Eugène Atget

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Organista de carrer, fotografia d'Atget de 1898.
Avenue des gobelins, datada el 1927.

Jean Eugène August Atget (nascut el 12 de febrer de 1857 a Liborna, mort el 4 d'agost de 1927 a París) fou un fotògraf francès, reconegut particularment per la seva recopilació enciclopèdica d'imatges de l'arquitectura i la vida quotidiana a la capital francesa.

Vida i obra[modifica | modifica el codi]

Atget nasqué en una família d'artesans prop de la capital francesa. Esdevingué orfe als cinc anys i va ser educat pels seus avis. La seva educació secundària no va ser acabada i s'embarcà en la marina mercant, on romangué de 1875 a 1877 treballant en un vaixell de les línies d'Àfrica. Retornant a París el 1878 intentà cursar estudis d'art dramàtic al Conservatori, però no ho aconseguí. Després del servei militar va intentar entrar de nou al Conservatori, aquest cop amb èxit, i començà una carrera d'intèrpret que durà 15 anys, si bé sense grans èxits. El 1885 entrà en un grup ambulant de comediants. El seu ofici li permeté l'ocasió de conèixer qui seria la seva dona, Valentine Delafosse-Compagnon.

L'any següent, després de patir una afecció de les cordes vocals, abandonà el teatre i la ciutat de París per llançar-se a la pintura, el dibuix i la fotografia. A partir de 1890 s'estableix com a pintor a la capital, sense gaudir de gran èxit. Comprenent la necessitat de documentació dels artistes i grafistes, comença a provar sort amb la fotografia, capturant imatges sistemàticament amb la intenció de posseir un arxiu documental destinat als artistes. Atget s'interessà d'entrada per temes menors: els oficis de París que van desapareixent a l'època, els patis dels edficis de la ciutat, aparadors de botigues (venia les seves fotografies als botiguers a un preu mòdic). Tot això conflueix en el seu projecte de fotografiar la totalitat d'allò artístic o pintoresc de la ciutat. Institucions com la Biblioteca Nacional de França comprenen l'interès documental d'una col·lecció d'aquest tipus i comencen a adquirir les seves fotografies.

El 1899 la parella s'instal·là al 17 bis de la rue Campagne-Première (on tenen lloc les darreres escenes de la pel·lícula À bout de souffle.) Malgrat la seva important clientela d'artistes (Georges Braque, André Derain, Maurice Utrillo, Maurice de Vlaminck, André Dunoyer de Segonzac, Moïse Kisling, Tsugouharu Foujita), la situació econòmica d'Atget romandrà precària, i tots dos viuran de les rendes de la dona. Durant la Primera Guerra Mundial deixa de fotografiar per motius econòmics, i no reprendrà la seva activitat fins als anys de 1920.

Darrers dies i recepció pòstuma[modifica | modifica el codi]

El 4 d'agost de 1927, poc abans de la seva mort relegat a la misèria, els surrealistes van descobrir i reclamar la seva obra, particularment Man Ray i la seva assistent Berenice Abbott. Gràcies a la publicació d'articles i reculls sobre la seva obra, Abott permet al públic reconèixer la tasca de documentació de l'antic París feta per Atget. Aquell mateix any, el museu de monuments històrics de París va comprar 2000 de les seves plaques fotogràfiques Sobre el fotògraf, Abbott escriuria: "El recordarem com un historiador de l'urbanisme, com un veritable romàntic, enamorat de París, com un Balzac de la càmera, l'obra del qual ens permet teixir un vast tapís de la civilització francesa."[1][2][3]

La relació entre tots dos ha estat explorada literàriament en la novel·la de Michèle Fabien Atget et Bérénice, de 1987.[4]

L'obra d'Atget interessà particularment al filòsof i crític Walter Benjamin, que comenta i avalua el treball del fotògraf en el seu assaig L'obra d'art a l'època de la seva reproductibilitat tècnica i a la Petita història de la fotografia. En el primer assaig, Benjamin considera el treball realitzat per Atget com un precursor de la categoria estètica del "valor d'exposició".

Al districte XIII de París existeix des de 1978 un carrer amb el seu nom.

Exposicions[modifica | modifica el codi]

  • Rouen vue par Atget, Biblioteca municipal de Rouen, 1979
  • Les Hauts-de-Seine en 1900 - 127 photographies d'Eugène Atget , Museu de l'Île-de France, 26 d'abril - 26 de juny 1991.
  • Sylvie Aubenas, Guillaume Le Gall, Laure Beaumont-Maillet, Clément Chéroux, et Olivier Lugon, Atget, une rétrospective, Biblioteca Nacional de França, 27 de març - 1 de juliol 2007
  • Bonjour Monsieur Atget ! Il y a un siècle, promenade photographique au Pays d'Étampes. Exposició al museu intermunicipal d'Étampes, 15 septembre - 15 décembre 2007
  • Eugène Atget - Paris um 1900, Fotomuseum Winterthur/Suisse de març al 25 de juny 2008.
  • Atget et Sceaux, entre rêve et réalité du 6 d'octubre de 2008 al 9 de febrer de 2009 a les Écuries
  • El viejo Paris, Fundación Mapfre, Madrid, 27 de maig al 27 d'agost de 2011

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Badger, Gerry. "Eugene Atget: A Vision of Paris." British Journal of Photography 123, no 6039 (Apr. 23, 1976): 344-347.
  • Barbin, Pierre. Colloque Atget (Paris: Collège de France, 1986).
  • Buerger, Janet E. The Era of the French Calotype (New York: International Museum of Photography at George Eastman House, 1982).
  • Buisine, Alain. Eugene Atget ou la melancolie en photographie (Nîmes: Editions Jacqueline Chambon, 1994).
  • Kozloff, Max. "Abandoned and Seductive: Atget's Streets." The Privileged Eye: Essays on Photography (Albuquerque: University of New Mexico Press, 1987).
  • Krase, Andreas. "Archive of Visions – Inventory of Things: Eugene Atget's Paris."
  • Paris: Eugene Atget: 1857-1927 (Paris: Taschen, 2000).
  • Leroy, Jean. Atget: Magicien du vieux Paris en son époque (Paris: P.A.V., 1992).
  • Nesbit, Molly. Atget's Seven Albums (New Haven: Yale University Press, 1992).
  • Reynaud, Françoise. Les voitures d'Atget au musee Carnavalet (Paris: Editions Carre, 1991).
  • Rice, Shelley. Parisian Views (Cambridge: MIT Press, 1997).
  • Russell, John, "Atget", The New York Times Magazine, September 13, 1981.
  • Szarkowski, John. Atget (New York: The Museum of Modern Art, 2000).
  • Szarkowski, John and Maria Morris Hamburg. The Work of Atget: Volume 1, Old France (New York: The Museum of Modern Art, 1981).
  • Szarkowski, John and Maria Morris Hamburg. The Work of Atget: Volume 2, The Art of Old Paris (New York: The Museum of Modern Art, 1981).
  • Szarkowski, John and Maria Morris Hamburg. The Work of Atget: Volume 3, The Ancien Regime (New York: The Museum of Modern Art, 1981).
  • Szarkowski, John and Maria Morris Hamburg. The Work of Atget: Volume 4, Modern Times (New York: The Museum of Modern Art, 1981).
  • Wiegand, Wilfred. Introduction to Paris, by Eugene Atget. (New York: te Neues Publishing, 1998).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [enllaç sense format] http://sites.google.com/site/jessicateicher/abbottandatget
  2. [enllaç sense format] http://antonioperezrio.wordpress.com/2010/12/01/paris-eugene-atget/
  3. [enllaç sense format] http://www.zocalo.com.mx/seccion/articulo/atget-y-abbott-dos-miradas-urbanas/
  4. [enllaç sense format] http://www.actes-sud.fr/catalogue/pieces/atget-et-berenice

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]