí.

Eudòcia va escriure un poema heroic sobre la victòria obtinguda per les tropes del seu marit Teodosi II sobre els perses el 421 o 422, una paràfrasi de l'Octateuc també en vers heroic i en vuit llibres, una paràfrasis de les profecies de Daniel i Zacaries també en vers heroic; un poema sobre la historia i el martiri de Ciprià i de Justina sota Dioclecià. Zonares i Joan Tzetzes li atribueixen el poema Homero-Centones, un poema de temàtica religiosa format amb versos d'Homer.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bunson, Matthew. Encyclopedia of the Roman empire (en anglès). Infobase Publishing, 2002, p.201. ISBN 0816045623. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eudòcia Augusta Modifica l'enllaç a Wikidata