Eugeni Rodríguez i Giménez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEugeni Rodríguez i Giménez

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 febrer 1965 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista pels drets LGBT Modifica el valor a Wikidata

Twitter (X): eugenirodriguez Modifica el valor a Wikidata

Eugeni Rodríguez i Giménez (l'Hospitalet de Llobregat, 28 de febrer de 1965) és un carter i activista català, conegut per la defensa dels drets del col·lectiu LGBT. És portaveu del Front d'Alliberament Gai de Catalunya des de 1985 i president de l'Observatori contra l'homofòbia,[1] una entitat creada el 2008 per denunciar les agressions homòfobes i donar suport a les víctimes.[2]

Trajectòria[modifica]

Fill de pares immigrants (Andalusia i Aragó) que arribaren a Barcelona a finals dels anys 1950. L'any 1978 prengué consciència de la seva homosexualitat i milità en diferents moviments socials. Va viure al barri de Sant Josep fins que el 1986 es va traslladar a Barcelona, on resideix actualment.[3] L'any 1984 es declarà objector de consciència al servei militar quan encara no existia la llei que la regulava, i fou amnistiat l'any 1988. Com a objector milità amb el Moviment d'Objecció de Consciència (MOC) i impulsà la Coordinadora Antimilitarista MILI KK.[4] Posteriorment va militar en diferents organitzacions entre les quals destaquen el Col·lectiu Per La Pau i Desarmament i la Lliga Comunista Revolucionària.[cal citació]

Com a activista pel col·lectiu LGBT, ha participat en la denúncia de diferents casos d'homofòbia, com ara l'assassinat de Sònia Rescalvo Zafra,[5] o el cas de Juan Andrés Benítez.[6] L'any 1991 formà part de l'organització de la conferència de la ILGA que se celebrà a Barcelona. A nivell internacional ha sigut observador en la investigació de l'atemptat a la discoteca gai Divine de Valparaíso,[7] on una vintena d’homes hi van perdre la vida i la l'estat mai no ho va voler reconèixer com un atemptat homòfob,[8] i ha col·laborat amb el Movimiento de Integración y Liberación Homosexual de la mà d'activistes com Víctor Hugo Robles.[9]

En els seus escrits ha criticat la comercialització del moviment LGTB i les implicacions dels marcs legals alhora d'evitar la discriminació per orientació sexual i identitat de gènere, i ha denunciat diferents casos d'homofòbia o transfòbia.[10] Va participar en l'elaboració de la Llei per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, compareixent en la sessió número 4 com a portaveu de l'Observatori contra l'Homofòbia i presentant la memòria del 2011-12. Apareix freqüentment com a portaveu del col·lectiu LGBT a diversos mitjans de comunicació[11]

Obres[modifica]

  • El orgullo es nuestro. Movimientos de liberación sexual en el Estado español dins del llibre de Laura Corcuera (2012) (capítol).[12]
  • Dels drets a les llibertats. Una història política de l'alliberament GLT a Catalunya (FAGC 1986-2006), (coord. amb Joan Pujol).[13] El llibre va ser inclòs al «Vocabulari terminològic LGBT» del TERMCAT.[14]

Referències[modifica]

  1. «La nit dels ignorants 3.0 - Eugeni Rodríguez: "A partir d'avui ens direm Observatori contra l'LGTBI-fòbia"». CCMA, 12-12-2023. [Consulta: 15 desembre 2023].
  2. «El 2021 va ser l’any de l’LGTBI-fòbia i aquest, el de la transfòbia». FAVB, 21-12-2022. [Consulta: 15 desembre 2023].
  3. «SOM L'H: Eugeni Rodríguez». L'H digital. Mitjans de comunicació de l'Hospitalet., 05-11-2014. [Consulta: 4 març 2015].
  4. «Chachi, chachi, chachi, mejor oveja negra que borrego caqui» (en castellà). Dialnet, 1987. [Consulta: 16 juliol 2015].
  5. «Glorieta de la Transsexual Sonia». Consell Municipal de Gais, Lesbianes i homes i dones Transsexuals de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 06-10-2013. Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 7 març 2015].
  6. de la Torre, Iosu. «Amb la vènia, en el nom de Juan Andrés Benítez». El Periódico, 10-05-2016. [Consulta: 15 desembre 2023].
  7. Movimiento de Integración y Liberación Homosexual - Movilh «Discoteca Divine. La verdadera historia. III. Informe MOVILH - Divine. La justicia que merecen las víctimas.». MOVILH, Abril 2010.
  8. Soro, Selena. «Enamorar-se i voler canviar el món». Ara, 23-08-2022. [Consulta: 15 desembre 2023].
  9. Hugo Robles, Víctor. Bandera hueca: historia del movimiento homosexual de Chile (en castellà). Santiago de Chile: Editorial Cuarto Propio, 2008, p. 215. ISBN 9562604365. 
  10. «Més 324 - Eugeni Rodríguez ens presenta l'informe anual sobre l'LGTBI-fòbia a Catalunya». 3Cat, 28-06-2022. [Consulta: 15 desembre 2023].
  11. Parlament de Catalunya «Comissió d'Igualtat de les Persones». Diari de sessions del parlament de Catalunya., 15-05-2013, pàg. 3-5.
  12. Corcuera, Laura. El orgullo es nuestro Movimientos de liberación sexual en el Estado Español (en castellà). Madrid: Diagonal, 2012. ISBN 978-84-938601-3-4. 
  13. «Dels drets a les llibertats: una història política de l'alliberament GLT a Catalunya (FAGC 1986-2006)». Google Llibres. [Consulta: 7 març 2015].
  14. «Vocabulari terminològic LGBT (lèsbic, gai, bisexual, transgènere). Bibliografia». TERMCAT. Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 7 març 2015].

Vegeu també[modifica]