Eudòxia Comnena

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Eudòxia Comnena (en grec: Ευδοκία Κομνηνή, Eudokia Komnēnē), (1150/1152-1203), noble bizantina.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Filla d'Isaac Comnè i de la segona muller d'aquest, Eirene Diplosynadene (o Irene Synadene). Era per tant, neboda de l'emperador Manel I Comnè.

Matrimoni i descendents[modifica | modifica el codi]

1 ∞ 1179, Guilhèm VIII de Montpeller.

  1. Maria de Montpeller

Biografia[modifica | modifica el codi]

Eudòxia Comnena va ser enviada a Provença l'any 1174 pel seu oncle l'emperador Manel I Comnè de Trebisonda, per tal de casar-la amb Alfons II d'Aragó. Però quan va arribar-hi, ella i el seu seguici es trobaren que el rei ja s'havia casat amb Sança de Castella i de Polònia. Davant d'aquesta situació, l'acabaren casant amb en Guilhèm VIII de Montpeller l'any 1179 amb la condició, jurada per tots els ciutadans de Montpeller, que el primer fill que tinguéssin, ja fos mascle o femella, succeiria a Guilhèm VIII de Montpeller en la Senyoria de Montpeller. D'aquesta manera, l'any 1181/1182, nasqué Maria de Montpeller. El 1187 Guilhèm VIII de Montpeller se'n va divorciar perquè volia un hereu mascle i Eudòxia va ser enviada al monestir d'Anhana, on va morir el 1203.

Eudòxia Comnena en la cultura trobadoresca[modifica | modifica el codi]

El trobador Pèire Vidal va dir d'ella que el rei Alfons II d'Aragó s'havia estimat més una pobra castellana, Sança de Castella i de Polònia, al "camell daurat" enviat per l'emperador bizantí Manel I Comnè de Trebisonda.

Els trobadors Folquet de Marselha i Guiraut de Bornelh la titularen emperadriu (en occità: emperairitz) i digueren que era la filla de l'emperador d'orient; aquest fet ha portat a autors moderns a errar en els seus orígens familiars. Altres trobadors com Guilhèm de Puèglaurenç l'identificaren correctament com a neboda de l'emperador Manel I Comnè de Trebisonda.

Sources[modifica | modifica el codi]

  • Biographies des troubadours ed. J. Boutière, A.-H. Schutz (Paris: Nizet, 1964) pp. 476-481.
  • Stanislaw Stronski, Le troubadour Folquet de Marseille (Krakow: Académie des Sciences, 1910) pp. 156-158.
  • Ruth V. Sharman. The Cansos and Sirventes of the Troubadour Giraut de Borneil. Cambridge: Cambridge University Press, 1989. ISBN 0-521-25635-6, p. 59.
  • Guillaume de Puylaurens, Chronica magistri Guillelmi de Podio;1976, ISBN 2-910352-06-4, pp. 62-63.

Bibliography[modifica | modifica el codi]

  • W. Hecht. 'Zur Geschichte der "Kaiserin" von Montpellier, Eudoxia Komnena' in Revue des études byzantines, Vol. 26 (1968), pp. 161-169.
  • K. Varzos. Ē genealogia tōn Komnēnōn, (Thessalonica, 1984) Vol. 2, pp. 346-359.