Eugeni Xammar i Puigventós

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Eugeni Xammar)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Radio-Tower.png
Text-x-generic with pencil.svg
Eugeni Xammar
Nom complet: Eugeni Xammar i Puigventós
Naixença: 17 de gener de 1888
Barcelona
Defunció: 5 de desembre de 1973 (als 85 anys)
L'Ametlla del Vallès
Nacionalitat: Catalunya Catalunya

Eugeni Xammar i Puigventós (Barcelona, 17 de gener de 1888 - L'Ametlla del Vallès, 5 de desembre de 1973), fou un periodista cosmopolita, diplomàtic de carrera i traductor poliglota que visqué la major part de la seva vida fora de Catalunya.

Tot i néixer a Barcelona, era fill de la casa pairal de can Xammar de Dalt de l'Ametlla del Vallès, on es va traslladar de ben petit en heretar la propietat. La ruïna de la finca i la poca afecció per l'agricultura el van fer entrar a treballar a Barcelona d'aprenent en una empresa tèxtil. Abandonà l'Ametlla, malvengué la casa i no hi tornà fins als anys 30, quan hi comprà una petita casa per passar-hi temporades entre els seus viatges.

Com a periodista, començà a col·laborar des del 1904 en diverses revistes, com ara La Tralla, El Poble Català i Iberia, de la que fou redactor en cap. Va viure també a l'Argentina el 1920, treballant en un petit diari local. Col·laborà amb La Veu de Catalunya, Mirador, La Publicitat i El Sol. Va ser corresponsal a París, Ginebra i Berlín, on va viure i narrar per al diari de Madrid Ahora, el desenvolupament del nazisme a començaments dels anys 30, recollides en una publicació el 2005.

Durant la Guerra Civil espanyola, va ser agregat de premsa a l'ambaixada republicana a París. Participà com a funcionari primer a la Societat de Nacions i després a les Nacions Unides, després de la Segona guerra mundial.

Després d'una llarga i profitosa trajectòria desenvolupada a les principals capitals d'Europa i Amèrica, va morir a l'Ametlla del Vallès el 5 de desembre de 1973.

De forma pòstuma, s'edità el 1974 un llibre de memòries resultat de les seves converses amb Josep Badia i Moret, titulat Seixanta anys d'anar pel món (Premi Crítica Serra d'Or de prosa no-ficció), amb edicions repetidament esgotades.

Bibliografia [modifica]