Eudemonisme

L'eudemonisme és una doctrina ètica la qual considera la felicitat com el bé suprem alhora que finalitat última de qualsevol acció moral.

Hom considera que hi ha dos tipus d'eudemonismes:

1. L'eudemonisme subjectiu, com ara l'epicureisme i l'utilitarisme, els quals consideren que el fi últim de les accions no són els plaers violents i puntuals, les quals poden tenir, a més a més, conseqüències doloroses, sinó els plaers els quals apaivaguen l'ànima.
2. L'eudemonisme objectiu, postulat per Aristòtil, amb el qual el fi últim no és pas el plaer personal, sinó la realització d'un bé objectiu.

Fonts

• Diccionario de filosofía (en castellà). Barcelona: RBA, 2003. ISBN 8483323982. 
• «Eudemonisme». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.