Eugène Viollet-le-Duc

Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc

Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc (París, França, 27 de gener de 1814 – Lausana, Suïssa, 17 de setembre de 1879) va ser un arquitecte francès i teoritzador famós per les seves restauracions d'edificis medievals. Va ser una figura cabdal en la recuperació del gòtic a França, car defensava la honestedat en l'arquitectura, que va trascendir en una recuperació de tots els estils arquitectònics, segons l'esperit del Modernisme.

Al principi dels anys 1830, un moviment de restauració del patrimoni medieval aparegué a França. Prosper Mérimée, inspector general dels monuments històrics de França, va demanar a Viollet-le-Duc, en tornar d'un viatge d'estudis a Itàlia restaurar la badia de Vézelay el 1840. Aquest treball seria l'inici d'una llarga sèrie de restauracions.

Tota la documentació elaborada en els seus estudis i restauracions la va compilar en el "Dictionnaire raisonné de l'architecture française du XIe au XVIe siècle"

Algunes de les seves restauracions:

• Esglésies:
  • Sainte-Marie-Madeleine (Vézelay)
  • Notre Dame de París, amb Jean-Baptiste-Antoine Lassus
  • Basílica de Saint-Denis (Saint-Denis)
  • Sainte-Chapelle (París), amb Félix Duban i Jean-Baptiste-Antoine Lassus
  • Saint-Louis (Poissy)
  • Semur
  • Saint-Nazaire (Carcassona)
  • Basílica de Sant Serni (Tolosa)
  • Catedral de Notre-Dame-de-l'Assomption de Clarmont d'Alvèrnia

• Ajuntaments:
  • Saint-Antonin-Noble-Val
  • Narbona

• Castells:
  • Castell de Pierrefonds
  • Ciutat fortificada de Carcassona
  • Castell de Coucy

Realitzacions pròpies:

• Castell de Tertre (Ambrières-les-Vallées)
• Castell de l'Abadia (Hendaia)

Notes

Restauració de Carcassona.