Euforbiàcia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Euforbiàcia
Euforbiàcia a Kenya. Hi han espècies d'euforbiàcies de grans dimensions
Euforbiàcia a Kenya. Hi han espècies d'euforbiàcies de grans dimensions

Nuvola apps kuickshow.png Accediu al Portal:Biologia
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Malpighiales
Família: Euphorbiaceae
Juss.
Subfamílies

Euforbiàcia (Euphorbiaceae) és una família de plantes amb flor. Conté 240 gèneres i unes 7.000 espècies. El ricí (Ricinus communis) pertany a aquesta família.

Taula de continguts

Morfologia [modifica]

La família de les euforbiàcies comprèn des de plantes llenyoses (arbres o arbusts) fins a plantes herbàcies amb fulles normals però també n'hi ha que són plantes suculentes d'aspecte cactiforme. A les nostres contrades és arbustiva la lleterassa o mula (Euphorbia dendroides).Les plantes del gènere eufòrbia són monoiques i les del gènere Mercurialis dioiques.

L'estructura de la flor de les euforbiàcies es coneix com a ciati. Euphorbia pubentissima.

A causa de la gran diversitat d'aquesta família resulta difícil trobar caràcters comuns a tots els seus membres. Potser l'únic que tenen totes en comú son les flors, unisexuals i solitàries, de vegades agrupades en inflorescències complexes.

La floració és normalment monoica amb simetria radial. L'estructura de la flor, en el gènere eufòrbia, molt particular, es diu ciati (llatí: Cyathium). El ciati té normalment 5 (rarament quatre) bractèoles (bràctees petites). Normalment hi han 5 (però també qualsevol nombre entre 1 i 10) nectaris o glàndules productores de nèctar. El estams també venen normalment en nombre d'1 a 10 i al mig hi ha un ovari hipogini.

Les fulles es troben normalment en disposició alternada i amb estípules. Normalment les fulles són simples però si no ho són no són mai pinnades sinó palmades.

Els fruits venen en càpsules trícoques (amb tres parets) que es desprenen d'una columna central i llencen les granes.[1]

Distribució [modifica]

Les plantes euforbiàcies es troben a la major part del món amb especial rellevància a les regions tropicals i temperades. Manquen a les regions àrtiques. Als Països Catalans hi han gairebé 50 espècies d'euforbiàcies autòctones, distribuïdes en els gèneres eufòrbia, Mercurialis, Chrozophora i Andrachne. Algunes euforbiàcies són endèmiques de les Illes Balears, com la lleteresa de roca (Euphorbia squamigera subsp. margalidiana), Euphorbia maresii i Euphorbia myrsinites subsp. litardierei.

El ricí (Ricinus communis) s'ha naturalitzat a les parts més càlides del País Valencià a on es comporta sovint com a planta anual perqué no suporta els hiverns massa freds.

Usos [modifica]

Moltes euforbiàcies tenen valor com a plantes ornamentals, car són decoratives i poc exigents.

Hi han euforbiàcies amb gran importància econòmica, com l'arbre del cautxú (Hevea brasiliensis), del qual s'extreu quasi tot el cautxú natural del món. Els tubercles de la mandioca o iuca (Manihot esculenta) donen la tapioca, aliment bàsic a molts països tropicals. Als temps medievals s'extreien colorants porpres i blaus per a il·luminar manuscrits partir del tornassol (Chrozophora tinctoria).[2]

Algunes eufòrbiacies tenen les fulles de color, per la qual cosa es valoren com a plantes decoratives. Entre aquestes cal mencionar la flor de Pasqua (Euphorbia pulcherrima) i la lleteresa blanca (Euphorbia marginata).

La planta suculenta Euphorbia trigona és molt apreciada en jardineria, així com el el cròton (Codiaeum variegatum) i la cua de gat (Acalypha hispida).

Origen del nom [modifica]

Tija de lleteresa vessant "llet"

Carl von Linné va assignar el nom de la família de plantes "Euforbiàcia" en honor d'Euphorbus, practicant d'herboristeria grec, que medicava al rei Juba II de Numídia (52-50 AC - 23).[3]

Moltes plantes diferents del gènere eufòrbia produeixen una resina blanca o làtex, conegut vulgarment com a "llet", d'ací llurs noms comuns lleteresa, lletera o lleterola en català. Aquest líquid es coneix amb el nom d'euforbi i conté l'alcaloide euforbina que és tòxic i pot irritar la pell i els ulls severament.[4]

La "llet" d'algunes espècies tenia aplicacions en l'antiga medicina casolana contre les berrugues i durícies aplicada directament amb cura.

En altres espècies es fa servir la pols de les llavors i arrels com a laxant. L'Euphorbia pekinensis (xinès: 戟; pinyin: dàjǐ), molt apreciada per la seva arrel, és una de les 50 herbes fonamentals de la medicina tradicional xinesa.

Un fet sorprenent és que, tot i que són altament tòxiques, les fulles de moltes espècies d'eufòrbia constitueixen l'aliment principal d'alguns insectes. Entre aquests cal mencionar l'eruga del borinot de les lletereses (Hyles euphorbiae i Hyles tithymali). La elevada toxicitat de les lletereses no afecta a les erugues d'aquests borinots.

Hàbitat [modifica]

Les euforbiàcies viuen generalment en erms, camps assolellats i a la vora dels camins. Algunes espècies són plantes molt resistents que es troben també en zones semiàrides i àrides. La lleteresa de platja viu a les dunes del litoral i resisteix la sal i la sequera. Hi han euforbiàcies que viuen fins i tot als deserts.

Mentre que certes espècies d'aquestes plantes són molt comunes, d'altres són rares. Algunes com la lleteresa de Santa Helena (Acalypha rubrinervis) que vivia a les muntanyes d'aquesta illa es va extingir al segle XIX degut a l'acció de les cabres.

Taxonomia [modifica]

El tornassol, gira-sol o mira-sol (Chrozophora tinctoria)
El melcoratge, morquerol o murcarola (Mercurialis annua)
El cròton, planta de jardí amb moltes varietats.
La planta decorativa "Cua de gat" (Acalypha hispida)

Segons National Center for Biotechnology Information:

Espècies destacades [modifica]

Les euforbiàcees es coneixen generalment amb el nom de "lletereses", o una de les seves variants, en català. Molts noms de diferents espècies es superposen en la nomenclatura popular segons la zona o el poble. També s'anomenen sovint com "eufòrbia" si hom no coneix el nom vulgar:[5]

Referències [modifica]

  1. ↑ Xavier Blancafort Pujols - Biologia
  2. ↑ Euphorbiaceae Juss.
  3. ↑ Carolus Linnaeus. Species Plantarum (1753). Primera edició p.450
  4. ↑ Lletereses
  5. ↑ M. Juanola, L. Vilar, La flora vascular del Massís de les Gavarres.

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Euforbiàcia
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Euforbiàcia&oldid=11601634»